Tzìvicu Museu Archeològicu de Otieri

Coordinadas: 40°35′09.16″N 9°00′13.43″E / 40.585878°N 9.00373°E40.585878; 9.00373

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia

Limba Sarda Comuna

. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

Tzìvicu Museu Archeològicu de Otieri
Fotografia de s'intrada de su museu
Logu
Istadu	Itàlia
Localidade	Otièri
Indiritzu	Pratza Baden Powell
Caraterìsticas
Tipologia	Archeologia
Colletziones	Repertos archeològicos, etnogràficos e numismàticos
Perìodu istòricu de sas colletziones	Dae sa preistòria a s'edade moderna
Istitutzione	29 làmpadas 1985
Meres	Comune di Ozieri
Gestione	Istitutzione San Michele
Diretore	Giovanni Frau
Bisitadores	1,376 (2022)
Situ web
Manuale

Su Museu tzìvicu archeològicu "Alle Clarisse" de Otieri est unu museu archeològicu, numismàticu e etnogràficu sardu, postu in su chi fiat su cumbentu de sas mòngias clarissas in Otieri dae su 2003.^[1] Est unu de sos museos de importu prus mannu de su Nord de sa Sardigna, e bi si podent agatare repertos dae su neolìticu a s'edade moderna e una de sas colletziones numismàticas prus ricas de s'ìsula.^[2]

Istòria

Su museu, inauguradu in su 1985 in unu cunventu frantziscanu de su de XVI sèculos^[3], si tràmudat in su 2003 a su chi fiat su cumbentu de su Setighentos de sas Recoletas de Santa Crara, restauradu e ristruturadu cun cussa punna.

Su cumbentu, istituidu in manera ufitziale in su 1753 pro istrangiare sas Clarissas de Tèmpiu, l'aiant imbetzes ocupadu sas mòngias de Orosei, pro neghe de mendighèntzia issoro. A pustis de sa lege Ratazzi in su 1989 s'edifìtziu l'ant recuisidu pro b'istrangiare sos militares chi b'ant postu sa caserma Pietro Micca.^[4] In su 1953 sos militares l'ant lassadu, e s'annu a pustis una parte est istada donada a sa crèsia e s'àtera, abarrada de propiedade de su Comune, l'ant impreada pro atividades iscolàsticas e sotziales e a sa fine est divènnida una domo populare.

A pustis de su finantziamentu regionale e europeu pro su recùperu de edifìtzios monumentales est istadu possìbile restaurare su fàbbricu chi, acabbados sos traballos in su 2002, fatos dae s'architetu Sandro Cadoni, est divènnidu sa sede noa de su Museu Archeològicu de Otieri e pro custu mutidu “Alle Clarisse” (A sas Clarissas). S'intrada originària fiat in carrera Azuni, e introduiat a tres aposentos cun bòveda a carrada, collegados s'unu cun s'àteru e cun unu passadòrgiu mannu chi tenet fintzas cussu una bòveda a carrada.

Sos militares ant mòvidu s'intrada a s'àtera ala: rinfortzende sos muros antigos ispagnolos e tramudende·los in sos bastiones noos e fraighende unu terraprenu chi est divènnidu sa pratza de armas, una gradinada in granitu chi est divènnida s'intrada printzipale de s'istrutura e annanghende unu pranu superiore in una parte de s'istrutura, chi difatis est diferente dae sas àteras ca sas duas salas de cue sunt cobertas dae bòvedas in linna in istile piemontesu. Cussas salas benint impreadas, cada tanu, pro mustras a tempus e cunvegnos.

Àndala espositiva

Esternu: in s'esternu si podent agatare una losa tzentinada de una tumba de sos gigantes, sos lebreris nuraghesos e s'architrave de sa crèsia de su sartu de Santu Luca.

Su de unu pianu

SALA I: Sa preistòria (Sardigna preistòrica e prenuràgica) – A su Neolìticu Mesanu (4.900 – 4.400 a.C.) sunt ligadas unas cantas tzeràmicas, una dea mama in ossu e un'aneddone dae sos sitos Bariles, Baldosa e Bisàrtziu. Su Neolìticu Reghente Sardu (4.100 – 3.500 a.C.), caraterizadu mescamente dae sa Cultura de Santu Micheli o de Otieri, est rapresentadu dae materiales chi benint mescamente dae sa gruta cun cussu nùmene e dae cussa a curtzu de Mara, chi nos dant unu panorama de sas tzeràmicas fantasiosas de su perìodu ligadas siat a s'orizonte de su Neolìticu Reghente Santu Chìrigu siat a sa fase clàssica Otieri de su Neolìticu Finale, intre totus sa Pìsside famada agatada in sa gruta, e dae su primu Eneolìticu Sub – Ozieri.

SALA II: Sa Tziviltade nuraghesa – Dedicada a su territòriu durante sa tziviltade nuraghesa o nuràgica, andat dae s'edade de su Brunzu e de su Ferru finas a s'edade romana. Sa presèntzia de giatzimentos de metallos e resursas agru-pastorales e s'isfrutamentu issoro ant causadu una frecuentatzione manna de su territòriu chi oe est rapresentada dae 123 nuraghes e dae àteros monumentos de s'època. Sa tzeràmicas, chi incluint brasieris, boddidòrgios, askòs, pesos de telàrgios e ruèddulas, sos trastes in perda, che a sos mortajos, sas tzintzarras, sas molas e sas perdacontzas mammellares nos informant de atividades diversificadas. Su lingotu egeu - tzipriota de Bisàrtziu, e àteros ogetos in metallu agatados, documentant s'importàntzia de su territòriu, postu in tzentru de caminos de comunicatzione giai in s'edade preistòrica.

SALA III: S'edade fenìtziu - pùnica e romana: Sos repertos agatados de s'edade fenìtziu - pùnica in su territòriu sunt pagos e rapresentados dae monedas e pagos frammentos tzeràmicos. Sos àteros repertos espostos in sa sala benint dae istantziamentos e fàbbricos de època romana, chi sinnat una minimada de su nùmeru de abitantes, unos cantos in continuidade cun sos chi bi fiant in antis, àteros de impiantu nou e diferentes dae sos mollos locales. Sunt documentos epigràficos de importu mannu sa losa de Ferentius dae Cuzi e duos miliares, chi paris a sos tres pontes de su Riu Mannu ammustrant comente su territòriu fiat unu logu de coladòrgiu de importu mannu e de collegamentu intre Turris e Olbia in su caminu chi dae Casteddu arribaiat a su portu cara a su Tirrenu. In prus bi sunt espostos materiales dae un'istipe votiva, unu bustu de Sarda Ceres, balsamàrios, repertos de bidru, tzineràrios dae necròpolis, mescamente dae Bisàrtziu, Punta ‘e Navole, Sa Mandra ‘e sa Jua e Ruinas.

SALA IV: Setzione medievale: S'època bizantina e artu-medievale est illustrada dae sos aneddos a incassu piramidale, fìbbias, orechinas, fìbulas chi benint dae Bisàrtziu e fintzas dae sos òrulos e dae sas costas de ziros mannos chi benint dae logos medas, ca sunt abarrados populados finas a su '600 e a su '700; s'agatant in espositzione fintzas frammentos de majòlica arcàica pisana, lustros catalanos, valentzianos e àteras tzeràmicas autòctonas e chi benint dae sa penìsula italiana. Bi sunt fintzas ogetos in ossu e avòriu de impreu apotropàicu.

Su de duos pianu

SETZIONE NUMISMÀTICA: Sa colletzione numismàtica contat pagu prus o mancu sesmìgia monedas bènnidas dae magasineddos e agatamentos medas. Partzida in bator salas, andat dae sas monedas grecas e pùnicas finas a cussas de s'època sabàuda, a dimustratzione de sa continuidade de sa frecuentatzione de su territòriu in sos sèculos.

SETZIONE ETNOGRÀFICA: Sa setzione etnogràfica est costituida dae su materiale chi benit dae donatziones privadas. Sa colletzione Bandini est costituida dae ritratos e ogetos personales de su magistradu Pietro Cosseddu - Virdis e de sa nòbile Annetta de Raimondi. Sa donatzione Marinelli est fintzas cussa cumposta dae ritratos e àteros ogetos chi fiant apartènnidos a su generale Giannino Baroncelli. Sa colletzione Gallisay - Carta collit ispartidos, manuscritos autògrafos e imprentas de su musitzista Priamo Gallisay. Sa colletzione Manchia, imbetzes, est costituida dae bestimentas traditzionales, chi si podent datare a sos primos annos de su noighentos.

Riferimentos

↑ Fabio Solinas, Prendas de Sardigna: Su museu archeològicu de Otieri, in Corriere Sardo, 31 ghennàrgiu 2021. URL consultadu su 1º freàrgiu 2021 (archiviadu dae s'url originale su 1º freàrgiu 2021).
↑ (IT) Ozieri, Civico museo archeologico alle Clarisse, in Sardegna Cultura. URL consultadu su 31 trìulas 2021 (archiviadu dae s'url originale su 3 austu 2021).
↑ (EN) Michael Frank, Getting to the Heart of Sardinia, in The New York Times, 26 trìulas 1998. URL consultadu su 3 austu 2021.
↑ (IT) Francesco Amadu, Storia della Diocesi di Ozieri: il periodo algherese (1503-1803), Tàtari, Carlo Delfino editore, 2003, ISBN 978-88-7138-295-1, OCLC 911359077.

Bibliografia

(IT) AA.VV., Museo archeologico Ozieri, Tàtari, 1985, OCLC 492737777.

(IT) Lucrezia Campus, Il Museo archeologico di Ozieri, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2013, ISBN 978-88-7138-565-5, OCLC 869199531.

Artìculos ligados

Ligàmenes esternos

(IT) Situ ufitziale de su museu, in museo.comune.ozieri.ss.it. URL consultadu su 17 santugaine 2020.

Controllu de autoridade	VIAF (EN) 135858768 · ISNI (EN) 0000 0001 0728 8682 · BIBSYS (EN) 97021248 · BNF (FR) cb13193710k (data) · LCCN (EN) n98015653 · SUDOC (FR) 035512784 · WorldCat Identities (EN) n98-015653

[1] Fabio Solinas, Prendas de Sardigna: Su museu archeològicu de Otieri, in Corriere Sardo, 31 ghennàrgiu 2021. URL consultadu su 1º freàrgiu 2021 (archiviadu dae s'url originale su 1º freàrgiu 2021).

[2] (IT) Ozieri, Civico museo archeologico alle Clarisse, in Sardegna Cultura. URL consultadu su 31 trìulas 2021 (archiviadu dae s'url originale su 3 austu 2021).

[3] (EN) Michael Frank, Getting to the Heart of Sardinia, in The New York Times, 26 trìulas 1998. URL consultadu su 3 austu 2021.

[4] (IT) Francesco Amadu, Storia della Diocesi di Ozieri: il periodo algherese (1503-1803), Tàtari, Carlo Delfino editore, 2003, ISBN 978-88-7138-295-1, OCLC 911359077.

[1]

[2]

[3]

[4]