Jump to content

Edade mèdia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Edade de mesu)


Artìculu in LSC

Mapa de s'Europa in s'814 p.C.
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Tziviltade nuraghesa
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Tzina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Edade Mèdia Arta
Edade Mèdia Tzentrale
Edade Mèdia Bàscia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

S'Edade Mèdia est unu perìodu longu de istòria de s'Europa chi s'agatat cumpresu intre s'Edade Clàssica e s'Edade Moderna. Pro cumbènidu benit fatu comintzare a s'arruta de s'Impèriu Romanu de Otzidente, in su 476 p.C., cun sa depositzione de s'ùrtimu re Ròmulu Augùstulu, e benit fatu agabare cun s'iscoberta de s'Amèrica gràtzias a Cristolu Columbu in su 1492.

In beridade sas datas de comintzu e de fine bariant segundu sas istòrias de sos istados e de sas teorias de sos istòricos, aici chi benint cunsiderados fintzas su 410 (sachìgiu de Roma) a comintzu, e a agabos su 1453 (arruta de s'Impèriu Romanu de Oriente) o su 1517 (sas norantachimbe tesis de Martin Luther) o fintzas su 1492 matessi, cunsideradu imbetzes pro sa recunchista ispagnola de Granada.

Mancari siant fitànias is bortas chi benit pintada che perìodu iscuru e de immudabilidade, a s'Edade Mèdia tocat a reconnòschere de aere postu sas bases de sa sotziedade europea de oe, tando sunt istadas difatis postas sas raighinas de sas identitades natzionales. Abaidadu cun ogru atentziosu s'iscerant pois sos medas cuntributos culturales e iscientìficos chi custu tempus at dadu a su nostru, a esempru si diat pòdere ammentuare sa nàschida sas limbas e literaduras natzionales, s'istùdiu de s'anatomia umana, de sas istellas, de sa chìmica.

S'Edade Mèdia est divìdida in duas sumanas printzipales: