Estònia
Estònia | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
Datos amministrativos | |||||||
Nùmene intreu | Estònia | ||||||
Nùmene ufitziale | Repùblica de Estònia | ||||||
Limbas ufitziales | èstone | ||||||
Capitale | Tallinn (445.259 ab. / 2020) | ||||||
Polìtica | |||||||
Forma de guvernu | repùblica parlamentare | ||||||
Indipendèntzia | 24 de freàrgiu 1918 dae s'Impèriu Russu; torrada a instaurare su 20 de austu de su 1991 | ||||||
Intrada in s'ONU | 17 de cabudanni de su 1991 | ||||||
Mannària | |||||||
Totale | 45.228 km² (129º) | ||||||
% de sas abbas | 4,56% | ||||||
Populatzione | |||||||
Totale | 1.324.820 ab. (2019) | ||||||
Densidade | 28 ab./km² | ||||||
Nùmene de sos abitantes | Template:AggNaz | ||||||
Geografia | |||||||
Continente | Europa | ||||||
Làcanas | Letònia, Rùssia | ||||||
Fusu oràriu | UTC+2 (Ora legale: UTC+3) | ||||||
Economia | |||||||
Valuta | Euro | ||||||
PIB (numenale) | 30.312 milliones de $ | ||||||
PIB pro capite (nominale) | 22 989 $ | ||||||
PIB (PPC) | 44.955 milliones de $ | ||||||
Vàrias | |||||||
Còdighes ISO 3166 | EE, EST, 233 | ||||||
TLD | .ee | ||||||
Prefissu tel. | +372 | ||||||
Sigla autom. | EST | ||||||
Innu natzionale | Mu isamaa, mu õnn ja rõõm | ||||||
Festa natzionale | 24 de freàrgiu, 20 de austu | ||||||
Evolutzione istòrica | |||||||
Istadu antepostu | Unione Soviètica | ||||||
Coordinadas: 59°N 26°E / 59°N 26°E
S'Estònia, ufitzialmente Repùblica de Estònia (in èstone, Eesti Vabariik o Eesti) est un'istadu de s'Europa setentrionale, costituidu dae una portzione continentale e unu artzipèlagu mannu in su mare Bàlticu. S'incarat in s'ovest a su mare Bàlticu e a su golfu de Finlàndia in su norte; in su sud cun s'istadu bàlticu frade — sa Letònia — e cun Rùssia in s'est. Tenet tzirca 1.315.944 bividores, isparghinados in unu territòriu de 45.228 km². S'Estònia est membru de s'Unione Europea dae su 1 de maju de su 2004 e de sa NATO dae su 29 de martzu de su 2004. S'Estònia est su paisu ue bivent sa majoria de sos èstones, chi sunt sas persones de su grupu ètnicu chi bivent o sunt chi benint de Estònia.
Is èstones sunt unu pòpulu baltofìnnicu e etnicamente est acapiadu a forte cun is finlandesos e is làpones. Su paisu tenet ligàmenes culturales e istòricos cun is paisos nòrdicos,[1] in piessignu cun Finlàndia, Isvètzia e Danimarca.
Sa limba èstona faghet parte de su grupu ugrofìnnicu e est pròssimu a su finlandesu. Paris cun su finlandesu, s'ungheresu e su maltesu — s'èstonu faghet parte de su grupu de limbas ufitziales de s'Unione Europea chi non sunt de orìgine indoeuropea.
Su nùmene atuale de s'Estònia fortzis si depet a s'istòricu romanu Tàtzitu, chi in su libru suo Germània (cap. 98) aiat descritu su pòpulu chi biviat in sa regione de s'atuale de Estònia estis, unu pòpulu bàrbaru diferente de sos àteros de sa regione. De paris manera s'arremonat in is antigas paristòrias iscandìnavas relatos subra sa regione de s'atuale Estònia che a Eistland. Ma sa prima borta chi is èstones etotu si fiant narados aici fiat istadu durante su perìodu de afortimentu de sa cultura èstone a metade de su sèculu XIX.
Durante sèculos, s'atuale Estònia fiat ocupada dae àteras potèntzias, pro custa resone s'agatat un'influèntzia lèbia de Rùssia, Danimarca, Isvètzia, Finlàndia e Germània in sa cultura èstone. Su cuntzetu de pòpulu fiat bènnidu meda prus a tardu, petzi a sa metade de su sèculu XIX, cun una crèschida culturale forte assummada a sa crèschida de sa populatzione urbana, durante s'industrializatzione e de s'artziada de su livellu culturale de sa populatzione, cosa chi aiat favorèssidu s'unione de pòpulos de sa matessi orìgine, e chi aiat resurtadu in un'istadu autònomu, istabilidu cun sa promulgatzione de sa Costitutzione de su 1917.
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Estonia as a Nordic Country, in vm.ee. URL consultadu su 5 santugaine 2021 (archiviadu dae s'url originale su 1º làmpadas 2009).
Àteros progetos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Estònia |
|