Cambògia

Artìculu in LSC

Bandera de sa Cambògia

Posidura in su mundu

Sa Cambògia, prus pretzisamente Rènniu de Cambògia, in khmer Kâmpŭchea e ព្រះរាជាណាចក្រកម្ពុជា, Preăh Réachéanachâkr Kâmpŭchea, narada fintzas Srok Khmer, ស្រុកខ្មែរ, literalemente « Paisu de sos Khmers », est unu istadu de s'Àsia sud orientale. Sa capitale est Phnom Penh.

Sos tzitadinos de Cambògia sunt narados cambogianos, o khmers chi si faghet riferimentu a s'etnia. Sa majoria de issos est de religione buddhista theravāda (unu 96%) chi est religione de istadu, unu 2% est musulmanu e unu 1% cristianu.

Geografia

Tenet istèrrida de 181 035 km² e populatzione de unos 14.700.000 bividores. Allàcanat in s'uestu e norti-uestu cun Thailàndia, in su norti cun su Laos, in s'estu cun su Vietnam e in su sud si ghetat in su mare de su golfu de Thailàndia.

Istòria

Phnom Penh

Su nùmene antigu de sa Cambògia fiat "Kambùgia" (in sànscritu: कंबुज), s'antigu impèriu Khmer, chi tenet orìgines chi torrant a su 802 p.C., cando Jayavarman II si fiat decraradu soberanu de unu rènniu chi diat pois dominare subra totu s'Indocina fintzas a su de 14 sèculos. Suta influentzia de s'Ìndia fiant pesados templos monumentales, intre chi s'Angkor Wat, oe patrimòniu de s'umanidade amparadu de s'UNESCO, e aiat agatadu ispainamentu in antis s'induismu a coa su buddhismu. De su de 15 sèculos sa Cambògia sighiat a s'agatare che vassallu intre de sos istados bighinos.

In su 1863 sa Cambògia fiat fata protetoradu de sa Frantza, pro torrare a èssere indipendente in su 1953. Durante sa gherra de su Vietnam, sos cumbatimentos si fiant ispartos fintzas a in ie, diventende causa de una instabilidade polìtica chi diat permitere s'artziada a cumandu de su partidu maoista de sos Khmer rujos in su 1975. Sunt issos sos responsàbiles de su genotzìdiu cambogianu chi at tentu logu intre su 1975 e su 1979, pro unos 2 milliones de mortos, e firmadu isceti de s'intrusida de sos vietnamesos chi los aiant bogados.

A pustis de su regìmene de sos Khmer rujos fiat decrarada sa Repùblica populare de Kampuchea, trazada luegus in una gherra contra su Vietnam. Su cunflitu at tenu durada de su 1979 a su 1991, annu cando sunt istados firmados sos acòrdios de paghe de Parigi. S'istadu est duncas istadu ghiadu de sas Natzions Unidas fintzas a sas eletziones lìberas de su 1993, in ue at partetzipadu unu 90% de sos chi teniant deretu de votu.

In su 1997 su partidu populare cambogianu a fatu unu corpu de istadu at pigadu su cumandu de sa natzione, de chi est galu solu partidu in càrriga.

Economia

Sa Cambògia est unu istadu comunista chi sighit una forma de economia de mercadu.

Sa massaria est in die de oe sa faina econòmica printzipale, chi òcupat unu 57,6% de sos traballadores e produit unu 33,5% de sa richesa de s'istadu. Sas indùstrias printzipales sunt sa de su tessìngiu e su turismu. In su 2005 sunt istadas iscobertas reservas de petròliu e de gasu in sas abbas territoriales.

Mancari meda pobera, sa Cambògia godit de isvilupu econòmicu meda lestru a partire de sos annos 90 de su de 20 sèculos gràtzias susetotus a imbestidores internatzionales. Sa richesa produida intre 2004 e 2007 at registradu una crèschida de su 10% pro annu, su rèdditu peròmine abarrat però meda bàsciu, de petzi 773 dòllaros, meda prus pagu de sa mèdia regionale, a matessi livellu de Àfrica sub-sahariana.