Crabas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 39°56′N 8°32′E / 39.933333°N 8.533333°E39.933333; 8.533333

Crabas
Cabras-Stemma.png
Nùmene ufitziale: Cabras
Istadu: Italia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Aristanis (OR)
Ladiore: 39°56'0" Nord
Longhiore: 8°32'0" Est
Artiore: 6 m. subra su mare
Tirada: 122,18 km²
Populatzione:
9.134
88,11 biv./km²
Apendìtzios: Soanas, Sant'Uanni de Sinnis, Santu Srabadoi, Funtana Meiga
Comunes lacanantes: Aristanis, Arriora, Nurachi
Còdighe postale: 09072
Prefissu telefònicu: 0783
Còdighe istat: 05018
Còdighe catastale: B314
Bividores: Crabarissus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santa Maria Assunta
24 Maju
Giassu web: comunedicabras.it
Territoriu de su comuni de Crabas (inditau in rubiu) a intru de sa Provìntzia de Aristanis

Crabas est una bidda de sa Provìntzia de Aristanis de 9.134 abitantis.

Geografia[càmbia | edit source]

Sa bidda s'agatat in sa costera centru-otzidentalli de sa Sardigna, a su Nord de su gulfu de Aristanis, in su chirru prus setentrionalli de sa pati de su Campidanu chi benit narada "de Aristanis".

Pigat làcara cun is biddas de Aristanis, Arriora e Nurachi.

Su territòriu de su comuni tirat a totu sa pati centru-meridionalli de sa penisua de su Sinnis e s'iscerat po sa richesa de istànius e de rius, fendi pati de una de is areas umidas prus istèrrias de Sardigna. Aciunghit a atària de unus 90 metrus a sus de mari.

Apartenint a Crabas is ìsuas de 'Malu entu' e de 'Su Cadelanu', chi s'agatant pagu a illargu de sa costera de su Sinnis.

Est territòriu de Crabas fomentzas sa foghi de su frùmini Tirsu.

Istòria[càmbia | edit source]

Sa bidda, est nàscia fachi a s'annu 1000, cun s'abandonu de sa citadi de Tharros. Fadiat pati insaras de sa curadoria de Campidanu Majori, in su Giuigadu de Arborea. Is primas novas chi si ndi tenint s'agatant in documentus giuigallis in ui benit ammentuada comenti masone de capras. Is giùighis taniant in s'oru de s'istàniu chi pigat nòmini de sa bidda unu casteddu, chi me in is sèculus a sighì est andau a pagu a pagu isciusciau. In di de oi totu su chi nd'abarrat funtis fundamentas chi bessint a pillu de s'acua.

In su 1420 cun sa arruta de su giuigadu de Arborea e sa colonizatzioni de is aragonesus, sa bidda fiat assignada a su Marchesau de Aristanis.

In su 1652 sa Sardigna fiat impertantu passada a essi poderiu de sa carona de Ispagna. Est in cuss'annu chi su gurrei Filipu IV, po cumbati sa Gherra de Catalogna si fiat fatu prestai dinai de unu bancheri de Genova, Gerolamo Vivaldi. Comenti fiantza de su prèstidu ddi aiat giau s'istàniu de Crabas e su de Santa Justa. Non rannescendi Filipu IV a pagai su depidu, s'istàniu fiat passau de propiedadi a sa famillia Vivaldi.

In su mesi de trèguas 1853, is eredis suus aiant cèdiu sa propiedadi a unu notaju de Aristanis: Don Srabadoi Carta. Dus annus a pustis fiant incomentzadas is primas gherras po torrai is terras a s'istadu e difatis, in su 1910 s'istàniu de Santa Justa fiat ispropiau, ma su de Crabas at aguantau in manu a is privaus fintzas a su 1976.

Fintzas a cuss'annu is piscadoris de sa bidda funtis istètius a totus is efetus tzaracus de sa famillia Carta, e po podi piscai dèpiant rispetai is òrdinis chi su meri ddis giadiat. Su traballu fiat organizau de manera ca nchi fessint piscadoris chi podiant piscai cantidadis de pisci majoris o minoris segundu un'iscaba gerarchica istabilida de regulas feudallis chi duraiant de sèculus, e chi ddus obbrigaiat totus a lassai a su meri a su mancu unu 40% de is guandàngius. Chi si ribellaiat a su sistema beniat bogadu e non podiat prus triballai, chi no a fura, cosa chi cheriat nai riscu de essi cassau e postu in prasoni, o peus bochiu a fosìlliu de is guàrdias de s'istàniu. Is gherras de is crabarissus e de is autordadis po torrai s'istàniu a s'istadu ant tentu durada de prus de unu sèculu.

Fentzas a su sèculu XVIII sa populatzioni de sa bidda s'est depia difendi de is numerosas lòmpidas de mare.

In antis de su 1974 Crabas fadiat pati de sa provìntzia de Casteddu.

Is testimòngius de sa presèntzia de s'òmini in su territòriu funtis meda antigus e numerosus. Intra de is situs prus importantis, doveri est de ammetuai su situ neoliticu de 'Cùcuru de is Rius', s'ipogeu chi s'agatat a suta de sa cresia de Santu Srabadoi, in sa biddighedda omònima, chi fiat nasciu comenti putzu po su cultu de is acuas, e is ruinas de s'antiga citadi de Tharros.

Duas iscrobetas funtis rivolutzionàrias po s'istoria no iscetis de sa bidda, ma de sa Sardigna e de su Mari de Mesu intrenu: sa prima est rapresentada de is Gigantis de Mont'e Prama cantus de una corantina de istàtuas atas fentzas a dus metrus e mesu agatadas in su 1974, chi funtis iscurturas a 'totu tundu' datadas intra is seculus VII e XI i.C.. Sa segunda est rapresentada de is taulleddas in bronzu de Tziricotu, datadas XIV-XII seculu i.C., aciapadas in su 1996, mannas unus 6,5 cm in ui ddu ant iscrituras in caràteris cuneiformis. S'importantzia printzipalli de custas taulleddas istat in su fatu chi potzant essi testimòngius ca is antigus sadrus iscidiant iscrì, e cunsiderende s'arfabetu usau, iat fai pentzai a unu populu de orìginis de su Mediu-Orienti e duncas iat a podi avalorai is ipòtesis a sus de su populu Shardana.

Po immoi is istudiosus sighint a tenni dificurtadis a datai e cumprendi a ita srebiant de pretzisu is istàtuas de Mont'e Prama. Po su chi pertocat is Taulleddas de Tziricotu, no funtis mancu segurus chi is incisionis siant iscrituras o simprementi odrìngius, fortzis fintzas de atra època.

In su territoriu de Crabas si contant 37 uàrchis, ma in manna pati funtis meda addanniaus.

Logus de Atraida[càmbia | edit source]

internu de sa cresia de Santu'Uanni de Sinnis

In s'abitau s'agatant domus campidanesas antigas pesàdas cun su ladrini. Caraterìstica de su centru est s'assentadura in rugas istrintas, grutzas e introchilladas. Segundu cuncua boghi funtis istètius is antigus ddas ai crèfias aici po cricai de cunfundi is istràngius, iscasi ca timiant is lòmpidas de is àrabus e de is turcus.

Is cresias de Santa Maria Assunta (sèculu XVII) e de su Spìridu Santu (sèculu XVI) funtis is monumentus chi mellus si intretzant. A intru de sa bidda s'agatat unu museu archeològicu cun agataus chi benint de Tharros e de totus is situs de su Sinnis, e chi de su 22 de su mesi de mratzu 2014 tenit in ammostu fintzas cancuna de is istàtuas cannotas comenti Gigantis de Mont'e Prama, pretzidas po imoi cun su Museu Archeològicu de Casteddu.

Bessendi de sa bidda si podit isceberai de pigai su longu-istàniu, camìnu de sighì a pei o in bricicreta, chi partendi de sa pratza de sa cresia de Santa Maria sighit s'oru e s'istàniu.

Andendi fachi a Sinnis s'inciapat sa biddighedda de preda de Santu Srabadoi, cun sa cresiedda e s'ipogeu. Santu Srabadoi est fintzas istetiu su set de unu cinima spaghetti western - Giarrettiera Colt,1968 - e de unu video de su cumplessu Meganoidi - Zeta Reticoli,2003 -).

In Sant'Uanni de Sinnis s'agatant is isgavus de sa citadi fenìtziu-pùnicu-romana de Tharros e sa cresia paleocristiana dedicada a Sant'Uanni Batista (sèculu VI-X). A longu a longu de sa costera e de s'istàniu s'agatant is turris de guàrdia aragonesas, chi unu tempus, in acàpiu cun àtras fintzas a Bosa e a su territòriu de Arbus, funtis srebias a annoditzai is lòmpidas de mari.

Su territòriu chi inghìriat Crabas ammostat fintzas bellesas naturallis, is rius e is istànius funtis nodius po sa richesa de fera de paui. Intra de custus is mangonis, funt is animais chi atirant prus de totus sa curiosidadi de is turistas.

Famadas is riberas de Sant'Uanni de Sinnis e Is Arutas, ma fomentzas is de Maimoni e de Mari Ermi.

De su 1997 est istètiu istituiu su parcu maniu ''Penisua de Sinnis-Isua de Malu Entu'', a su fini de tutelai sa fera e sa frora in totu su territòriu de mari e de sa costera.

Economia[càmbia | edit source]

su mari de Is Arutas

S'economia de sa bidda s'apoderat a susu de sa massaria e sa pisca, prus pagu sa pastoria, chi andat a pagu a pagu ispredendi·si·nchi. Su turismu est una faina in ammanniamentu e cussa cun prus possibilidadis de isvilupu, ma comenti in totus is comunis de su Sinnis, cai de prus cai de mancu, mancai is risursas curturalli-naturalisticas funtis numerosas e ùnicas, abarrat po imoi una atividadi de segunda importantzia, limitada a sa genti de sa provìntzia e de pagus istràngius atentziosus.

Is riberas e is àtras richesas naturallis funtis pagu cannotas fentzas de manna pati de is sadrus, is benis archeologicus pagu avaloraus. Est berus ca sa cuscèntzia est unu pagu mudendi gràtzias a is istàtuas de Mont'e Prama, chi ant fatu guadangiai fama a sa bidda.

Cuntantu custu, prus de donnia atra cosa, ammancat s'organizatzioni, mellus iat a essi chi in acàpiu cun is atras biddas de su Sinnis e fintzas de su Montiferru, de una proposta culturalli e de unu pianu de atraida chi potzat inferri is turistas a nchi assotì.

Festas[càmbia | edit source]

  • 24 de maju: sa festa de sa patrona Santa Maria Assunta
  • 13 de làmparas: sa festa de Santu Antoni de Padova
  • 29 de austu: sa festa de Sant'Uanni, celebrada in Sant'Uanni de Sinnis
  • 1° domìniga de cabudanni: sa festa de Santu Srabadoi.

Est cussa po Santu Srabadoi sa festa prus carateristica e fintzas sentida de sa bidda, difatis in onori de su Santu is òminis andant in prucessioni, currendi iscrutzus e bestius cun una camisa longa bianca, de sa biddighedda de Santu Srabadoi a Crabas.

S'orìgini de custu cultu, benit de una lòmpida de turcus me in is primus annus de su sèculu XVI, candu is òminis fiant andaus a difendi sa costera, e is fèmias fiant andadas a nchi betì s'istàtua de su santu de Santu Srabadoi a Crabas.

In beridadi is fèmias, mancai no siat cannotu de medas allènus a sa bidda, ancora sighint a fai una prucessioni insoru donnia annu me in is propias dis.

In su mesi de austu benit organizada sa Sagra de sa Butariga.

Mandiaris Tìpicus[càmbia | edit source]

Is mandiaris prus pròpius de Crabas funtis fatus cun su pisci.

  • Sa mreca est pisc'e iscata fatu buddì cun sai meda e a segus infrascau cun sa tzibba, una ebra de paui.
  • Sa butariga est fata cun is ous de su pisc'e iscata chi benint postus a sicai in su sai.

Su binu tìpicu de Crabas est sa crannacia.

Limba[càmbia | edit source]

Su sadru fueddau in Crabas tenit tratus in sustàntzia de su campidanesu, foras po cuncua caraterìstica chi nchi·dd'acostat a su logudoresu. Benit po custu fatu classificau a intru de sa variedadi arborensi.

Su crabarissu difatis, cun pagus ecetzionis, mentenit sa [g] e sa [k] velaris ananti de is vocallis /i/ e /e/. A esempru, si narat:

  • Lughi (in logu de luxi)
  • Chera (in logu de cera)
  • Canabara (in logu de cenabara)

Atra caraterìstica chi si podit agatai, mancai in prus pagus fueddus, est sa trasformatzioni de su sonu GU/QU a comentzu de fueddu o intra de vocallis in b- o -bb-; duncas si narat a esempru:

  • Batodighi (in logu de cuatodixi)
  • Ebba (in logu de egua)
  • Sambiri (in logu de sanguini)

Atrus fueddus si narant a sa campidanesa, a esempru:

  • cuatru (non batru)
  • acua (no abba)
  • sangunau (non sambenau)

Fomentzas in su lessicu est manna s'influèntzia de su logudoresu, unu esempru chi podit balli po totus est su de su verbu cherri (in logudoresu cherrer), chi est meda prus usau de su sinonimu campidanesu 'olli/bolli.

Tocat a pretzisai, ca agatendi·sì sa bidda in una zona de mesu intra prus variedadis, medas fueddus podint essi intèndius pronunciaus siat in una manera siat in un'atra. Si narat a esempru:

  • Tzivilli ma fintzas civilli
  • Decidi ma fintzas detzidi
  • Innoi ma fintzas innoghi

Fintzas su matessi fueddu podit essi pronunciau a sa manera logudoresa o a sa manera campidanesa segundu su cuntestu in ui si cherit usai. Est su chi suntzedit cun su diminutivu de s'agetivu "Bellu":

  • Bellixeddu - iscetis in chistionis de estètica
  • Belligheddu - iscetis in chistionis de callidadi

Atrus fueddus, me in is ùrtimas deghinas de annus prusatotu, benint italianizaus, aici a esempru:

  • su verbu suntzedi podit èssi nau sucedi
  • s'agetivu capatzu/a podit èssi mudau in capaci.

Evolutzione demogràfica[càmbia | edit source]

Bividores censidos


Pessonas famadas ligadas a Crabas[càmbia | edit source]