Crabas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 39°56′N 8°32′E / 39.933333°N 8.533333°E39.933333; 8.533333

Crabas
Cabras-Stemma.png
Nùmene ufitziale: Cabras
Istadu: Italia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Aristanis (OR)
Ladiore: 39°56'0" Nord
Longhiore: 8°32'0" Est
Artiore: 6 m. subra su mare
Tirada: 122,18 km²
Populatzione:
9.134
88,11 biv./km²
Apendìtzios: Soanas, Sant'Uanni de Sinnis, Santu Srabadoi de Sinnis, Funtana Meiga
Comunes lacanantes: Aristanis, Arriora, Nurachi
Còdighe postale: 09072
Prefissu telefònicu: 0783
Còdighe istat: 05018
Còdighe catastale: B314
Bividores: Crabarissus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santa Maria Assunta
24 Maju
Giassu web: comunedicabras.it
Territoriu de su comuni de Crabas (inditau in rubiu) a intru de sa Provìntzia de Aristanis

Crabas est una bidda de sa provìntzia de Aristanis de 9.134 bividoris.

Geografia[càmbia | edit source]

Sa bidda s'agatat in sa costera centru-otzidentalli de sa Sardigna, a su Nord de su gulfu de Aristanis, in su chirru prus setentrionalli de sa pati de su Campidanu chi benit narada de Aristanis.

Tenit làcaras cun is biddas de Aristanis, Arriora e Nurachi.

Su territòriu de su comuni tirat a totu sa pati centru-meridionalli de sa penìsua de su Sinnis e s'iscerat po sa richesa de istànius e de rius, fendi pati de una de is areas umidas prus istèrrias de Sardigna. Aciunghit a atària de unus 90 metrus a sus de mari.

Apartenint a Crabas is ìsuas de Malu 'Entu e de Su Cadallanu, chi s'agatant pagu a illargu de sa costera de su Sinnis.

Est pati de Crabas fintzas su Cungiau de Gerruso, una ìsua amministrativa istesiada de su territòriu comunalli. S'àrea s'agatat in sa riba de dareta de sa foghi de su frùmini Tirsu.

Istòria[càmbia | edit source]

Sa bidda, est nàscia fachi a s'annu 1000, cun s'abandonu de sa citadi de Tharros. Fadiat pati insaras de sa curadoria de Campidanu Majori, in su Giuigau de Arborea. Is primas novas chi si ndi tenint s'agatant in documentus giuigallis in ui benit ammentuada comenti masone de capras. Is giùighis taniant in s'oru de s'istàniu chi pigat nòmini de sa bidda unu casteddu, chi me in is sèculus a sighì est andau a pagu a pagu isciusciau. In di de oi nd'abarrant pagus fundamentas chi podint essi bias a pabas de sa crèsia de Santa Maria Assunta, bessendi a pillu de s'acua.

In su 1420 cun sa arruta de su Giuigau de Arborea e sa colonizatzioni de is cadallanu-aragonesus, sa bidda fiat assignada a su marchesau de Aristanis.

In su 1652 sa Sardigna fiat impertantu passada a essi poderiu de sa carona de Ispagna. Est in cuss'annu chi su gurrei Filipu IV, po cumbati sa Gherra de Catalugna si fiat fatu prestai dinai de unu bancheri de Genova, Gerolamo Vivaldi. Comenti fiantza de su prèstidu aiat giau s'istàniu de Crabas e su de Santa Justa. Non rannescendi Filipu IV a pagai su dèpidu, s'istàniu fiat passau de propiedadi a sa famillia Vivaldi.

In su mesi de trèguas 1853, is eredis suus aiant cèdiu sa propiedadi a unu notaju de Aristanis: Don Srabadoi Carta. Dus annus a pustis fiant incomentzadas is primas gherras po torrai is terras a s'istadu e difatis, in su 1910 s'istàniu de Santa Justa fiat ispropiau, su de Crabas at però aguantau in manu a is privaus fintzas a su 1976.

Fintzas a cuss'annu is piscadoris de sa bidda funt istètius a totus is efetus tzaracus de sa famìllia Carta, e po podi piscai dèpiant rispetai is òrdinis chi su meri ddis giadiat. Su traballu fiat organizau de manera ca nchi fessint piscadoris chi podiant piscai cantidadis de pisci majoris o minoris segundu un'iscaba geràrchica istabillida de règulas feudallis chi duraiant de sèculus, e chi ddus obbrigaiat totus a lassai a su meri a su mancu unu 40% de is guandàngius. Chi si ribellaiat a su sistema beniat bogau e non podiat prus triballai, chi no a fura, cosa chi cheriat nai riscu de essi cassaus e postus in prasoni, o fintzas bochius a fosìlliu de is guàrdias de s'istàniu. Is gherras de is crabarissus e de is autordadis po torrai s'istàniu a s'istadu ant tentu durada de prus de unu sèculu.

Fentzas a su sèculu XVIII sa populatzioni de sa bidda s'est dèpia difendi de is lòmpidas chi fatuvatu arribbaiant de mari.

In antis de su 1974 Crabas fadiat pati de sa provìntzia de Casteddu.

Sa presèntzia de s'òmini in su territòriu est però meda prus antiga e is testimonias numerosas ispaniadas ddu cumprovant. Intra de is situs prus importantis, cherint ammetuaus su situ neoliticu de Cùcuru de is Rius, s'ipogeu chi s'agatat a suta de sa crèsia de Santu Srabadoi, in sa biddighedda omònima e chi fiat nàsciu comenti putzu po su cultu de is àcuas, e is ruinas de s'antiga citadi de Tharros.

Duas iscrobetas funt rivolutzionàrias po s'istòria no iscetis de sa bidda, ma de sa Sardigna e de su Mari de Mesu intrenu: sa prima est rapresentada de is gigantis de Mont'e Prama cantus de una corantina de istàtuas atas fentzas a dus metrus e mesu agatadas in su 1974, chi funtis iscurturas a totu-tundu datadas intra is seculus VII e XI i.C, duncas is prus antigas de s'àrea mediterrànea.

Mapa de is situs archeològicus ispainaus in totu su Sinnis

Sa segunda est rapresentada de is taulleddas in bronzu de Tziricotu, datadas segundu certus istùdius a is sèculus XIV-XII i.C. (ma segundu àturus de epoca medievale), aciapadas in su 1996, mannas unus 6,5 cm in ui ddu iant essi iscrituras in caràteris cuneiformis. S'importàntzia principalli insoru istat in su fatu chi potzant essi testimonias ca is antigus sadrus iscidiant iscrì, e cunsiderendi s'alfabetu usau, faint pentzai a genti de orìginis o sa su mancu cun acàpius istrintus cun s'orienti mèdiu e duncas point apoderai is ipòtesis a sus de su pòpulu Shardana.

Po imoi is istudiosus sighint a tenni dificurtadis a datai e cumprendi a ita srebiant de pretzisu is istàtuas de Mont'e Prama. Po su chi tocat a is taulleddas de Tziricotu, is mèdius de anàllisi a disposta in di de oi non funt de ajudu po ddas podi datai e a lughi de is datus obietivus tentus, a parri de archeòlogus istimaus is incisionis sunt iscetis odrìngius de època bizantina.

In su territòriu de Crabas si contant 75 uàrchis, 45 a turri soa e 28 cumpostus. Tocat a nai ca po sa prus pati funt meda addanniaus[1].

Logus de atraida[càmbia | edit source]

Crabas de s'istàniu, cun bista a sa crèsia manna (Santa Maria Assunta)

Sa bidda[càmbia | edit source]

In s'abitau s'agatant domus campidanesas antigas pesàdas cun su làdrini. Caraterìstica de su centru est s'assentadura in rugas istrintas, grutzas e introchilladas. Segundu cuncua boghi funtis istètius is antigus ddas ai crèfias aici po cricai de cunfundi is istràngius, iscasi ca timiant is lòmpidas de is àrabus e de is turcus.

Is cresias de Santa Maria Assunta (sèculu XVII) e de su Spìridu Santu (sèculu XVI) funtis is monumentus chi mellus s'iscerant.

A intru de sa bidda s'agatat unu museu archeològicu cun agataus chi benint de Tharros e de totus is situs de su Sinnis, e chi de su 22 de mratzu 2014 tenit in ammostu fintzas cancuna de is istàtuas cannotas comenti gigantis de Mont'e Prama, pretzidas po imoi cun su Museu archeològicu de Casteddu.

Bessendi de sa bidda si podit isceberai de pigai su longu-istàniu, camìnu de sighì a pei o in bricicreta, chi partendi de sa pratza de sa crèsia de Santa Maria sighit s'oru e s'istàniu.

S'archeologia[càmbia | edit source]

Andendi fachi a Sinnis s'inciapat sa biddighedda de preda de Santu Srabadoi de Sinnis, cun sa cresiedda e s'ipogeu.

In Sant'Uanni de Sinnis s'agatant is isgavus de sa citadi fenìtziu-pùnicu-romana de Tharros e sa cresia paleocristiana dedicada a Sant'Uanni Batista (sèculu VI-X).

A longu a longu de sa costera e de s'istàniu s'agatant is turris de guàrdia ispagnolas, chi unu tempus, in acàpiu cun àtras fintzas a Bosa e a su territòriu de Arbus, funtis srebias a annoditzai is lòmpidas de mari.

In Sinnis podit essi visitau su situ archeologicu de Mont'è Prama, in ui funt agatendi is istàtuas omònimas.

Su situ neolìticu de Cùcuru de is Rius, chi s'agatat inghiriadu de s'acua de su canai iscucuradori, in di de oi non podit essi visitau e est in istadu de abandonu.

Un'amentu cherit fatu fintzas a sa Pischera de Mar'è Pontis.

Sa natura[càmbia | edit source]

Turri ispagnola de Su Potu, chi s'agatat in s'oru meridionale de Mar'e Pontis pagu a tesu de sa bessida de sa bidda

Su territòriu chi inghìriat Crabas ammostat fintzas bellesas naturallis, is rius e is istànius funtis nodius po sa richesa de fera de paui. Intra de custus is mangonis, funt is animais chi atirant prus de totus sa curiosidadi de is turistas.

A segus de s'istàniu de Mar'e Pontis (o istàniu de Crabas), eghit visita fintzas a sa paui de Pa'e Sai chi s'agatat in in s'oru estu de Mar'e Pontis, pagu a norti de sa bidda, e sa laguna de Mistras chi s'agatat in sa costera de sud de su Sinnis.

Famadas is riberas de Sant'Uanni de Sinnis e Is Arutas, ma fomentzas is de Maimoni e de Mari Ermi.

De su 1997 est istètiu istituiu su parcu maniu Penisua de Sinnis-Isua de Malu Entu, a su fini de tutelai sa fera e sa frora in totu su territòriu de mari e de sa costera.

Economia[càmbia | edit source]

su mari de Is Arutas

S'economia de sa bidda s'apoderat a sus de sa massaria e sa pisca, prus pagu su pastoriu, chi andat a pagu a pagu ispredendi·si·nchi. Su turismu est una faina in ammanniamentu e cussa cun prus possibilidadis de isvilupu, ma comenti in totus is comunis de su Sinnis, cai de prus cai de mancu, mancai is risursas curturalli-naturalisticas funtis numerosas e ùnicas, abarrat po imoi una atividadi de segunda importàntzia, limitada a sa genti de sa provìntzia e de pagus istràngius atentziosus.

Is riberas e is àtras richesas naturallis funtis pagu cannotas fentzas de manna pati de is sadrus, is benis archeologicus pagu avaloraus. Est berus ca sa cuscèntzia est unu pagu mudendi gràtzias a is istàtuas de Mont'e Prama, chi de su restu ant fatu guadangiai fama a sa bidda.

Nau custu, prus de donnia atra cosa, ammancat s'organizatzioni, mellus iat essi chi in acàpiu cun is atras biddas de su Sinnis e fintzas de su Montiferru, de una proposta culturalli e de unu pranu de atraida chi potzat cumbinchi is turistas a nchi assotì.

Festas[càmbia | edit source]

  • 24 de maju: sa festa de sa patrona Santa Maria Assunta
  • 13 de làmparas: sa festa de Santu Antoni de Padova
  • 29 de austu: sa festa de Sant'Uanni, celebrada in Sant'Uanni de Sinnis
  • 1° domìniga de cabudanni: sa festa de Santu Srabadoi.

Est cussa po Santu Srabadoi sa festa prus caraterìstica e fintzas intèndia de sa bidda, difatis in onori de su Santu is òminis andant in prucessioni, currendi iscrutzus e bestius cun una camisa longa bianca, de sa biddighedda de Santu Srabadoi a Crabas.

S'orìgini de custu cultu, benit de una lòmpida de turcus me in is primus annus de su sèculu XVI, candu is òminis fiant andaus a difendi sa costera, e is fèmias fiant andadas a nchi betì s'istàtua de su santu de Santu Srabadoi a Crabas.

In beridadi is fèmias, mancai no siat cannotu de medas allènus a sa bidda, ancora sighint a fai una prucessioni insoru donnia annu me in is pròpias dis.

In su mesi de austu benit organizada sa Sagra de sa Butariga.

Una de is istàtuas de Mont'e Prama. Fatas de arenària, funt istètias agatadas - e si ndi sighint a agatai - in su situ omònimu de su Sinnis chi istat in su territòriu de Crabas a sa làcara cun su de Arriora. S'istatua in custa fotografia rapresentat unu pugilista.

Mandiaris tìpicus[càmbia | edit source]

Is mandiaris prus pròpius de Crabas funt fatus cun su pisci.

  • Sa mreca est pisc'e iscata fatu buddì cun sai meda e a coa infrascau cun sa tzibba, una ebra de paui.
  • Sa butàriga est fata cun is ous de su pisc'e iscata chi benint postus a sicai in su sai.

Is binus tìpicus de Crabas funt sa crannàcia e sa nieddera.

Limba[càmbia | edit source]

Su sadru fueddau in Crabas tenit tratus in sustàntzia de su campidanesu, foras po cuncua caraterìstica chi nchi dd'acostat a su logudoresu. Benit po custu fatu classificau a intru de sa variedadi arborensi.

Su crabarissu difatis, cun pagus ecetzionis, mentenit sa [g] e sa [k] velaris ananti de is vocallis /i/ e /e/. A esempru, si narat:

  • lughi (in logu de luxi)
  • chera (in logu de cera)
  • canabara (in logu de cenabara)
Situ archeològicu de Tharros.

Atra caraterìstica chi si podit agatai, mancai in prus pagus fueddus, est sa trasformatzioni de su sonu GU/QU a comentzu de fueddu o intra de vocallis in b- o -bb-; duncas si narat a esempru:

  • batodighi (in logu de cuatodixi)
  • ebba (in logu de egua)
  • sambiri (in logu de sanguini)

Atrus fueddus si narant a sa moda campidanesa, a esempru:

  • cuatru (non batru)
  • acua (no abba)
  • sangunau (non sambenau)

Fomentzas in su lèssicu est manna s'influèntzia de su logudoresu, unu esempru chi podit balli po totus est su de su vèrbiu cherri (in logudoresu cherrer), chi est meda prus usau de su sinònimu campidanesu 'olli/bolli.

Tocat a pretzisai, ca agatendi·sì sa bidda in una zona de mesu intra prus variedadis, medas fueddus podint essi intèndius pronunciaus siat in una manera siat in un'atra. Si narat a esempru:

  • tzivilli ma fintzas civilli
  • decidi ma fintzas detzidi
  • innoi ma fintzas innoghi

Fintzas su matessi fueddu podit essi pronunciau a sa manera logudoresa o a sa manera campidanesa segundu su cuntestu in ui si cherit usai. Est su chi suntzedit cun su diminutivu de s'agetivu "bellu":

  • bellixeddu - iscetis in chistionis de estètica
  • belligheddu - iscetis in chistionis de callidadi

Atrus fueddus, me in is ùrtimas deghinas de annus prus de totu, benint italianizaus, aici a esempru:

  • su vèrbiu suntzedi podit èssi nau sucedi
  • s'agetivu capatzu/a podit èssi mudau in capaci

Comenti in totu sa zona de s'artu Campidanu, fintzas in Crabas s'agatat s'elisione de sa -n- intra vocallis (pani→paĩ; beni→beĩ; manu→maũ), de sa -l- intra vocallis (soli→soi; colori→caori; meloni→maoĩ), de sa -r- in is sillabas cun -rt- intra vocallis (portu→potu; murta→muta; martis→matis) e prus chi non in atrus logus un'inversioni de literas (cherbeddu→crabeddu; marxani→mraxaĩ; barca→braca).

In is sèculus passaus su sadru crabarissu - comenti totu is chistionaus in is biddas de sa zona - taniat seguramenti caràteris meda prus simbillantis a su logudoresu, mancai sempiri in ammesturu cun atrus tìpicus campidanesus.

Evolutzioni demogràfica[càmbia | edit source]

Bividores censidos


Personas famadas ligadas a Crabas[càmbia | edit source]

Notas[càmbia | edit source]

  1. www.areamarinasinis.it, Il Sinis di Cabras dalla preistoria al medioevo

Artìculus in alliòngiu[càmbia | edit source]

Àturus progetus[càmbia | edit source]

Acàpius forànius[càmbia | edit source]