Mònaco

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Monaco)

Coordinatas: 43°43′52.48″N 7°25′11.08″E / 43.731245°N 7.419744°E43.731245; 7.419744

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Bandera de Mònaco
Posidura de Mònaco in Europa
Mapa de Mònaco

Mònaco (pronùntzia frantzesa: [monako]), ufitzialmente Printzipadu de Mònaco (in frantzesu: Principauté de Monaco), est un'istadu-tzitade soberanu e micro-istadu, postu a manu de sa costera frantzesa, in s'Europa otzidentale.

Sa limba ufitziale est su frantzesu, ma fintzas s'italianu e s'inglesu sunt meda faeddadas o a su nessi cumprèndidas. Bi si faeddas poi su monegàscu, dialetu de su lìgure. Est membru de s'Organisation internationale de la Francophonie.

Mancari de istèrrida meda pitia Mònaco est nodiu, essende abitadu dae personàgios ricos e famados, chi nde faghent logu de atraida pro turistas e fintzas motore econòmicu in s'àrea mediterrànea. Si càrculat ca unu 30% de is bividores suos siant ultra-millionàrios.

Geografia[modìfica | edit source]

Mònaco tenet istèrrida de 2,02 km² e populatzione de unos 37.800 bividores. Est su segundu istadu minore e su prus densamente populadu de su mundu. Sa Frantza ddi faghet làcana in tres lados de bator, sende chi s'istadu si ghetat a su mare Mediterràneu. Is làcanas de terra sunt longas 4,4 km, is de mare 4,1 km. Lompet a artària majore in su caminu naradu Chemin des Révoires, a pees de su Monte Agel, cun 161 metros subra su mare.

Su bighinadu prus populadu de Mònaco est Monte Carlo.

Forma istatale[modìfica | edit source]

Dipendente dae sa Repùblica de Gènova, de chi is Grimaldis finat una de is famìllias patrìtzias, est istadu relativamente autònomu dae su 1297.

Sa soberania de s'istadu fiat reconnota ufitzialmente in su 1861 e fiat fatu monarchia costitutzionale in su 1911. Su prìntzipe Albert II chi comente chi siat cunservat pòderes medas mannos. Is Grimaldis (chi sunt una de is prus antigas dinastias de su mundu) ant regnadu subra s'istadu in manera sighida dae su 1297, francu in su 1731, cando su pòdere fiat passadu a is Goyon de Matignon in su 1949, cun is Polignac.

Mancari indipendente sa defensa sua est suta responsabilidade de sa Frantza. Mònaco mantenet comente chi siat unidades militares minores.

Economia[modìfica | edit source]

S'isvilupu econòmicu at agatadu impulsu a partire dae su de 19 sèculos, cun s'aberta de su primu casinò, in Monte Carlo, e de una ferrovia chi ddu collegaret a Parigi. Dae tando s'istadu s'est fatu destinatzione turìstica e logu de villegiatura pro persones famadas e ricas. In tempos prus reghentes est diventadu fintzas tzentru bancàriu e at diversificadu s'economia sua cun servìtzios e indùstrias. Mònaco est unu paradisu fiscale. Onni annu acasàgiat su Grand Prix de Mònaco.

Mancari formalmente non siat parte de s'Unione Europea, pigat parte a unas cantas polìticas de s'Unione, comente duanas e controllos de is làcanas. Mònaco usat s'euro che sola valuta currente e faghet parte de su Cussìgiu europeu dae su 2004.

Àteros progetos[modìfica | edit source]

Europe satellite orthographic.jpg Natziones de s'Europa Europe satellite orthographic.jpg
Albania - Andorra - Armènia - Àustria - Azerbaigián - Bèlgiu - Bielorùssia - Bòsnia e Erzegòvina - Bulgaria - Repùblica Ceca - Cipro - Croàtzia - Danimarca - Estonia - Finlandia - Frantza‎ - Georgia - Germania - Grèghia - Irlanda - Islanda - Islovàchia - Islovènia - Ispagna - Isvetzia - Isvìtzera - Italia - Lettonia- Liechtenstein - Lituania - Logos Bascios - Lussemburgu - Matzedònia- Malta - Moldàvia - Monaco - Montenegru - Norvegia - Polonia - Portugallu - Rennu Unidu - Romania - Russia - Santu Marinu - Sèrbia - Turchia - Tzitade de su Vaticanu - Ucraina - Ungheria