Rutènia subcarpàtica

Artìculu in LSC

Transcarpàtzia

Istemma de sa Rutènia Subcapatica in Ucraina

Sa Rutènia subcarpàtica o transcarpàtica, connota fintzamentas che Rutènia carpàtica, Ucraina transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko, Rus subcarpática o Subcarpàtzia (in rutenu e ucrainu: Карпатська Русь, Karpats’ka Rus’; russu: Карпатская Русь, Karpatskaya Rus’; in islovacu e cecu: Podkarpatská Rus; in ungheresu: Kárpátalja; romunu Transcarpatia; polonesu Zakarpacie; yiddish קאַרפַּאטן רוּס) est una regione pagu istèrrida de s'Europa tzentru-orientale chi in die de oe currespondet pro sa prus parte a s'oblast de Transcarpàtia in s'Ucraina otzidentale (in ucrainu: Zakarpats’ka oblast’). Su tzentru prus mannu e cabulogu istòricu est Užhorod.

In s'istòria reghente sa regione at tentu dominatziones bàrias. Suta cuntrollu de su Rènniu de Ungheria, fiat parte de s'Impèriu Àustro-Ungheresu fintzas a su 1918. Passada in manna parte a sa Cecoslovàchia durante s'epoca intre is duas gherras mundiales, de su 1947 est istada parte de s'Unione Soviètica e de su 1991 est territòriu de s'Ucraina indipendente.

Partes minores sunt imbètzes galu territòrios de s'istremu orientale de s'Islovàchia (printzipalmtente is kraj de Prešov e de Košice), de Lemkovyna in Polònia e de Maramureş in Romania.

Geografia

Sa Rutènia subcarpàtica s'agatat in su chirru danubianu de is Carpatzos, chi dda ischirriant dislindadamente de sa Galìtzia polonesa e ucraina. Sa làcana sud-otzidentale est mescamente linguìstica, cun àreas a majorias ungheresas.

Demografia

Pro su chi pertocat sa cumponidura ètnica, s'agatant bividores ucrainos, rutenos, lemkos (chi sunt de orìgine polonesa), ungheresos, islovacos, romunos, bùlgaros e russos. Minorias prus pagu numerosas sunt bogomilos, hutsulos, ebreos, rom e csango (custos etnicamente magiaros ma de fide ortodossa).

Sa populatzione atuale de s'oblast de Zakarpattya est cumposta de is grupos chi sighint:

• ucrainos = 1.010.100 (80,5%)
• ungheresos = 151.500 (12,1%)
• romunos = 32.100 (2,6%)
• russos = 31.000 (2,5%)
• rom = 14.000 (1,1%)
• islovacos = 5.600 (0,5%)
• tedescos = 3.500 (0,3%)

Unu peschentu de su 0.8% de sa populatzione (unas 10.000 pessones) si decrarat rutenu. fintzas a chentu annos faghet is bividores ungheresos e tedescos rapresentaiant galu rispetivamente su 26% e s'8%, is bividores ebreos in antis a sa segunda gherra mundiale fiant unu 13%.