Acòrdiu de Schengen
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
| Acòrdiu de Schengen | |
|---|---|
 Mapa de s'àrea Schengen. | |
| Firmadu | 14 de làmpadas de su 1985 in Schengen |
| Firmadores | Membros originales: Germània Otzidentale.svg){kind=small} Bèlgiu Frantza  Lussemburgu Paisos BàsciosAtualmente 26 istados ant firmadu s'acòrdiu |
| Depositàriu | Guvernu de su Granducadu de Lussemburgu |
| Limbas | Frantzesu, olandesu, tedescu |
S'Acòrdiu o Tratadu de Schengen (fintzas Acòrdios) est unu tratadu internatzionale pro su cale paisos vàrios de s'Europa ant suprìmidu is controllos a is fronteras interiores (intre isso e issos) e ddos ant tramudados a is fronteras forànias (cun paisos tretzos).[1] S'acòrdiu, firmadu in sa localidade lussemburghesa de Schengen in su 1985 e in vigore dae su 1995, istabilit unu logu comunu — naradu ispàtziu de Schengen —[2] in ue podent tzirculare liberamente totu is persones chi siant intradas in regularmente dae una frontera forània o residat in unu de is paisos chi àplicant su Cumbèniu.
S'Acòrdiu fiat istadu integradu in is tratados de s'Unione Europea cun sa riforma de su deretu primàriu in sa Cunferèntzia Interguvernativa de su 1996 e chi fiat artziadu a punta cun su Tratadu de Amsterdam. Dae tando, sighet galu bàlidu e est una parte sustantziale de sa natura de s'Unione Europea comente progetu polìticu.
In totale, is paisos chi faghent parte de s'ispàtziu de Schengen sunt 26:[3] Germània, Àustria, Bèlgiu, Danimarca, Estònia, Finlàndia, Frantza, Grètzia, Islanda, Islovàchia, Islovènia, Ispagna, Isvètzia, Isvìtzera, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Lussemburgu, Malta, Norvègia, Paisos Bàscios, Polònia, Portugallu, Repùblica Ceca e Ungheria.
Esistent paisos chi partenent in s'Acòrdiu de Schengen ma chi tenent etzetziones in s'aplicatzione de carchi puntu de s'acordu e no partenent a s'ispàtziu de Schengen. Pro esempru, su Regnu Unidu e s'Irlanda non faghent parte de s'ispàtziu de Schengen ma partètzipant a sa cooperatzione de sa politzia e giustìtzia e a sa luta contra de su tràficu de drogas. Àteros, comente Bulgaria, Romania e Tzipru, galu no apartenent a s'ispàtziu de Schengen ca non acumprint is rechisitos de seguresa istabilidos, mancari àteras partes de s'acòrdiu ddas àplicant. Islanda, Liechtenstein, Norvègia e Isvìtzera, chi non sunt membros UE, ant patuadu un'acòrdiu pro fàghere parte de sa zona Schengen.[4] Sa Croàtzia, ùrtimu istadu a s'unire a s'UE, s'at a integrare in s'acòrdiu probabilmente in su 2024.[5]
Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
- ↑ (ES) Circulación de Personas por el Espacio Schengen, in visados.es.
- ↑ (EN) Schengen Area – The World’s Largest Visa Free Zone, in schengenvisainfo.com.
- ↑ (EN) The Schengen visa, in ec.europa.eu.
- ↑ (EN) Schengen Area, in ec.europa.eu.
- ↑ Croatia likely to join Schengen in 2024, in etiasvisa.com.