J. R. R. Tolkien

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

J. R. R. Tolkien in su 1916, cun s'uniforme de s'esèrtzitu britànnicu de sa prima gherra mundiale

John Ronald Reuel Tolkien (pronùntzia /ˈtɒlkiːn/[1]; Bloemfontein, 3 ghennàrgiu 1892 – Bournemouth, 2 cabudanni 1973) est istadu un'iscritore, filòlogu, glototetu, acadèmicu e linguista inglesu.

Istudiosu de importu de sa limba inglesa antiga, est s'autore de Su Sennore de sos Aneddos e de unas àteras òperas famadas reconnotas che a pedras miliares de su gènere high fantasy, che a S'Hobbit e a Su Silmarillion. Est istadu Rawlinson and Bosworth Professor de inglesu antigu dae su 1925 a su 1945 e Merton Professor de limba e literadura inglesa dae su 1945 a su 1959 in s'Universidade de Oxford,[2] in ue at contribuidu a sa creatzione de su New Oxford English Dictionary. Est istadu amigu ìntimu de C. S. Lewis, in paris cun su cale est istadu membru de unu grupu literàriu informale connotu cun su nùmene de Inklings. Est istadu fintzas membru de sa Royal Society of Literature. In su 1972 Tolkien at retzidu sa làurea honoris càusa in s'Universidade de Oxford e est istadu onoradu dae sa reina Elisabetta de sa glorificatzione de Commendatore de s'Òrdine de s'Imperu Britànnicu.[3]

A pustis de sa morte sua, su fìgiu suo Christopher at publicadu una sèrie de òperas basadas in sa regorta manna de apuntos e manuscritos de su babbu chi galu non fiant acabados, intre sos cales b'aiat Su Silmarillion. Cust'ùrtimu, in paris cun S'Hobbit e Su Sennore de sos Aneddos, format unu corpus ùnicu de contados, poemas, limbàgios fitìtzios e sàgios ambientados in unu mundu immaginàriu mutidu Arda, de su cale sa Terra mesana faghet parte.[4] Intre su 1951 e su 1955 Tolkien at aplicadu sa paràula legendarium a sa parte manna de custas òperas.[5]

Fintzas si medas àteros autores aiant publicadu òperas de narrativa fantasy in antis de Tolkien, su sutzessu mannu de S'Hobbit e de Su Signore de sos Aneddos, in s'editzione issoro in brossura in sos Istados Unidos, aiat giutu a un'iscoperta de su gènere e at dadu legitimatzione prena a s'imbentu de mundos immaginàrios autònomos e coerentes, chene tènnere prus sa netzessidade de giustificare s'esistèntzia issoro che a contados de biàgiu in logos esòticos, bisos chi iscumparent a s'arbèschida o fàvolas.[6] Sos iscritos suos ant ispiradu medas àteras òperas fantasy e ant tentu un'efetu durajolu pro totu su gènere, a su puntu chi Tolkien podet èssere cunsideradu s'iscritore de fantasy prus importante de su de XX sèculos. In su 2008 The Times at postu Tolkien in sa de ses positziones in sa classìfica de "Sos 50 iscritores inglesos prus mannos dae su 1945".[7]

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pitzinnia e gioventude[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

John Ronald Reuel Tolkien est nàschidu in Bloemfontein, in su chi tando fiat s'Istadu Lìberu de s'Orange (e oe est in Sudàfrica), su 3 de ghennàrgiu de su 1892, dae Arthur Reuel Tolkien (1857–1896) e dae Mabel Suffield (1870–1904). Sos genitores fiant inglesos, originàrios de Birmingham. A s'edade de tres annos, in su 1895, pro motivos de salude s'at trasferidu cun sa mama e su frade Hilary Arthur Reuel in Inghilterra, in Sarehole, unu suburgu de Birmingham. Su babbu non los aiat pòdidos segudare ca fiat afigidu dae calenturas reumàticas chi l'ant batidu a sa morte, su 15 de freàrgiu de su 1896, chene si pòdere torrare a adobiare cun sa famìlia.[8] Durante sos annos chi sunt sighidos, però, ant tramudadu prus bortas: dae Moseley a King's Heath Station in su 1901, e a pustis dae cue a Edgbaston in su 1902. Pro resones econòmicas Tolkien si fiat dèpidu retirare dae s'iscola King Edwards e si fiat iscritu a sa St. Philips, finas a cando in su 1903 at bintu una bursa de istùdiu chi l'at permìtidu de torrare a sa King Edwards matessi.

Unu bustu de Tolkien espostu in sa capella de s'Exeter College de Oxford

In su 1904 est morta sa mama sua, de sa cale su giòvanu Tolkien aiat in su mentres eredadu s'amore pro sas limbas e sas legendas e paristòrias antigas, e l'ant afidadu, paris a su frade, a unu satzerdote catòlicu de sos Oratorianos, su parde Francis Xavier Morgan, chi aiat sighidu sa famìlia in sa cunversione a su catolitzèsimu. In suta de sa ghia atenta sua, su giòvanu John at incumentzadu sos istùdios dimustrende in presse capatzidades linguìsticas notèvoles: fiat un'istudente de primore in latinu e gregu e fiat devènnidu cumpetente fintzas pro su chi pertocat unas àteras limbas intre sas cales su gòticu e su fìnnicu antigu. De importu in custos annos sunt fintzas sas esperièntzias suas in sos assòtzios de istudentes de saSotziedade de sa Dibata e de su TCBS. Pròpiu in custos annos at incumentzadu a traballare a unu limbàgiu imbentadu dae issu.

Maduridade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A degheoto annos s'est amoradu de Edith Bratt, ma su tutore suo, su parde Morgan, l'at impedidu de la bìdere e de li iscrìere finas a sos bintun'annos. Tolkien tando s'est postu ànima e corpus in s'istùdiu de sos clàssicos, de s'inglesu antigu e de sas limbas germànicas, in s'Exeter College, in ue aiat bintu, in su 1910, una bursa de istùdiu.[9] In su 1913 est torradu cun Edith, e in su 1915 l'ant cunferidu su tìtulu de Bachelor of Arts in s'Exeter College de Oxford; in su matessi tempus at isvilupadu medas tentativos poèticos.

Sa famìlia Tolkien in su 1892 in una cartulina de Pasca de Nadale

A pustis de s'incumintzu de sa gherra, in su 1915, s'est arruoladu voluntàriu in sos Lancashire Fusiliers cun su gradu de sutatenente.[10] Pagu in antis de tzucare a fronte, su 22 de martzu, s'est cojuadu cun Edith. In gherra l'ant mandadu in trincea in su fronte otzidentale (at pigadu parte fintzas a sa Batalla de sa Somme), e inoghe duos de sos suos amigos corales suo sunt mortos (Geoffrey Bache Smith e Robert Gilson, Christopher Wiseman imbetzes est subravìvidu a sa gherra); a pustis, colados ses meses de trincea, si fiat ammaladu e l'ant cuntzèdidu de torrare in pàtria. In su 1917 est nàschidu su primu fìgiu suo John; Tolkien at collaboradu pro duos annos a s'iscritura de s'Oxford English Dictionary. S'annu a pustis est nàschidu su segundu fìgiu suo, Michael.

Acabada sa gherra at sighidu cun sos istùdios in s'Exeter College, pighende in su 1919 su tìtulu de Màster of Arts. In su 1921 est divenidu dotzente de Lìteras in s'universidade de Leeds e at sighidu a iscrìere e a perfezionare sos Contos pèrdidos suos e su limbàgiu imbentadu suo. Tres annos a pustis est nàschidu su de tres fìgios suos Christopher, a pustis sighidu dae una fìgia, Priscilla. In su 1925 l'ant nominadu professore de filologia anglosàssone in s'Universidade de Oxford. In custos annos naschit s'amistade profunda sua cun C. S. Lewis, autore de sas Crònacas de Narnia; paris ant fundadu su tzìrculu de sos Inklings, in ue istadu membru fintzas Charles Williams. In su 1945 l'ant afidadu sa càtedra de limba inglesa e literadura medievale de su Merton College, in ue at insegnadu finas a su ritiru suo dae sa faina didàtica acontèssidu in su 1959.

Ispetzializadu in su dialetu medievale de s'Inghilterra tzentru-otzidentale, dae ue fiat originària sa famìlia sua, at traduidu e at cummentadu medas testos antigos de importu literàriu reconnotu. Est istadu mescamente intre su 1920 e su 1930 chi at iscritu materiale nou e perfetzionadu cuddu giai prodùidu in sos annos antepostos partinde dae su 1917, ghetende sas bases de su legendarium.

Sutzessu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1937 ant publicadu S'Hobbit, iscritu e pensadu pro unu pùblicu giòvanu, ma giai insertadu in un'isfundu meda prus mannu e complessu. Su libru at tentu unu sutzessu gasi mannu chi Tolkien, aende·liu pedidu s'editore, at postu manu a totu su materiale, iscritu o galu petzi abbotzadu, chi aiat prodùidu finas a tando. Puru essende S'Hobbit sa prima òpera de narrativa sua, at rapresentadu una tapa fundamentale in sa carriera sua de iscritore: difatis a fùrriu a su nùcleu originàriu de custa òpera s'autore at isvilupadu, in su deghènniu imbeniente, su mundu immaginàriu pro su cale est connotu, cuddu de sa Terra mesana, chi at pigadu definitivamente forma cun Su Sennore de sos Aneddos, reconnotu in manera unànime che a s'òpera sua prus importante. Iscrita in una limba istudiadada meda, chi chircat de torrare a costrùere sa simplidade e sa severidade de s'inglesu medievale, s'òpera – cunsiderada dae s'autore che a un'ùnicu libru e no una trilogia – benit a s'incumintzu publicada pro resones econòmicas e editoriales in tres volùmenes distintos: Sa Cumpangia de s'Aneddu (1954), Sas duas turres (1955) e Sa torrada de su re (1955).

Ùrtimos annos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa regorta de poesias Sas aventuras de Tom Bombadil (1962), Tolkien at pensadu a sa possibilidade de pònnere in mùsica sas medas cantzones chi sunt ispartzinadas in sas òperas suas: in su 1968, su mùsicu Donald Swann at publicadu unu tziclu de lìricas a pitzu de sos testos de Tolkien, cun su tìtulu The Road Goes Ever On. In sos annos sighentes Tolkien at traballadu a un'àtera òpera, Su Silmarillion, incumentzada in beridade giai in su 1917, chi at batidu a dae in antis finas a sa morte, ma chi no est resèssidu a concruire, e chi est istada posca publicada a pustis de sa morte sua in paris cun The History of Middle-earth dae su fìgiu suo Christopher. Amantiosu mannu de sa natura, at coladu sos ùrtimos annos de bida, a pustis de su ritiru suo de su 1969, in sa tzitade costera de Bournemouth, in ue est mortu a s'edade de otantun'annos, su 2 de cabudanni de su 1973, duos annos a pustis de sa morte de Edith. Sunt sepultados paris in su campusantu de Wolvercote, in sos suburgos de Oxford. Che a sinnu de s'atacamentu suo a s'òpera sua at isseberadu de fàghere iscolpire in sa tumba de sa mugere su nùmene Lúthien e in sa sua su nùmene Beren, protagonistas de s'istòria romàntica Beren e Lúthien.

Risposta de su pùblicu e eredade artìstica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'òpera de John Ronald Reuel Tolkien at tentu una fama manna in totu su mundu. Custu sutzessu est dèpidu fintzas a su fatu chi Tolkien est istadu capatzu de prodùere unu legendarium cun interpretatziones plùrimas, un'òpera complessa, ma in su matessi tempus populare.

Àngulu de s'Eagle and Child Pub, logu de adòbiu de sos Inklings

A pustis de s'àere dedicadu dae su tempus s'infàntzia sua a sa creatzione de limbàgios, in su cursu de sos annos issu at isvilupadu una cosmogonia bera e pròpia, contende s'istòria de unu mundu dae s'incumintzu suo finas a s'era nostra. In su 1916-1917 su professore at incumentzadu difatis cun s'iscritura de su cumplessu de mitos e legendas chi a pustis est devènnidu Su Silmarillion, a su cale at traballadu totu sa vida. Sa punna initziale sua fiat cussa de dare a s'Inghilterra una mitologia bera e pròpia. In prus a totu custu sa genesi de custos mitos fiat ligada in manera istrinta a sa voluntade de Tolkien de creare una mitologia e, a pustis, una literadura èpica e de paristòrias de atribuire a sos pòpulos chi faeddaiant sas limbas imbentadas suas. Duncas custas òperas podent èssere definidos propriamente che a meta-contos. 

Partinde dae sos annos sessanta e setanta, sa produtzione tolkieniana s'est agatada a s'internu de unu fenòmenu literàriu e de costùmene de importu mannu chi at contribuidu a s'afirmòngiu de s'immaginàriu fantasy modernu. Sa produtzione de Tolkien benit acostada fatu fatu a su gènere high fantasy. Medas òperas fantasy cuntemporàneas sunt ispiradas a s'universu tolkienianu. Nde sunt esèmpios connotos sas Crònacas de s'astra e de su fogu de George R. R. Martin o sa saga de Shannara de Terry Brooks. 

Interpretatziones de sas òperas de Tolkien[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In sos Istados Unidos e in sos paisos anglosàssones s'ispiritualidade e s'esaltatzione de su cuntatu cun sa natura ant fatu de su legendarium un'icona de su movimentu hippy.   In Itàlia su recùperu de sa dimensione èpicu-mitològica e sa descritzione de una cultura basadas in sos balores gherrianos de onore, coràgiu e lealidade nd'ant fatu unu de sos iscritores prus amados dae sa dereta radicale de ideas neo-paganas in sos annos setanta. Ambas interpretatziones, comente si siat, a sa lughe de su chi benit espressadu in sa setzione pretzedente sunt de reconnòschere no inerentes a su pensamentu de s'autore. Sa profunda catolitzidade de s'òpera, cunfirmada dae Tolkien matessi, su sensu de sa traditzione, su conservatorismu presente in sas òperas suas, faghent in manera chi s'òpera de Tolkien potzat èssere ricondotta a sa filosofia catòlica clàssica.

Òperas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Publicatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In paris a sa produtzione pro sa cale est connotu in totu su mundu, Tolkien est autore de medas àteros cumponimentos literàrios, articulados in sàgios, contos pro pipios e tradutziones crìticas de unas àteras òperas. S'ammentant:

  • Su cassadore de dragos, 1975 (Farmer Giles of Ham, 1949)
  • Àrbore e fògia, 1976, chi cuntenet su sàgiu A pitzu de sas paristòrias (On Fairy-Stories, 1939), sos contos breves Fògia de Niggle (Leaf by Niggle, 1945) e Su mastru de ferru de Wootton Major (Smith of Wootton Major, 1967) e sa pièce teatrale Sa torrada de Beorhtnoth fìgiu de Beorhthelm (The Homecoming of Beorhtnoth, 1953)
  • Sas aventuras de Tom Bombadil, 1978 (The Adventures of Tom Bombadil, 1962)

Pro su chi pertocat, imbetzes, sas òperas ambientadas in sa Terra mesana, motivu printzipale de sa fama a livellu mundiale de Tolkien, cando s'iscritore fiat galu bivu sunt istados publicados duos romanzos:

Publicatziones a pustis de sa morte sua[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mortu su professore, su de tres fìgios Christopher Tolkien at acumpridu un'òpera de trascritzione e revisione crìtica de su materiale chi fiat galu abarradu inèditu, chi est istadu totu publicadu a pustis de sa morte de s'autore. S'ammentant:

  • Su Silmarillion, 1978 (The Silmarillion, 1977)
  • Contos no acabados, 1981 (Unfinished Tales of Númenor and Middle-earth, 1980)
  • The History of Middle-earth, cun sos primos duos volumes chi sunt sos Contos agatados e Contos pèrdidos, sos ùnicos imprentados fintzas in limba italiana.
  • Sos fìgios de Húrin, 2007 (The Children of Húrin, 2007)
  • Beren e Lúthien, 2017 (Beren and Lúthien, 2017)
  • Sa ruta de Gondolin, 2018 (The Fall of Gondolin, 2018)

Si sinnalat fintzas s'epistolàriu:

  • Lìteras (1914-1973), 1990 (The Letters of J. R. R. Tolkien, 1981), una regorta de sas lìteras iscritas dae Tolkien a amigos, parentes e editores, in ue s'agatant unu muntone de riferimentos a sa Terra mesana e a sa creatzione sua.

S'ammentant fintzas:

  • Sa trasmissione de su pensamentu e sa numeratzione de sos elfos, 2008, chi collit carchi sàgiu de Tolkien publicados in bator nùmeros diferentes de sa rivista istadunidensa Vinyar Tengwar: "Ósanwe-kenta: iscumbata a pitzu de sa comunicatzione de su pensamentu", "Notas a pitzu de Óre", "Manos, dedos e nùmeros Eldarin e iscritos ligados" in paris a unos àteros testos curtzos.
  • Sa legenda de Sigurd e Gudrún, 2009, chi contat fatos eròicos de su mitu de Sigfrido in s'istile de s'Edda poètica norrena, de sa cale s'autore fiat apassionadu meda.
  • Sa ruta de Artù, 2013

Tolkien, , in paris a totu custu, at fintzas traduidu duos libros de sa Bìbbia in un'inglesu de primore: su libru de Giobbe e su de Giona.[11] A propòsitu de cust'ùrtimu,cheret pretzisadu chi est istadu unu traballu colletivu: su testu l'at redatadu Tolkien ma s'istile, sa grammàtica e su vocabulàriu sunt istados curados dae un'editore.[12]

Pensamentu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Tumba de Tolkien e de Edith, sa mugere sua. In sa tumba si podent lèghere sos nùmenes Beren e Lúthien, protagonistas de unu de sos contados de s'autore.

Partinde dae sa publicatzione sua, s'est faeddadu meda de su messàgiu polìticu trasmìtidu dae Su Sennore de sos Aneddos e de sas àteras òperas de s'iscritore.

A nàrrere sa veridade est unu problema frassu: Tolkien non fiat un'ativista polìticu, nen un'iscritore polìticu. Issu matessi s'est opostu a interpretatziones de cussa casta, e at decraradu chi Su Sennore de sos Aneddos «non tenet intentziones allegòricas [...] o morales, religiosas o polìticas» (Lìtera 165, Sa realidade in trasparèntzia), fintzas si at iscritu fintzas «petzi s'Ànghelu bardianu de cadaunu de nois, o Deus matessi, est in gradu de isvelare sa relatzione bera chi b'at intre sos fatos personales e sas òperas de un'autore. De seguru non s'autore matessi (benché nd'iscat prus de cale si siat investigadore), e tzertamente nemmancu sos chi benint mutidos "psicòlogos"» (lìtera 213, Sa realidade in trasparèntzia).

Custa opositzione paret esistire, fintzas si in forma minore, fintzas cando cunfessat in manera aberta sa fide catòlica sua: «[...] so unu cristianu (cosa chi podet fintzas èssere deduida dae sas istòrias meas), antzis unu catòlicu. Cust'ùrtimu fatu fortzis non podet èssere deduidu de sas istòrias meas; fintzas si unu crìticu [...] apat afirmadu chi sas invocatziones de Elbereth e sa figura de Galadriel in sas descritziones diretas [...] siant in manera crara ligadas a sa devotzione catòlica a Maria. Un'àteru at bidu in su pane de biàgiu (lembas) unu viaticum e in su fatu chi nutrit sa voluntade [...] e chi est prus eficatze cando s'est a istògomo bòidu unu riferimentu a s'Eucaristia. (Est a nàrrere: sa gente indugiat in cosas artas meda fintzas cando s'òcupat de cosas prus pagu artas che a un'istòria de fantasia).» (lìtera a su parde gesuita Robert Murray).

Issu paret non minispretziare su mètodu simbòlicu tìpicu de sas paràbolas evangèlicas, est a nàrrere su faeddare de una beridade impreende sìmbulos: «Deo dia pretèndere, si non dio pensare chi siat presumidu dae parte de una persone gai istruida male, de tènnere a punna cussa de dimustrare sa beridade e de incoragire sos bonos prìntzipios morales in custu mundu nostru, pro mèdiu de s'espediente antigu de los acrarare pro mèdiu de personificatziones diversas, chi a sa fine agiudant a los fàghere cumprèndere».

A custu propòsitu, afirmat: «Su Sennore de sos Aneddos est in sustàntzia un' òpera religiosa e catòlica; a s'incumintzu non nde fia consapevole, lu so divenidu durante sa curretzione. Custu ispiegat pro ite no apo insertadu, antzis apo segadu, praticamente cale si chi siat allusione a cosas tipu sa "religione", o cultos e pràticas, in su mundu immaginàriu meu. Ca s'elementu religiosu est raighinadu in s'istòria e in su simbolismu. Nointames naradu gai sonat meda grusseri e prus presumidu de cantu non siat in realidade. Ca a nàrrere sa beridade deo in manera cònscia apo programmadu meda pagu: e dio dèpere èssere summamente agradèssidu pro èssere istadu allevadu (dae cando tenia oto annos) in una fide chi mi at nutridu e mi at insegnadu totu cussu pagu chi isco.» (lìtera a su parde gesuita Robert Murray).

Craru chi, che a totus, fintzas Tolkien teniat ideas polìticas suas, ma custas no andant chircadas in sa produtzione literària sua. S'ùnica manera possìbile est, fortzis, de las torrare a costrùere est pro mèdiu de sa letura de iscritos prus personales (e non publicados cando galu fiat vivu), che a sa regorta de sas Lìteras (imprentada in Itàlia cun su tìtulu de La realtà in trasparenza (Sa realidade in trasparèntzia). Lìteras 1914-1973, a incuru de Humphrey Carpenter e Christopher Tolkien, Rusconi, Milanu 1990).

Comente nos referit su biògrafu Humphrey Carpenter, Tolkien ammentaiat sa mama cun amore mannu: "Mama mea est istada a beru una màrtire; no a totu Gesùs cuntzedet de fàghere unu caminu gai fàtzile, pro arribbare a sos donos mannos Suos, comente at cuntzèdidu a Hilary e a mie, dende·nos una mama chi s'at ochidu cun sa pelea e sos pessamentos pro s'assigurare chi nois crescheremus in sa fide". Ronald Tolkien at iscritu custas paràulas noe annos a pustis de sa morte de mama sua. Nos indicant comente issu assotziaret sa mama a s'apartenèntzia sua a sa Crèsia catòlica. Si diat pòdere annànghere chi, a sa morte de sa mama, sa religione aiat pigadu in sos afetos suos su locu chi issa aiat ocupadu in antis. Su cunsolu chi li daiat fiat siat emotzionale siat ispirituale.»[13]

In sas Lìteras, Tolkien aparit in antis de totu che a un'òmine cristianu e catòlicu in manera profundida. Custa bisione sua ispirat chene duda s'òpera sua, e dae su sensu religiosu suo benint fintzas sas ideas polìticas suas, chi mai pigant positzione in manera crara cara a una fatzione definida.

Oratòriu de Birmingham, in ue Tolkien fiat parrochianu e giàganu

In sa lìtera 52, iscrita in su 1943, Tolkien iscriet chi sas opiniones polìticas suas «incrinant semper prus cara a s'anarchia (intesa in manera filosòfica che a abolitzione de cada controllu, non che a òmines barbudos chi afilant bombas) - o cara a una monarchia non costitutzionale. Dia arrestare chie si siat chi impreet sa paràula Istadu (intendende cale si siat cosa chi non siat sa terra inglesa e sos abitantes suos, est a nàrrere carchi cosa chi non tenet poderes nen diritos ne abistesa); [...]».[14] Su suo est sustantzialmente un'isfogu, ma dae unas cantas de custas lìteras istupat un'infadu in sos cunfrontos de s'istadu modernu e de sa democratzia, e, prus in generale, de sas organizatziones cuntzepidas, fraigadas e ghiadas dae òmines chi guvernant àteros òmines: «S'ocupatzione prus inadata pro cale si siat òmine [...] est guvernare àteros òmines.[15] Non b'at una persone in unu millione chi siat adata e galu de mancu sos chi chircant de aferrare s'oportunidade» (lìtera 52).

Allarghende s'arresonu, Tolkien difidat a forte de totu sas formas de "organizatzione" creadas dae s'òmine, cumprendende in custas fintzas sas istitutziones, sos esèrtzitos e sa tecnologia (Lìtera 66). Fintzas a sa base de custas afirmaduras b'at unu cuntzetu religiosu: est sa presuntzione umana chi costruit diavolerias chene tènnere a disponimentu su cabu pro las padronegiare; e arrogande·si su podere de "creare", chi est imbetzes riservadu a Deus, mentras a s'òmine abarrat petzi sa potentzialidade de sa sub-creatzione artìstica (Lìtera 75).

Pro custu sas simpatias suas andant a sos chi chircant de si sutràere a sos ischieramentos e a sas conchistas de s'òmine: «a sos istatigheddos chi abarrant neutrales», a sa Gallia lìbera e a Cartàgine durante s'època romana. E issu matessi decrarat de apartènnere «a s'ala de sos semper derrotados mai sutamìtidos» (lìtera 77).

Tolkien no at mai apojadu unu partidu polìticu, nen una natzione o un'alleàntzia intre natziones in manera decrarada. E sos cummentos personales suos pro su chi pertocat a custas cosas sunt belle semper crìticos. Carchi lìtera (tràida dae Sa realidade in trasparèntzia) nd'est un'esèmpiu craru.

A pitzu de su nazismu: Adolf Hitler benit tzitadu diversas bortas, che a unu «ignoranteddu, ispiradu dae unu diàulu macu» (lìtera 45), o che a unu «furfante inore , vulgare e ignorante» (lìtera 81). In sa lìtera 78 Tolkien afirmat chi «non b'at meda gente gai corrùmpida dae non pòdere èssere redenta», ma ammitet s'esistèntzia de persones «chi parent incorregìbiles francu chi bi siet unu miràculu ispetziale», e chi «de custas persones b'at una contzentratzione arta in manera particulare in Germània e in Giapone».

A pitzu de Stalin e de su comunismu: Stalin benit definidu che a «cussu assassinu betzu sididu de sàmbene» (lìtera 53), e pro cantu riguardat sa propaganda comunista Tolkien afirmat: «finas sos minores, tristos Samoiedos, timo, tenent màndigu in iscàtula e s'altoparlante de su bidditzolu chi contat sas paristòrias de Stalin a pitzu de sa democratzia e de sos fascistas crudeles chi papant sos pipios e furant sos canes de islita» (lìtera 52).

A pitzu de sos Istados Unidos: Tolkien timet sas "manias de massa" introduidas dae sos istadunidensos, tantu de tènnere dudas chi cussas batidas dae sos soviet potzant èssere peores (Lìtera 77). In cada manera issu non si retenet seguru chi «una vitòria istadunidensa a iscadèntzia longa s'at a rivelare mègius pro su mundu in su cumplessu suo» (lìtera 53).

Una de sas sete targas biaitas commemorativas de Tolkien, posta in The Plough and Harrow in Birmingham
Un'àtera de sas targas biaitas commemorativas de Tolkien, posta in Sarehole Mill, in Birmingham

A pitzu de sa pàtria: Tolkien est patriota, ma petzi in sos cunfrontos de s'Inghilterra ebbia, «non sa Bretagna Manna e siguramente non su Commonwealth» (lìtera 53).

A pitzu de sa segunda gherra mundiale: de sa gherra, nointames sos libros suos nde faeddent fatu fatu, Tolkien pensat totu su male possìbile. Sa gherra «multìplicat pro tres sa tontesa e a s'ennèsima potèntzia» (lìtera 61). Fintzas sa gherra "giusta", dae chi li càpitat de cummentare «siamus chirchende de conchistare Sauron impreende s'Aneddu» (lìtera 66).

A pitzu de su ratzismu: in su 1938 una domo editora tedesca chi cheriat publicare S'Hobbit in Germània aiat pedidu a Tolkien si issu fiat de orìgine ariana. Tolkien nde fiat istadu indfadadu meda, e fiat istadu intentadu - fintzas si teniat problemas econòmicos - de «lassare chi sa publicatzione tedesca andaret a cuddu logu». A custu episòdiu sunt dedicadas sas lìteras 29 e 30, in ue Tolkien rispondet gasi a s'editore tedescu: «Timo de no àere cumprèndidu in manera crara ite intendies pro arish. Deo non so de orìgine ariana, est a nàrrere indo-iraniana; pro cantu nd'isco, niunu de sos antepassados meos faeddaiat indostanu, persianu, gitanu o àteros dialetos derivados. Ma si Bois boliais iscobèrrere si so de orìgine ebrea, potzo petzi rispòndere chi a dolu mannu non paret chi intre sos antepassados meos b'apant membros de cussu pòpulu gai dotadu». S'Hobbit est istadu duncas bandidu in Germània finas a su 1945.[11]

In sa lìtera 61 iscriet de proare ispreu pro s'apartheid sudafricanu. Infines, a pitzu de su ratzismu in generale, sa paràula definitiva sua s'agatat in sa lìtera 81: «Sos tedescos tenent su matessi deretu de definire polacos e ebreos vermes de incarcare, creaturas subumanas, cantu nois de definire gasi sos tedescos: est a nàrrere perunu, cale si siat cosa apant fatu».

Est foras de duda chi in sos medas "istados" de sa Terra mesana fatzat a reconnòschere medas formas de "guvernu", ma Tolkien at negadu in medas ocasiones cada identificatzione "polìtica" intra sa Terra mesana e su mundu cuntemporàneu.

In su 1961 at isconfessadu in manera aspra unu crìticu literàriu isvedesu chi aiat ipotizadu chi Su Sennore de sos Aneddos esseret una paràbola anticomunista, cun Stalin in sos pannos de su Sennore Iscuru, torrende a nàrrere chi s'òpera esseret istada cuntzepida finas in antis de sa Rivolutzione de santugaine; sa chi podet pàrrere s'analogia geogràfica prus significativa, intre Mordor e s'Unione Soviètica, est negada de Tolkien in sa lìtera 229 (Sa realidade in trasparèntzia): «Sa localizatzione de Mordor in s'est est dèpida simplemente a sas netzessidades geogràficas de su conto, a s'internu de su sistema mitològicu meu. Sa fortilesa originària de su Male fiat (comente cheret sa traditzione) in su nord; ma sende chi l'aiant distrùida e sepultada in suta de su mare, nche depiat èssere una fortilesa noa, indedda dae sos Valar, dae sos elfos e dae sa potèntzia marinara de Númenor».[16]

Limbas e filologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Intre sos passatempos insòlitos de Tolkien balet infines sa pena de ammentare su chi at descritu in su suo sàgiu Su vìtziu segretu (A Secret Vitze, publicadu in sa regorta Su medioevu e su fantàsticu): s'imbentu de limbàgios noos.

Ah! Che oro ruent sas fògias in su bentu, annos longos chene nùmeru che a sas alas de sos àrbores! Su cumintzu de su poema Quenya Namárië iscritu in tengwar e in caràteres latinos.

Totu at tentu cumintzu cando su giòvanu Tolkien aiat iscurtadu pro casu unu grupu de piseddos faeddare in "animàlicu" (o "animalesu"), unu limbàgiu-giogu chi si serbiat esclusivamente de nùmenes de animales e nùmeros pro comunicare cale si chi siat casta de informatzione. A esèmpiu "cane rusinnolu tocafuste baranta" podiat chèrrere nàrrere "tue ses unu poleddu". A pustis s'animalico fiat istadu ismentigadu e sostituidu dae un'idioma nou: su "Nevbosh", chi istorpiaiat in manera chi non podiat èssere reconnota sas paràulas inglesas sostituinde·las in carchi casu cun unas àteras latinas o frantzesas. Dae tando su riellu de Tolkien pro sas limbas no aiat fatu chi crèschere.

In su sàgiu suo Inglesu e gallesu Tolkien ammentat sa die de cando, pro sa prima borta, aiat bidu in una tumba sas paràulas "Adeiladwyd 1887" ("Fraigadu in su 1887") e si nde fiat innamoradu. Su gallesu fiat devènnidu una fonte chene fine de sonos bellos e fàbricos grammaticales perfetos, unu limbàgiu melodiosu dae su cale pòdere orire pro sos imbentos linguìsticas benidores suos. Difatis, a pustis de su gallesu est arribbadu su fìnnicu (sonos), e in antis de cussu su gregu e s'italianu, e s'immaginatzione aiat pigadu sa primatzia.Cheret fintzas a ammentare chi Tolkien matessi aiat iscritu, in una de sa lìteras suas, custu:

« nemos mi creet cando naro chi su longu libru meu (Su Sennore de sos Aneddos) est unu tentativu de creare unu mundu in ue una forma de limbàgiu atzetàbile pro su sensu estèticu personale meu potzat pàrrere reale. Ma est beru. »


Sas istòrias de sa Terra mesana fiant tando serbidas petzi a dare una collocatzione (si puru fitìtzia) a sas paràulas de sos limbàgios suos. Non fiat istadu duncas su contràriu.

Intre sas deghinas de idiomas imbentados dae Tolkien podimus tzitare:

  • S'Èlficu primitivu (de cale totu at tentu cumintzu)
  • Su Quenya (sa limba antiga e tzerimoniale de sos Elfos)
  • Su Sindarin (s'idioma èlficu de impreu comunu)
  • Su Telerin (su limbàgiu de sos elfos Teleri)
  • S'Adûnaicu (sa limba de Númenor)
  • S'Ovestron (sa limba comuna)
  • Su Doriathrin (sa limba de su Doriath)
  • Su Nandorin (sa limba de sos Elfos Birdes)
  • Su Khuzdul (sa limba segreta de sos Nanos)
  • S'Entese (sa limba de sos Ent)
  • Su Limbàgiu nieddu (pensadu dae Sauron e faeddadu dae sos Òrcos)

Cronologia de Tolkien e de sas òperas ligadas a issu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • 3 de ghennàrgiu de su 1892 – Naschet John Ronald Reuel Tolkien
  • 1914 – 1919Prima gherra mundiale (in ue J. R. R. Tolkien gherrat che a unu sordadu pro su Regnu Unidu). Sos Alleados binchent e benit istabilida una paghe pro unu tempus limitadu
  • 21 de santandria de su 1924 – Naschet Christopher Tolkien
  • 21 de cabudanni de su 1937 – Benit publicadu sa prima borta S'Hobbit dae s'Allen & Unwin
  • 19391945Segunda gherra mundiale. Su 1945 podet èssere interpretadu che a sa fine de Sa de ses Eras
  • 1954 – 1955 – Benint publicados totus sos volùmenes de Su Sennore de sos Aneddos dae s'Allen & Unwin
  • 1966 – Benint publicadas Sas aventuras de Tom Bombadil; su ràdiu de sa BBC trasmitet un'adatamentu de bator oras de S'Hobbit
  • 1967 – Publicadu Su mastru de ferru de Wootton Major
  • 2 de cabudanni de su 1973 – J. R. R. Tolkien morit
  • 1977 – Una versione animada de S'Hobbit dèbutat in sa TV istadunidensa.
  • 1977 – Benit publicadu Su Silmarillion
  • 1978 – S'United Artists produet un'adatamentu animadu de Sa Cumpangia de s'Aneddu e su primu cantzu de Sas duas turres
  • 1980 – Benint publicados sos Contos no acabados de Númenor e de sa Terra mesana.
  • 1981 – Benint publicadas Sas lìteras de J. R. R. Tolkien
  • 19831996 – Benint publicados sos dòighi volùmenes de The History of Middle-earth. In Itàlia sunt istados publicados, finas a oe, sos primos duos volùmenes ebbia: Contas agatados e Contas pèrdidos.
  • 1985 – Essit su film sovièticu Su biàgiu ispantosu de su Sennore Bilbo Baggins, s'Hobbit (Сказочное путешествие мистера Бильбо Беггинса, хоббита) pro sa tv de Leningrado.
  • 2001Essit su film dirìgidu dae Peter Jackson: Su Sennore de sos Aneddos - Sa Cumpangia de s'Aneddu'
  • 2002 – Essit su film dirìgidu dae Peter Jackson: Su Sennore de sos Aneddos - Sas duas turres
  • 2003 – Essit su film dirìgidu dae Peter Jackson: Su Sennore de sos Aneddos - Sa torrada de su re
  • 29 de freàrgiu de su 2004Su Sennore de sos Aneddos - Sa torrada de su re retzit 11 Oscar, intre sos cales bi sunt "mègius film" e "mègius règia"
  • 17 de abrile de su 2007 – Publicadu su primu inèditu cumpridu de Tolkien a pustis de "Su Silmarillion": Sos fìgios de Húrin.
  • santandria de su 2008 – Publicadu su volùmene Sa trasmissione de su pensamentu e sa numeratzione de sos elfos, prima regorta de frammentos inèditos a pitzu de sa Terra mesana a pustis de s'interrutzione de sa tradutzione de The History of Middle-earth.
  • 25 de santugaine de su 2009 – Publicadu Sa legenda de Sigurd e Gudrún, poema ispiradu a s'Edda poètica norrena, corredadu dae notas medas e cummentos de Christopher Tolkien.
  • 2010 - Benit publicadu S'istòria de Kullervo, rielaboratzione in prosa de Tolkien de su mitu bènnidu dae su Kalevala
  • 2012 - Essit su film dirìgidu dae Peter Jackson S'Hobbit - Unu biàgiu chi non fiat isetadu
  • 2013 - Benit publicadu The Fall of Arthur (Sa Ruta de Artù), poema ispiradu a s'istòria de Re Artù, corredadu dae notas e cummentos meda de Christopher Tolkien.
  • 2013 - Essit su film S'Hobbit - Sa desolatzione de Smaug
  • 2014 - Essit su film S'Hobbit - Sa batalla de sas chimbe armadas
  • 2017 - Benit publicadu Beren e Lúthien, unu de sos contos prus famados de su Silmarillion e una de sas tres istòrias in intro de cussu libru chi Tolkien matessi pensaiat chi si meritavent de tènnere una forma autònoma.
  • 2018 - Benit publicadu Sa ruta de Gondolin, corredada de materiale e apuntos inèditos, cun sa supervisione de su fìgiu de John, Christopher. Cunsiderada dae s'autore matessi comente a una de sas tres istòrias prus rapresentativas e de annotu de Su Silmarillion.
  • 2019 - Essit su film Tolkien, film biogràficu a pitzu de sa vida de s'iscritore inglesu. Tolkien est interpretadu dae s'atore inglesu Nicholas Hoult.

Glorificatziones[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Commendadore de s'Òrdine de s'Impèriu Britànnicu - nastrinu pro uniforme ordinària Commendadore de s'Òrdine de s'Impèriu Britànnicu
«Pro sos servìtzios fatos a sa literadura inglesa[17]»
— Buckingham Palace (Londra), 28 martzu 1972

Omàgios[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • A Tolkien est intituladu su cratere Tolkien in Mercùriu[18].
  • Sos colles de Titanu sunt intitulados a pessonàgios de sas òperas de Tolkien.
  • Sos montes de Titanu sunt intitulados a puntas e montes de sa Terra mesana[19].

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. B'at sa trascitzione fonètica de Tolkien matessi, riportada in s'illustratzione de The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One, Christopher Tolkien (a incuru de), Londra, Unwin Hyman, 25 austu 1988 (La storia della Terra di Mezzo, vol.6) ISBN 0-04-440162-0. Sa positzione de s'atzentu no est definida de su totu: unos cantos membros de sa famìlia Tolkien ant impreadu s'atzentu in sa de duas sìllabas (tolKIEN) imbetzes chi in sa de unu (TOLkien)
  2. Biography, p. 111, 200, 266.
  3. (EN) Shropshire County Council, J. R. R. Tolkien, in Literary Heritage, West Midlands (archiviadu dae s'url originale su 28 trìulas 2012).
  4. "Terra mesana" o "Terra de mesu" (Middle-earth in limba originale) derivat dae una forma anglicizada de su tèrmine in norvegesu antigu Miðgarðr, chi in sa mitologia norrena est sa terra abitada dae sos umanos.
  5. Lìteras, nùmeros 131, 153, 154, 163.
  6. (EN) John Clute (a incuru de), The Encyclopedia of Fantasy, St. Martin's Press, 1999, pp. 950-951, ISBN 0-312-19869-8.
  7. (EN) The 50 greatest British writers since 1945, The Times. URL consultadu su 30 martzu 2017 (archiviadu dae s'url originale su 6 cabudanni 2011).
  8. Palusci, p. 14.
  9. Palusci, p. 15.
  10. Palusci, p. 16.
  11. 11.0 11.1 (IT) Irene Merli, Penne segrete: vite segrete dei grandi scrittori, in Focus Storia, n. 94 (austu 2014).
  12. (IT) Il Libro di Giona sarà infine pubblicato, in Tutto sul mondo di J.R.R. Tolkien e dintorni - Tolkien Society of Italy, 2 austu 2014. URL consultadu su 27 trìulas 2017.
  13. Humphrey Carpenter, La vita di J. R.R. Tolkien, tradutzione italiana cun introdutzione e notas de Gianfranco De Turris, Ares, Milanu 1991.
  14. J. R. R. Tolkien, Sa realidade in trasparèntzia, p. 70
  15. In sas lìteras suas at a nàrrere de no èssere unu "democràticu" (in su sensu polìticu de su tèrmine, e non intendende una disuguagliàntzia intre sos òmines) ca: «[...] sa "umiltade" e s'egualidade sunt prìntzipios ispirituales corrùmpidos dae su tentativu de los mecanizare e los formalizare, cun su resurtadu chi non s'otenent minoreasa e umiltade universales, ma grandesa e altivesa universales, finas a cando carchi orcu non resessit a pigare possessu de un'aneddu de pòdere, pro more de su cale nois otengiamus e amus a otènnere petzi de finire in iscravidade.» (J. R. R. Tolkien, Sa realidade in trasparèntzia, p. 279)
  16. Letters, no. 229.
  17. Suplementu a sa Gazetta de Londra, 31 de nadale de su 1971
  18. (EN) Tolkien, in Gazetteer of Planetary Nomenclature. URL consultadu su 22 nadale 2015.
  19. (EN) Categories for Naming Features on Planets and Satellites, in Gazetteer of Planetary Nomenclature. URL consultadu su 7 ghennàrgiu 2015.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • La falce spezzata. Morte e immortalità in Tolkien, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2009.
  • Tolkien e la filosofia, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2011.
  • C'era una volta... Lo Hobbit - alle origini del Signore degli Anelli, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2012.
  • Tolkien. La Luce e l'Ombra, Senzapatria, Ascoli Piceno, 2011.
  • Claudio Bonvecchio (a cura di), La filosofia del Signore degli Anelli, Mimesis, Milanu, 2008.
  • Stratford Caldecott, Il fuoco segreto. La ricerca spirituale di J.R.R. Tolkien, Lindau, Torinu, 2009.
  • Humphrey Carpenter, Gli Inklings, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2011.
  • Humphrey Carpenter, J.R.R. Tolkien. La biografia, Fanucci Editore, Roma, 2002.
  • Cesare Catà, Essere in cammino. Tolkien e lo statuto filosofico del concetto medievale di “Uomo pellegrino”, in “Minas Tirith. Rivista della Società Tolkeniana Italiana”, I (2010), pp. 25–44.
  • Gianfranco de Turris, Il drago in bottiglia. Mito, fantasia, esoterismo, Roma, ibiskos, 2007.
  • Gianpiero De Vero, Ombra e mito in Tolkien, Tempi moderni, Nàpoli, 1980.
  • José Manuel Ferrandez Bru - I. Mastroleo, J.R.R. Tolkien e Francis Morgan. Una saga familiare, Terra Santa, Milanu 2018.
  • Verlyn Flieger, Schegge di luce. Logos e linguaggio nel mondo di Tolkien, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2007.
  • John Garth, Tolkien e la Grande Guerra, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2007.
  • Stefano Giuliano, J.R.R. Tolkien. Tradizione e modernità nel Signore degli Anelli, Bietti, Milanu, 2013.
  • William H. Green, Lo Hobbit: un viaggio verso la maturità, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2014.
  • Paolo Gulisano, Tolkien: il mito e la grazia, Ancora, 2014 (ed. ampliata).
  • Luigi Iannone, Tolkien e il Signore degli Anelli, Controcorrente edizioni, Nàpoli, 2003.
  • Paul H. Kocher, Il maestro della Terra di Mezzo, Bompiani, Milanu, 2011.
  • Emilia Lodigiani, Invito alla lettura di Tolkien, Mursia, 1990.
  • Franco Manni (a cura di), Introduzione a Tolkien, Simonelli, Milanu, 2002.
  • Franco Manni (a cura di), Mitopoiesi. Fantasia e storia in Tolkien, Grafo, Brèscia, 2005.
  • Andrea Monda, L'Anello e la Croce - significato teologico de Il Signore degli Anelli, Rubbettino, Roma, 2008.
  • Adolfo Morganti, Gianfranco De Turris, Mario Polia, Tullio Bologna, J.R.R. Tolkien Creatore di Mondi, Il Cerchio, Rìmini, 1992.
  • Oriana Palusci, John R.R. Tolkien, Venètzia, La Nuova Italia, 1982.
  • Joseph Pearce, Tolkien: l'uomo e il mito, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2010.
  • Mario Polia, Omaggio a J.R.R. Tolkien: fantasia e tradizione, Il Cerchio, Rìmini, 1980.
  • Brian Rosebury, Tolkien: un fenomeno culturale, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2009.
  • Tom Shippey, J.R.R. Tolkien: autore del secolo, Simonelli, Milanu, 2004.
  • Tom Shippey, J.R.R. Tolkien: la via per la Terra di Mezzo, Marietti 1820, Gènova-Milanu, 2005.
  • Claudio A. Testi, Santi pagani nella Terra di Mezzo di Tolkien, ESD, Bologna, 2014.
  • Wu Ming 4, Difendere la Terra di Mezzo: scritti su J.R.R. Tolkien, Odoya, Bologna, 2013.
  • Roberto Campisi, Tolkien signore della fantasia e uomo di fede, ne Il Nuovo Areopago, nn. 1-2/2017, pp. 83-90.

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]


Controllu de autoridadeVIAF (EN95218067 · ISNI (EN0000 0001 2144 1970 · BIBSYS (EN90056310 · BNE (ESXX933704 (data) · BNF (FRcb11926763j (data) · BAV (IT) ADV10935364 · CANTIC (CAa1045911x · Europeana agent/base/60065 · GND (DE118623222 · LCCN (ENn79005673 · MusicBrainz 97f3efea-558f-4137-9e4c-8a2fcec3c2d4 · NDL (ENJA00458883 · NKC (ENCSjn19990008561 · NLA (EN35552076 · NLG (EN60495 · NLI (ENHE000417179 · NLK (KOKAC199627668 · NLR (RO000224040 · NTA (EN068553420 · RKD (EN309909 · RSL (ENRU000084015 · SELIBR (SE97224 · SNAC (ENw61r7qfw · SUDOC (FR027164918 · Trove (EN993356 · ULAN (EN500112201 · WorldCat Identities (ENn79-005673