Tzitades règias de Sardigna

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sunt inditadas che a tzitades règias de sa Sardigna sos tzentros de Sardigna chi ant otentu su tìtulu de tzitade in perìodu de guvernu ibèricu.

Is tzitades règias de su Regnu de Sardigna aragonesu e ispagnolu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Durante su guvernu aragonesu e ispagnolu bantaiant tìtulu de tzitade règia sos sete tzentros de[1]:

Issas non fiant infeudadas ma sutapostas a sa direta giurisditzione reale e gosaiant de privilègios e cuntzessiones, derivadas de s'istatus issoro. In manera sustantziale sas tzitades teniant pòderes amministrativos de autoguvernu, chi esertzitaiant pro mèdiu de rapresentantes pròpios elègidos (pro mèdiu de vàrios sistemas chi pro s'in prus cumbinaiant votu e sortègiu) narados cussigeris, e in is cales s'amministratzione règia interveniat pro decretare o refudare sas detzisioness assùmidas, pro mèdiu de unu rapresentante naradu vigheri (veguer) o podestade; annotamala sas tzitades règias teniant fintzas poderes polìticos, in cantu sos rapresentantes issoro, narados sìndigos, costituiant unu de sos tres bratzos de su Parlamentu de su Regnu (s'istamentu reale). Pro custa resone generalmente sa rapresentàntzia fiat inibida a sos nòbiles, chi faghiant imbetzes parte de s'istamentu militare.

Igrèsias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Igrèsias.

Su 6 freàrgiu 1324 sa tzitade fiat passada a sos catalanu-aragonesos a pustis de unu assìtiu de 7 meses e fiat istada reconnota Tzitade Règia dae su Regnu de Sardigna. Igrèsias aiat otentu istatus de tzitade règia a s'incras de s'istitutzione de su Regnu etotu. Su protzessu no fiat istadu liniare: is bisòngios polìticos aiant batidu duas bortas is soberanos a intentare de nde fàghere unu fèudu de atibiare a sùdditos fideles e chi ddu meritarent in piessignu, ma sos tzitadinos aiant ischidu amparare in manera eficatze sos mandos issoro, disamorende ambas is bortas su progetu de afeudamentu fintzas a su definitivu afrancamentu acontèssidu su 8 freàrgiu 1450[3]. Sa tzitade fiat guvernada dae unu Capitanu de Giustìtzia de nòmina règia e de unu Cussìgiu eletivu, a su cùcuru de su cale istaiat su Giuradu Capu.[4] Is tzitadinos de Igrèsias gosaiant de diversos mandos in is campagnas a inghìriu a sa tzitade.

Casteddu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Casteddu.

Fiant istados is catalanu-aragonesos, in sa gherra de conchista de su Regnu de Sardigna e Còrsica, a fraigare una noa rocaforte in unu àteru montigru casteddaju: su de Bonària. Is ibèricos, vitoriosos (1324), aiant lassadu Casteddu de Castru infeudadu a Pisa pro duos annos, ma luegus apoderende·si de su complessu urbanu intreu. Gai Casteddu de Castru, torrada a populare dae catalanos, aiat assùmidu sa noa denumenatzione de Castel de Caller (a fatu isceti Caller), e fiat devènnida tzitade règia non sutamìtida a feudatàriu perunu, pro chi pagaiat is tassas diretamente a su soberanu; is avantàgios chi sa partenèntzia a Casteddu batiant fiant notàbiles, tenende in contu chi in tzitade teniant sede sas istitutziones guvernativas partende dae su visurrè, comente sas eclesiàsticas, militares, etzetera, si bi riuniat su parlamentu e fiant presentes numerosos esponentes de sos nòbiles e de sos feudatàrios. Annotamala sos bividores de su cabulogu teniant su deretu de linnare de badas in is montes de Cabuderra cun totu ca fiant infeudadas. Pro custa resone sa tzitadinàntzia (chi, ultres su restu, cumportaiat s'afrancamentu dae su regìmene feudale pro chi acudiat dae terras infeudadas) fiat cuntzèdida cun istràviu e in manera gelosa[5]. Sa documentatzione de artzivu permitet de torrare a costrùere sa sutzessione sighida de sos cussigeris[6].

In s'istamentu reale, su sìndigu de Casteddu fiat sa prima boghe, est a nàrrere su presidente.

Tàtari[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Tàtari.

Sa tzitade de Tàtari, traditzionalmente comuna autònoma dae s'Edade Mèdia, in su 1316 fiant promulgados is Istatutos e Tàtari e fiat istadu suta influèntzia genovesa a su nessi fintzas a sa conchista aragonesa de su 1323. Sa tzitade si fiat rebellada inutilmente a sos conchistadores noos aragonesos in su 1325. Tàtari aiat otentu su tìtulu de tzitade règia su 20 austu 1331. In calidade de tzitade règia aiat tentu fintzas deretos feudales in sa Nurra, sa campagna a inghìriu: is cussigeris de sa tzitade fiant cunsiderados colletivamente barones de sa Nurra, fintzas chi non partetzipaiant a s'istamentu militare pro incumpatibilidade. Sa funtzione de cabulogu de su Cabu de subra cun sa presèntzia de diversas istitutziones amministrativas, giuditziàrias, militares e eclesiàsticas, sa presèntzia de diversos nòbiles e feudatàrios e apuntu sos pòderes de sa tzitade in sa campagna torraiant disigiadu meda a bìvere in Tàtari. Sa dipendèntzia de sa Nurra dae sa tzitade aiat tentu sa cunsighèntzia chi galu oe sa comuna de Tàtari est unu de sos prus istèrridos de Itàlia. In su 1369 fiat istada sutamìtida pro duos annos a su giùighe Marianu IV de Arbaree e a pustis a fìgiu suo Ugone, e in su 1410 a su visconte de Narbona. Durante prus de tres sèculos fiat istada suta dominatzione ispagnola. In su 1528 sa tzitade fiat istada invàdida e sachigiada dae sas tropas frantzesas capitanadas dae Renzo Ursino chi bi fiant abarradas pro unu mese e postu fogu su munitzìpiu.

Casteddu Sardu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Casteddu Sardu.

Sa tzitade de Casteddu Sardu fiat unu puntu istratègicu pro sa defensa de su regnu, gràtzias a sa natura sua de pratzaforte. Fiat istada sede obispale dae su 1503 a su 1839 (pìscamu de Ampùrias, a pustis de Ampùrias e Cìvita). Cun totu custu fiat comente si siat unu tzentru meda minore, tantis chi pro s'amministratzione si fiat dèpidu suplicare a su re una dèroga a sa proibitzione pro sos nòbiles, in difetu fiat difìtzile agatare òmines idòneos. In su 1448 sa roca, chi dòminat is Bucas de Bonifàtziu, fiat istada conchistada definitivamente e fiat intrada a fàghere parte de sos territòrios catalanu-aragonesos de su Regnu de Sardigna in calidade tzitade règia, diretamente dipendente dae sa Corona de Aragona. Aiat mudadu su nùmene in Casteddu Aragonesu in su 1516. A segus fiat istada denominada Casteddu Sardu partende dae su 1769. Cun sa promulgatzione de sa l. n. 295/1848, fiat istada decretada sa reforma de sa lege comunale e provintziale, Casteddu Sardu fiat reconnota che a ente autònomu.

Aristanis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Aristanis.

Aristanis fiat s'antiga capitale de su giuigadu de Arbaree. A pustis de sa derrota de sas tropas giuigales: a banda de sos catalanu-aragonesos, in su 1410 su re aiat reconnotu a su legìtimu erederi de su giùighe, Lenardu Cubeddu, su tìtulu de marchesu de Aristanis, infeudende·ddi unu territòriu chi currispondiat agiomai a cuddu de s'antigu giuigadu in càmbiu de sa fidelidade[3]. A pustis de s'avolotu de su marchesu de Aristanis Lenardu de Alagòn, derrotadu in su 1479, su re aiat detzìdidu de atacare su territòriu a su demàniu de cosa sua. Dae tando marchesu de Aristanis est semper istadu su re e sa tzitade fiat tzitade règia, cun su controllu subra is gai narados tres Campidanos de Aristanis (su Campidanu Majore (o de Crabas), su Campidanu de Miris e su Campidanu de Simaghis). In su 1767, cun totu ca sos tzitadinos aiant fatu resistèntzia, is rendas de sos tres Campidanos fiant istadas sutràidas a Aristanis e a su demàniu règiu e infeudadas a Damiano Nurra cun su tìtulu de marchesu de Arcais (petzi sas rendas, chentza podere giurisditzionale perunu chi abarraiat riservadu a sos tribunales règios), a sos cales sighidores fiant istados a pustis riscatadas in su 1838.

Bosa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: Bosa.

In perìodu de su Regnu de Sardigna, Bosa fiat istada pro carchi tempus sugeta a amministratzione règia dereta e pro àtera a amministratzione feudale. In piessignu, in su 1469 fiat istada infeudada a s'ammiràlliu Juan Vilamarì[3] dae chi fiat coladu infines a Isabel Vilamarì, mugere de su prìntzipe de Salerno. Su regìmene feudale no fiat istadu opressivu e sos bosincos aiant sighidu a ammentare cun istima a sa printzipessa, "una de sas fèminas prus tzelebradas e ammiradas de s'època pro bellesa, gràtzia e cultura"[7] e chi intre àteros aiat otentu dae su re pro su portu de Bosa su deretu de su cummèrtziu (in antis riservadu a Aristanis, cun dannu mannu pro sos bosincos) e de sa pisca lucrosa de su coraddu pro sos bividores suos. Aici, Bosa, suta de su guvernu deretu de su re cun un'istatutu giurìdicu autònomu, in realidade, però, fidada a sa giurisditzione de unu feudatàriu fintzas a su 1565, fiat istada una de sas sete Tzitades Règias de s'ìsula. Is privilègios cuntzèdidos a sa tzitade fiat abarrados immudados fintzas a sa reforma de sos Cussìgios Tzìvicos, decretada dae re Càralu Emanuele III de Savoja.

S'Alighera[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Magnifying glass icon mgx2.svgSu matessi argumentu a sa minuda: S'Alighera.

In su 1353 sa tzitade fiat istada conchistada dae sos catalanu-aragonesos e in su 1354 Pedru IV de Aragona, naradu su tzerimoniosu o de su Punyalet, aiat torradu a populare S'Alighera de catalanos boghende·nche dae sa tzitade sardos e lìgures. Sa domo de Aragona aiat cuntzèdidu a S'Alighera totu una sèrie de avantàgios e de privilègios, faghende·nde una tzitade règia, cunsiderada che a munitzìpiu autònomu, non sutapostu a regìmene feudale ma deretu a sa giurisditzione règia, e dotada de un'istatutu giai dae su 1503, chi nde regulaiat sa vida polìtica e econòmica. Sa tzitade fiat abarrada pro belle che bator sèculos suta sa dominatzione in antis catalanu-aragonesa e pustis ispagnola. In su 1541, s'imperadore Càralu V bi fiat andadu in bìsita acumpangiadu dae s'ammiràlliu Andrea Doria, constatende sas calidades chi dd'aiant fata tantis bramada in su passadu, e coniende fortzis sa famada espressione "Sed todos caballeros". Cun s'abbentu de sos Savoja in su 1720, in su Regnu de Sardigna, S'Alighera aiat cumintzadu a atzetare càmbios sustantziales in costùmenes suas. Fiat istada pesada a comuna moderna in su 1848. A fatu de sa bogada de totu sos sardos e lìgures dae sa tzitade, e de su popolamentu torra de catalanos galu oe in S'Alighera medas persones ant cunservadu s'impreu de sa limba Catalana in sa variante aligheresa, criende unu colligamentu e unu iscàmbiu culturale incantadore cun sa Catalugna, in Ispagna.

Is tzitades de su Regnu de Sardigna sabàudu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su guvernu sabàudu de su Regnu de Sardigna, mancari reconnoschende sos sete tìtulos urbanos pretzedentes, aiat impreadu semper pro sos matessi tzentros sa terminologia de tzitade, segundu su costùmene de su Piemonte. Cun su guvernu de sos Savoja, difatis, su parlamentu non si fiat prus torradu a atobiare e difatis is privilègios de sas tzitades règias fiant torrados a nudda. A pustis de su riscatu de sos fèudos (1836-1840), a sas sete tzitades règias fiat abarradu isceti su rangu de tzitade, onorìficu respetu a sas àteras comunas, comente sutzedet oe.

De custu momentu a in antis, unos àteras biddas (ville) ant a tènnere in manera progressiva su rangu (isceti onorìficu) de tzitade a pustis de s'abolitzione de su feudalesimu:

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Francesco Cesare Casula - La Storia di Sardegna (1994) pg. 419-420-421
  2. Tonino Budruni, Breve storia di Alghero, dal 1478 al 1720, vol II, Editziones de del Sole, S'Alighera, 1989, pàgina 27. Su tìtulu cumparet in unu documentu emanadu in Granada dae sos soberanos Ferdinando e Isabella in ue s'istabiliant is noos disponimentos in sa nòmina de sos cussigeris tzìvicos.
  3. 3.0 3.1 3.2 Francesco Floris, Feudi e feudatari in Sardegna, Casteddu, Della Torre, 1996, p. 323, ISBN 88-7343-288-3. .
  4. PortaleStoria, in portalestoria.net (archiviadu dae s'url originale su 2 abrile 2015).
  5. Giancarlo Sorgia, Cagliari, sei secoli di amministrazione cittadina, a incuru de Giuanne Todde, Casteddu, Lions international, 1981.
  6. In G. Sorgia e G. Todde, Op. cit., cumparet s'elencu prus cumpletu de totu sos cussigeris: si bidat inoghe, clichende a manca in "Sa nobilesa in Sardigna", tando subra "Guvernadores e Sìndigos de sa Tzitade de Casteddu (1400-1900)".
  7. Inoghe si faeddat fintzas de sos relatos de sos feudatàrios cun Salerno, simigiante a su chi - in pitiu - esistiat in Bosa.

Artìculos currelados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]