Johannes Kepler

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacru Romanu Imperu, 27 de nadale de su 1571-Ratisbona, 15 de santandria de su 1630) est istadu un'astrònomu e matemàticu tedescu figura crae de sa rivolutzione sientìfica. Est connotu, in sustàntzia, pro s'iscoberta de sas leges subra su movimentu de sos pranetas chi at plasmadu in sas suas oberas Astronomia noa e Harmonices mundi. Est istadu maniale de s'astrònomu Tycho Brahe e matemàticu de sa corte de s'imperadore Rodolf II. At fintzas frunidu una de sas bases pro sa teoria de sa gravidade universale elaborada dae Isaac Newton.

Durante sa carriera sua, Kepler est istadu professore de matemàticas in un'iscola seminarista a Graz, Àustria, comente a assistente de s'astrònomu Tycho Brahe, matemàticu de sa corte de s'imperadore Rudolf II, professore de matemàticas a Linz (Àustria), e un'assessore de su generale Albrecht von Wallenstein. At realizadu puru unu traballu fundamentale in su campu de s'òtica, campu chi at fatu crèschere pro àere imbentadu una versione megiorada de su telescòpiu refratore, su telescòpiu de Kepler, e at agiudadu in legitimare sas iscobertas telescòpicas de su cuntemporàneu suo Galileo Galilei.

Kepler est bìvidu in un'època ue non b'aiat una distintzione crara intre s'astronomia e s'astrologia, ma nemmancu b'aiat una grandu divisione intre s'astronomia (una camba de sas matemàticas) e sa fìsica (una camba de sa filosofia naturale). Kepler at achiridu argumentos religiosos e arrejonos in sos traballos suos, motivados dae sa convintzione chi Deus aiat creadu su mundu de acordu cun unu pranu cumprensìbile chi fiat atzessìbile pro sa lughe naturale de sa resone.[1] Kepler at descritu sa noa astronomia sua comente "fìsica de su chelu", comente "una tucada a sa Metafìsica de Aristòtele", e comente "unu suplementu de una àtera òpera de Aristòtele, Subra sos chelos, sa trasformatzione de sa traditzione antiga de sa cosmologia fìsica mediante su tratamentu de s'astronomia comente una parte de una fìsica matemàtica universale.[2][3][4][5] Gràtzias a s'òpera sua Somnium, si lu cunsìderat un'antitzipadore de su gènere de sa sièntzia-fintzione.

Su 1627 at publicadu sas Tabulae Rudolphine, a sas cales at dedicadu un'isfortzu enorme, e chi durante prus de unu sèculu si sunt usados in totu su mundu pro carculare sas positziones de sos pranetas e sos isteddos. Utilizende sas leges de su movimentu planetàriu est istadu capatze de annuntziare in manera suddisfaghente su trànsitu de Vènere de s'annu 1631 cun su cale sa teoria sua est restada cunfirmada.

Primos annos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ritratu de Johannes Kepler

Kepler est naschidu su 27 de nadale de su 1571, in sa tzitade imperiale lìbera de Weil der Stadt, chi in s'atualidade faghet parte de sa regione metropolitana de Stuttgart, in s'istadu tedescu de Baden-Württemberg, a 30 chilòmetros in s'ovest de su tzentru de Stuttgart. Mannoi suo, Sebald Kepler, fiat istadu sìndigu de custa tzitade, ma in s'època de sa naschida de Johannes, sa sorte de sa famìlia Kepler fiat in decadèntzia. Babbu suo, Heinrich Kepler, si binchiat sa vida de manera provisòria comente a mertzenàriu, e at abbandonadu sa famìlia cando Johannes teniat chimbe annos. Si creet chi at mortu in sa Gherra de sos Otanta annos, in sos Paisos Bàscios. Mama sua, Katharina Guldenmann, fìgia de sos meres de un'ostellu, fiat sanadora e erbolària e prus tardu est istada giuigada dae brusceria. Naschidu prus chito de su chi diviat, Johannes at afirmadu chi fiat istadu unu pitzinnu dèbile e malàidu. Fiat unu pitzinnu lughente e comente a detàlliu de sas capatzidades intelletuales suas, paret chi impressionaiat sos biagiadores chi a s'ispissu passaiant pro s'albergo de mannoi suo, mustrende unas facultades matemàticas etzetzionales.[6]

Sa cometa manna de su 1577, chi Kepler at osservadu dae pitzinnu e chi est istadu su tzentru de atentzione de astrònomos de totu s'Europa

At istudadu astronomia in edade primidia, e at disvilupadu un'amore pro custa disciplina chi diat mantènnere totu sa vida. A sos ses annos, at pòdidu osservare sa cometa manna de su 1577, e at dassadu iscritu chi "est istadu batidu dae mama sua a unu logu artu pro lu bìdere." In s'edade de noe annos, su 1580, at pòdidu osservare un'àteru eventu astronòmicu, unu eclisse de luna, e regordaiat chi est istadu "cramadu a essire a fora" pro lu bìdere e chi sa luna "pariat bastante ruja".[7] Unu àteru fatu de importu mannu est chi sa pigota chi at patidu in s'infàntzia l'at dassadu cun sa bisione iscimpra e una tzerta invalidesa in sas manos dèbiles, limitende sa capatzidade sua pro disvilupare determinadas atividades de astronomia de osservatzione.[8]

Su 1589, a pustis de èsser coladu pro s'iscola primària, pro s'iscola de latinu, e su seminàriu inferiore e superiore chi bi fiat a su monastèriu de Maulbronn, Kepler at comintzadu a travigare in s'Universidade de Tübingen, ue at istudadu filosofia cun Vitus Müller e teologia cun Jacob Heerbrand, un'istudiante de Philipp Melanchthon a Wittenberg.[9] In cue at dimustradu de èssere unu matemàticu primorosu e s'est bintu sa reputatzione de astròlogu àbile, chi faghiat sos oròscopos de sos àteros alunnos. Suta s'istrutzione de Michael Maestlin, at istudadu tantu sa teoria geotzèntrica de su sistema de Ptolemeu chi su sistema copernicanu de su movimentu planetàriu; at detzìdidu de aprofundire sa teoria de Copèrnicu. In una disputa de istudiantes, at defensadu s'eliotzentrismu dae una prospetiva teòrica e teològica, afirmende chi su Sole fiat sa fonte printzipale de sa fortza motòria de s'universu.[10] Totu e su disìgiu suo de si cunvertire in unu ministru de sa Crèsia, a curtzu de su fine de sos istùdios suos, Kepler est istadu racumandadu pro otènnere una pratza comente a professore de matemàticas e astronomia in s'iscola protestante de Graz, in Àustria, chi prus tardu diat èssere s'Universidade de Graz. At atzetadu su càrrigu s'abrile de su 1594, in s'edade de 23 annos.[11]

Mysterium cosmographicum[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Modellu platònicu de su sistema solare presentadu dae Kepler in s'òpera sua Cosmographicum Mysterium (1600)

A pustis de istudare teologia in s'Universidade de Tübingen, at imparadu a su seminàriu protestante de Granz. Kepler at proadu a cumprèndere sas leges de su movimentu planetàriu durante sa parte majore de sa vida sua. In unu printzìpiu at cunsideradu chi su movimentu de sos pranetas depiat cumprire sas leges pitagòricas de s'armonia. Custa teoria est connota comente sa mùsica o s'armonia de sas isferas de su chelu. In sa bisione cosmològica sua non fiat casualidade chi su nùmeru de pranetas connotos in s'època sua siant istados unu de prus de su nùmeru de poliedros perfetos. Essende unu partidàriu firmu de su modellu copernicanu at intentadu dimustrare chi sas distàntzias de sos pranetas a su Sole beniant dadas dae isferas a intro de poliedros perfetos acoiletadas poi unas a intro de àteras. In s'isfera interiore bi fiat Mercùriu mentras sos àteros chimbe pranetas Vènere, Terra, Marte, Giove e Saturnu diant èssere istados situados a intro de sos chimbe sòlidos platònicos chi currispondent puru a sos chimbe elementos clàssicos.

In su 1596 Kepler at iscritu unu libru chi arriscaiat sas ideas suas: su Prodromus dissertationum mathematicarum continens mysterium cosmographicum o Misterium cosmographicum (Su mistèriu còsmicu). Essende un'òmine de apentu religiosu mannu, Kepler bidiat in su modellu cosmològicu suo una proa de s'esistèntzia, sabiduria e elegàntzia de Deus. At iscritu: «Deo disigiaiat èssere teòlogu; ma tando mi abbìgio pro s'isfortzu meu chi Deus podet èssere tzelebradu puru dae s'astronomia». Est istada sa prima òpera astronòmica importante de Johannes Kepler, e puru est istada sa prima publicatzione ue si defensaiat su sistema copernicà.

Kepler at afirmadu àere tentu un'epifania su 19 de trìulas de su 1595, mentras mustraiat a Graz, chi dimustraiat sa relatzione periòdica de Saturnu e Giove in su zodìacu. At fatu pompiaduras in relatzione cun sos polìgonos regulares e at arresonadu chi diant pòdere èssere sa base geomètrica de s'universu. A pustis de no agatare un'arrangiamentu ùnicu de sos polìgonos chi s'acontzarent a sas pompiaduras astronòmicas, agiomai cun sos pranetas extra annantos a su sistema, Kepler at comintzadu a isperimentare cun tres poliedros tridimensionales. At agatadu chi cada unu de sos chimbe sòlidos platònicos diant pòdere abarrare esclusivamente iscritos e cuntentos a òrbitas tundas; s'acoilletare de custos sòlidos, cada unu tancadu in un'isfera unu intro de s'àteru, produint ses livellos chi currispondent a sos ses pranetas connotos: Mercùriu, Vènere, Terra, Marte, Giove e Saturnu. In ordinare sos sòlidos in manera curreta –otaedru, icosaedru, dodecaedru, tetraedru e cubu–, Kepler at iscobertu chi sas isferas diant pòdere èssere collocadas in sos tretos chi currispondent, intro sos lìmites de sa pretzisione de sas pompiaduras astronòmicas disponìbiles, e intro sas medidas relativas de sa paràbula de cada praneta, totu suponende chi sos pranetas orbitaiant in chircu a su sole. Kepler at agatadu fintzas una fòrmula chi relatzionaiat sa medida de s'òrbita de cada praneta cun sa durada de su perìodu orbitale suo: de s'internu a sos pranetas foranos, sa proportzione ue aumentaiat su perìodu orbitale fiat su dòpiu de sa diferèntzia de su raju de s'òrbita. Mancari àere fatu custos progressos, prus tardu su matessi Kepler at refudadu custa fòrmula, ca non fiat bastante pretzisa.[12]

Primu pranu de sa setzione interna de su modellu

Comente s'indicat in su tìtulu, Kepler at pensadu chi aiat iscobiadu sa dispositzione geomètrica chi Deus aiat istabilidu pro s'universu. Una manna parte de s'entusiasmu de Kepler pro su sistema de Copèrnicu derivat dae sa convintzione teològica sua subra sa connessione intre su livellu fìsicu e cussu spirituale; s'universu fiat issu matessi un'immàgine de Deus, cun su Sole chi currispondet a su Babbu, s'isfera istellare a su Fìgiu, e s'ispàtziu esistente, s'Ispiritu Santu. Su primu manuscritu suo de su Mysterium cuntenet unu capìtulu mannu chi intentat cuntziliare s'eliotzentrismu cun passàgios bìblicos chi pariant amparare a su geotzentrismu.[13]

Cun s'agiudu de su mèntore suo, Michael Maestlin, Kepler at retzidu su permissu de su retoradu de s'Universidade de Tübingen pro publicare su manuscritu sou, in isetu de sa tradutzione de su cummentu de sa Bìbbia e s'annantu de una descritzione prus simpre, prus cumprensìbile de su sistema de Copèrnicu, gasi comente ideas noas de Kepler matessi. Su Mysterium cosmographicum s'est publicadu a sa fine de 1596, e Kepler at retzidu sa còpia sua e at comintzadu a l'imbiare a astrònomos importantes e a sos patronos suos, a cumintzu de su 1597. Non ch'est essida comente un'òpera de fatzile legidura, ma at istabilidu sa reputatzione de Kepler comente un'astrònomu altamente cualificadu. Sa daidura efusiva sua, s'interessu in unu tema de portada manna, gasi comente sos chircos de su podere de Graz, ant frunidu un'apògiu fundamentale comente a metzenate de su progetu.[14]

Mancari sos detàllios si diant andare modifichende in funtzione de s'òpera posteriore sua, Kepler mai at rinuntziadu a sa cosmologia platònica de su poliedru e s'isfera de su Mysterium cosmographicum. Sos printzipales traballos astronòmicos suos posteriores non sunt istados petzi chi, in una manera, s'evolutzione sua ulteriore, giai esseret pro mirare de agatare sas dimensiones internas e esternas prus pretzisas pro sas isferas mediante su càrculu de sos ischìssios de sas òrbitas planetàrias intro de issa. Su 1621, Kepler at publicadu una segunda editzione creschida dae Mysterium cosmographicum, ue si si daint sos detàllios de sas notas e sas curretziones e megioros chi aiat otentu durante sos 25 annos chi fiant passados dae sa prima publicatzione sua.[15] Kepler est mortu su 15 de santandria de su 1630.

Sos duos cojuios[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ritratos de Kepler e sa mugere sua in unos medalliones ovales

Su nadale de su 1595 Kepler at connotu Barbara Müller, de 23 annos, biuda duas bias e chi teniat una fìgia minore; at comintzadu a la festare. Müller, erede de sos benes de su defuntu maridu, fiat fintzas fìgia de su mere de una fàbrica chi teniat unu bonu rendimentu econòmicu. Babbu suo, Jobst, s'est opostu a sas primas a su cojuiu, mancari valorende s'arrampile nòbile de Johannes Kepler, livellu sotziale chi aiat eredadu dae mannoi suo; ma s'istadu de poberesa de Johannes faghiat de issu unu partidu chi non podiat èsser atzetadu. Jobst at tzèdidu petzi a pustis chi Kepler acabaret sos passos pro publicare su Mysterium; sende gasi, su cumpromissu s'est guasi segadu cando fiat isetende sos detàllios finales de sa publicatzione. Pro sorte, funtzionàrios de sa Crèsia chi aiant agiudadu Kepler a acontzare su cojuiu ant pressadu Barbara pro chi cumpriret s'acordu suo. Si sunt cojuados su 27 de abrile de su 1597.[16]

In sos primos annos de su cojuiu suo, sos Kepler at tentu duos fìgios (Heinrich e Susanna), ma sos duos si che sunt mortos durante s'infàntzia. Su 1602, ant tentu una fìgia (Susanna), e su 1604, unu fìgiu (Friedrich), e su 1607, unu àteru fìgiu (Ludwig).[17]

A pustis de sa morte de sa prima fèmina sua, Barbara, Kepler at esaminadu finas a ùndighi possìbiles partidos diferentes. A sa fine at seberadu Susanna Reuttinger, una fèmina de 24 annos de edade, su de chimbe de sos "partidos" analizados, de sa cale at dassadu iscritu: "m'at conchistadu cun s'amore, sa lealidade ùmile, s'economia de su lare, sa diligèntzia e s'amore chi at dadu a sos fillastres."[18] Su 30 de santugaine de su 1613, Kepler s'est cojuadu cun Susanna. Sos tres primos fìgios de custu cojuiu (Margareta Regina, Katharina, e Sebald) si che sunt mortos in s'infàntzia. Tres ant campadu finas a s'edade manna: Cordula (n. 1621); Fridman (n. 1623), e Hildebert (n. 1625). Segundu sos biògrafos de Kepler, si trataiat de unu cojuiu ue Johannes est istadu meda de prus cuntentu chi cun Barbara.

Àteras chircas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa publicatzione de su Mysterium e cun sa beneditzione de sos ispetores de s'iscola de Graz, Kepler at cumintzadu unu programma codissiosu pro crèschere e elaborare su traballu suo. At fatu pranos pro àteros bator libros additzionales:[19]

  • unu subra sos aspetos de s'universu invariadu (su Sole e sos isteddos fissos);
  • unu de sos pranetas e sos movimentos suos;
  • unu subra sa natura fìsica de sos pranetas e sa formatzione de sas caraterìsticas geogràficas (cuntzentradu mescamente in sa Terra);
  • unu subra sos efetos de su chelu a sa Terra, pro inclùdere s'òtica atmosfèrica, sa meteorologia e s'astrologia.

At pedidu fintzas sas opiniones de medas de sos astrònomos a sos cales aiat imbiadu su Mysterium, intre issos Reimarus Ursus (Nicolaus Reimers Bär), su matemàticu imperiale de Rodolf II, e unu rivale de Tycho Brahe. Ursus no at rispostu diretamente, ma sa lìtera afalagadora de Kepler l'at animadu a continuare sa disputa subra su chi si numenaiat su "sistema tycònicu". Mancari custu puntu nieddu, Tycho puru at comintzadu a currispòndere lìteras cun Kepler, partinde dae una crìtica tosta ma legìtima de su sistema de Kepler; intre unu muntone de obietziones, Tycho mustraiat su disacordu cun s'impreu de datos numèricos inesatos cotas dae Copèrnicu. In sas lìteras suas, Tycho e Kepler ant chistionadu una variedade ampra de problemas astronòmicos, dae sos fenòmenos lunares finas a sa teoria de Copèrnicu e, in piessignu, sa viabilidade teològica sua. Ma sena sos datos prus giustos de sas chircas de Tycho, Kepler non teniat manera de incumintzare medas de custas chistiones.[20]

In su logu suo, at dirigidu s'atentzione a sa cronologia e a s'"armonia", sas relatziones numerològicas intre sa mùsica, sas matemàticas e su mundu fìsicu, e sas cunsighèntzias astrològicas suas. Assumende chi sa Terra possediat un'ànima (una propiedade chi prus a tardu at invocadu pro ispiegare comente su sole dirigit su movimentu de sos pranetas) at istabilidu unu sistema ispeculativu chi connetiat aspetos astrològicos e sas distàntzias astronòmicas cun su clima e àteros fenòmenos terrestres. In su 1599, però, est torradu a sentire sas limitatziones de su traballu suo pro s'impretzisione de sos datos disponìbiles; fiat fintzas presente cussa creschente tensione religiosa chi minetzaiat sa continuidade sua in su càrrigu a Graz. Su nadale de cuddu annu, Tycho at cumbidadu Kepler pro chi bisitaret Praga. Su 1 ghennàrgiu de 1600 (in antis agiomai de retzire su cumbidu), Kepler est partidu cun s'ispera chi s'amparu de Tycho podiat isòrvere sos problemas filosòficos suos, gasi comente sa situatzione sotziale e finantziera sua.[21]

Sutzessore de Tycho Brahe[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1600 est istadu cramadu dae s'astrònomu imperiale Tycho Brahe, chi tando aiat montadu su tzentru mègius de pompiadura astronòmica de s'època sua. Su 1602, in sa morte de Tycho, est istadu numenadu astrònomu imperiale e podiat tènnere atzessu a totu sos datos compilados dae Tycho, datos meda de prus pretzisos de sos utilizados dae Copèrnicu. A sa vista de s'informatzione, mescamente sa chi faghiat riferimentu a su movimentu retrogadu de Marte, s'est abbigiadu chi su movimentu de sos pranetas non podiat èssere ispiegadu dae su modellu suo de sos poliedros perfetos e pro s'armonia de sas isferas. Discapassu de atzetare chi Deus non nch'aeret dispostu chi sos pranetas ant descritu figuras geomètricas simpres, s'est dedicadu cun redortùmine illimitada a proare cun totu casta de cumbinatziones cun chircos. Cando s'est cumbintu de s'impossibilidade de l'otènnere cun chircos, at usadu ovales. In faddire puru cun issos, «petzi mi est restadu una carreta de ledàmene», at impreadu ellisses. Cun issas at iscobiadu sas suas importantes tres leges, publicadas su 1609 in sa sua òpera Astronomia noa, chi descrient su movimentu de sos pranetas, leges chi ant ispantadu su mundu, l'ant iscobiadu comente s'astrònomu mègius de s'època sua, mancari issu no at dassadu de las bìvere comente unu fallimentu tzertu de sa primitiva intuitzione sua de semplitzidade ("comente ellisses?, aende·nche chircos..."). Sende gasi, tres sèculos a pustis, s'intuitzione sua s'est bida cunfirmada a cudda ala de totu s'immaginàbile, cando Einstein at mustradu in sa teoria sua de sa relatividade generale chi in sa geometria tetradimensionale de s'ispatziu-tempus sos corpos de su chelu sighint lìnias deretas. E est chi galu b'aiat una figura prus simpre de su chircu: sa reta.

Tabulae rudolphine e sos annos ùrtimos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Oròscopu realizadu dae Kepler pro su generale Albrecht von Wallenstein

In su 1623, Kepler, a ùrtimu acabat su Tabulae rudolphine (tàulas rudolfinas), chi in su tempus suo est istada cunsiderada s'òpera sua prus importante. Sende gasi, a causa de sos rechisitos de publicatzione de s'imperadore e sas negotziatziones cun sos eredes de Tycho Brahe, s'òpera non s'est imprentada finas a su 1627. In s'interi, sa tensione religiosa, sa gènesi de sa contina Gherra de sos Trinta annos, galu una borta, at postu Kepler e sa famìlia sua in perìgulu. Su 1625, agentes de sa Contrariforma catòlica ant postu sa parte majore de sa colletzione de Kepler in unu subra bulladu, e su 1626 sa tzitade de Linz est istada arrodiada. Kepler s'est tramudada a Ulm, ue s'est incarrigada de s'impressione de sas tàulas rudolfinss a sas suas ispesas.[22]

Su 1628, a pustis de sos èsitos militares de sos esèrtzitos de s'imperadore Ferrante II, suta su cumandamentu de su generale Albrecht von Wallenstein, Kepler s'est cunvertidu in assessore ufitziale de Wallenstein. Mancari, propriamente, non fiat s'astròlogu de sa corte, Kepler ant presentadu sos càrculos astronòmicos pro sos astròlogos de Wallenstein e, cando non cando, issu matessi elaboraiat sos oròscopos. In sos ùrtimos annos suos, Kepler at dedicadu una parte manna de su tempus suo biagende dae sa corte de Praga a Linz e Ulm, cun una residèntzia temporale a Sagan (oe Żagań) e, a sa fine, a Ratisbona (Regensburg). Pagu a pustis de arribare a Ratisbona, Kepler si fiat ismalaidadu. Est mortu su 15 de santandria de su 1630, e est istadu interradu in cue. Sa tumba sua s'est pèrdida a pustis chi s'esèrtzitu de Gustau II Adolf de Isvètzia isperderet sa crèsia pagu de tempus a pustis in unu de sos episòdios de sa Gherra de sos Trinta annos.[23] Petzi si nd'est cunservadu su rètulu, iscritu dae su matessi Kepler:

Mensus eram coelos, nunc terrae metior umbras
Mens coelestis erat, corporis umbra iacet.

Sas tres leges de Kepler[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Segunda lege de Kepler.

Durante sa firmada sua cun Tycho, l'est istadu impossìbile atzèdere a sos datos de sos movimentos aparentes de sos pranetas, dae chi Tycho si negaiat a dare custa informatzione. Giai in su letu de morte de Tycho e a pustis pro sa famìlia sua, Kepler at atzèdidu a sos datos de sas òrbitas de sos pranetas chi durante annos si fiant andados ammuntonende. Gràtzias a custos datos, sos prus pretzisos e bundantes de s'època, Kepler at pòdidu andare deduinde sas òrbitas reales planetàrias. In manera ditzosa Tycho s'est cuntzentradu cun Marte, cun un'ischìssiu meda mannu, de un'àtera manera l'esseret istadu impossìbile a Kepler s'abbigiare chi sas òrbitas de sos pranetas fiant ellìticas. A sas primas Kepler at intentadu su chircu, pro èssere sa prus perfeta de sas paràbulas, ma sos datos osservados impediant un'adatamentu curretu, cosa chi at intristidu Kepler, ca non si podiat brincare una faddina contìnua de oto minutos de arcu. Kepler at cumpresu chi depiat abbandonare su chircu, cosa chi implicaiat abbandonare s'idea de unu "mundu perfetu". De fungudas creèntzias religiosas, l'at costadu arribare a sa congruida chi sa Terra fiat unu praneta imperfetu, umiliadu dae sas gherras, in custa matessi missiva includet sa tzita crae: "Si sos pranetas sunt logos imperfetos, pro ite no ant l'èssere sas òrbitas suas?". A sa fine at utilizadu sa fòrmula de s'ellisse, una rara figura descrita dae Apolloni de Perge in una de sas òperas sarbadas dae sa distrutzione de sa biblioteca de Alessàndria. At iscobertu chi currispondiat perfetu in sas medidas de Tycho.

Aiat iscobertu sa prima lege de Kepler o sa lege de sos ellisses:

  • Sos pranetas tenent òrbitas ellìticas e su Sole est in unu de sos focus.

A pustis de custu brincu importante, in chi sa prima bia sos fatos s'anteponiant a sos disìgios e sos pregiudìtzios subra sa natura de su mundu, Kepler s'est dedicadu semplitzemente a osservare sos datos e nde bogare congruidas sena peruna idea precontzetas. At averguadu sa lestresa de sos pranetas pro sas òrbitas suas e aici at iscobertu sa segunda lege de Kepler o sa lege de s'egualidade de sas àreas:

  • Sos pranetas non si movent in sa matessi manera, si nono chi su raju vetore chi unit su tzentru de su praneta cun su Sole mundat àreas eguales in tempos eguales. Aici, duncas, sos pranetas biàgiant a de mancu lestresa cando sunt prus a largu de su Sole.

Durante a longu, Kepler at pòdidu petzi cunfirmare custas duas leges pro su restu de sos pranetas. Aici e totu est istadu un'èsitu ispetaculare, ma fartaiat relatzionare sas paràbulas de sos pranetas intre sese. A pustis de diversos annos, at iscobertu s'importante a beru de tres lege de Kepler subra su movimentu planetàriu:

  • Su cuadradu de sos perìodos de sos pranetas sunt proportzionales a su cubu de sa distàntzia mesa a su Sole.

Custa lege, numenada puru lege armònica, giunta cun sas àteras leges giai permitiat de aunire, annuntziare e cumprèndere totu sos movimentos de sos astros. Marchende un'impresa in s'istòria de sa sièntzia, Kepler est istadu s'astròlogu ùrtimu e s'est cunvertidu in su primu astrònomu refudende sa fede e sas creèntzias e ispieghende sos fenòmenos dae sa pompiadura mera (cun totu chi at dèpidu traballare comente a astròlogu in diversas ocasiones pro problemas econòmicos).

SN 1604: s'isteddu de Kepler[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Restos de s'isteddu de Kepler, sa supernoa SN 1604. Custa immàgine est istada cumposta partinde dae immàgines de su telescòpiu ispatziale Spitzer, su telescòpiu ispatziale Hubble e s'osservatòriu de rajos X Chandra

Su 17 de santugaine de su 1604 Kepler at osservadu una supernoa in sa galàssia nostra, su Caminu de sa paza, a sa chi prus tardu si li diat nàrrere s'isteddu de Kepler. S'isteddu fiat istadu osservadu dae àteros astrònomos europeos sa die 9, comente pro esempru Brunowski in Praga (chi at iscritu a Kepler), Altobelli a Verona, Clavius in Roma e Capra e Marius in Pàdova. Kepler, ispiradu dae su traballu de Tycho Brahe, at realizadu un'istùdiu miradu a sa minuda dae s'aparitzione sua. S'òpera sua De stella nova in pede Serpentarii ('S'isteddu nou in pedes de Ophiuchus') fruniat proas chi s'universu non fiat istàticu e giai assuzetadu a importantes cambiamentos. S'isteddu at pòdidu èssere osservadu a ogru nudu durante 18 meses a pustis de s'aparitzione sua. Sa supernoa s'agatat a petzi 13.000 annos lughe de nois. Peruna supernoa posteriore no est istada osservada in tempos istòricos intro de sa galàssia nostra. Dada s'evolutzione de su lugore de s'isteddu, oe in die si suspetat chi si tratat de una supernoa de tipu I.

Òperas iscritas dae Kepler[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Astronomiae pars optica
  • Mysterium cosmographicum (Su mistèriu còsmicu) (1596).[24]
  • De Fundamentis Astrologiae Certioribus (Cantu a sos fundamentos beros de s'astrologia) (1601)
  • Astronomiae Pars Optica (Sa parte òtica de s'astronomia) (1604).[25]
  • De Stella nova in pede Serpentarii (S'isteddu nou in pedes de su Serpentari) (1604)
  • Astronomia nova (Astronomia noa) (1609).[26]
  • Dioptrice (Diòptrica) (1611)
  • Noa stereometria doliorum vinariorum, inprimis Austriaci; t'usus in eo virgae cubicae. Accessit stereometriae Archimedeae supplementum (1615)[27]
  • Epitome astronomiae Copernicanae (publicadu in tres partes 1618-1621)
  • Harmonices mundi (S'armonia de sos mundos) (1619)
  • Tabulae Rudolphinae (1627)
  • Somnium suo Astronomia Lunari (Sonnu de sa Luna) (1634) - cunsideradu comente su primu antitzipadore de sa sièntzia-fintzione.[28]

Kepler in s'arte[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mùsica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Epitome astronomiae copernicanae, 1618
  • Kepler est su personàgiu printzipale de s'òpera de Paul Hindemith Die Harmonie der Welt (S'armonia de su mundu) (1956-1957).
  • Albert Guinovart at publicadu su cuartetu suo de corda Kepler in Bartzellona, su 2007.

Narrativa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Kepler: a novel, paristòria de John Banville (1981).

Teatru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • A short history of night, òpera de teatru de John Mighton (1992).
  • Johannes Keppler, schauspiel in drei akten de Hans Rehberg (1933).
  • Somnium: Keplers Traum vom Mond pro John More (1970).

Tzìnema[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Johannes Kepler (1974), film tedescu dirigida dae Frank Vogel.
  • První sekunda (1989), film pro sa televisione tzeca de Michael Havas, subra sa relatzione intre Kepler e Rodolf II.
  • Unseen fortzas (2004), migmetratge (40 min.) dirigidu dae Ryan Junell.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Barker i Goldstein. Theological Foundations of Kepler's Astronomy, p. 112–113.
  2. Kepler. New Astronomy, traducció de Donohue, p. 26–7
  3. Kepler. New Astronomy, p. 48
  4. Epitome of Copernican Astronomy a Great Books of the Western World, Vol 16, p. 845
  5. Stephenson. Kepler's Physical Astronomy p. 1–2; Dear. Revolutionizing the Sciences, p. 74–78
  6. Caspar, Kepler, p. 29–36; Connor, Kepler's Witch, p. 23–46.
  7. Koestler, The Sleepwalkers, p. 234 (traduït de l'horòscop de la família Kepler).
  8. Caspar, Kepler, p. 36–38; Connor, Kepler's Witch, p. 25–27.
  9. James A. Connor, Kepler's Witch (2004), p. 58.
  10. Robert S. Westman, "Kepler's Early Physico-Astrological Problematic," Journal for the History of Astronomy, 32 (2001): 227–36.
  11. Caspar, Kepler, p. 38–52; Connor, Kepler's Witch, p. 49–69.
  12. Caspar, Kepler, pp 60–65; vegeu també: Barker i Goldstein, Theological Foundations of Kepler's Astronomy.
  13. Barker and Goldstein, "Theological Foundations of Kepler's Astronomy," pp 99–103, 112–113
  14. Caspar, Kepler, p. 65–71
  15. Field, Kepler's Geometrical Cosmology, Capítol IV p. 73ff
  16. Caspar, Kepler, pp 71–75
  17. Connor, Kepler's Witch, pp 89–100, 114–116; Caspar, Kepler, pp 75–77
  18. Citat del llibre de Connor, Kepler's Witch, p 252. Traduït d'una carta a un noble anònim, escrita el del 23 d'octubre de 1613.
  19. Caspar, Kepler, p. 85–86
  20. Caspar, Kepler, p. 86–89
  21. Caspar, Kepler, p. 89–100
  22. Caspar, Kepler, pp 308–328
  23. Caspar, Kepler, pp 332–351, 355–361
  24. https://books.google.com/books?id=85FmAAAAcAAJ&pg=PA136.
  25. https://books.google.com/books?id=iXlZNOHpsVIC&pg=PP8.
  26. https://books.google.com/books?id=5omcaawgDs8C&pg=PA42.
  27. https://books.google.com/books?id=RkhZAAAAcAAJ&pg=PT8.
  28. https://books.google.com/books?id=Z6HSXlwkiGsC&pg=PA29.

Bidais puru[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Giambattista della Porta.
  • Paul Guldin, matemàticu cun chi at mantentu una relatzione tzerta.
  • Johannes Kepler ATV.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]