Marianu IV de Arbarea

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Marianu IV de Arbarea
Marianu IV. Sa sua est s'ùnica rapresentatzione pintada chi tenimus de unu giùighe sardu.
Nùmene intreu	Marianu IV de Serra-Bas
Àteros nùmenes	Marianu su Mannu
Nàschida	1319 Aristanis
Morte	maju 1375 Aristanis
Genitores	Mama: Benedetta Babbu: Ugone II de Arborea
Còjube	Timbora de Rocabertì
Fìgiu/a(os/as)	Ugone III de Arbarea Biata de Arbarea Elianora de Arbarea Una fìgia chi non nd'ischimus su nùmene
Tìtulu	Giùighe de Arbarea Conte de su Gotzèanu Conte de Marmilla, Visconte de Bas
Istemma de Arbaree
Religione	Catolitzèsimu
Càusa de sa morte	Maladia (pesta niedda)
Contributos de importu	Polìtica de gherra contra a sos aragonesos chi at batidu a s'estensione màssima de su Rennu de Arbarèe e creatzione de sa prima regorta iscrita de sas leges chi diant dare corpus a sa Carta de Logu

Marianu IV de Arbarea (Aristanis, 1319 – Aristanis, maju 1375) connotu fintzas che a Marianu su Mannu, est istadu giùighe de su Giuigadu de Arbaree intre su 1347 e su 1375. Est cunsideradu su soberanu prus ispertu e sàbiu de s'istòria de sos giuigados. A issu si depet sa prima regorta iscrita de sas leges chi diant dare corpus a sa Carta de Logu.

Fìgiu segundu de su giùighe Ugone II e de Beneita, aiat sighidu e afortiadu s'eredade culturale e polìtica de su babbu, cun su fine de su mantenimentu de s'autonomia de su Giuigadu de Arbaree. Aiat ammanniadu su mìriu de indipendèntzia a sa Sardigna intrea, torrende a iscurpire is dimandas che giai in is annos colados aiant sighidu siat is Serra-Bas, siat is gentes de s'ìsula, istracas de is gherras intre frades nàschidas intre pisanos e genovesos chi si fiat acussorgiados in is àteros giuigados.

Sa vida

Naschiat in su 1317 in Aristanis, segundu fìgiu de su giùighe Ugone II Bas-Serra e de Beneita. Teniat a frades in òrdine de edade Pedru, Giuanne, Nigola e Maria.

Su babbu educaiat sos fìgios, e duncas Marianu, segundu sa manera cadalana e ddis faghiat abitare sa corte de Bartzellona, chi a cussos tempos fiat acapiada in manera istrinta cun su giuigadu, siat ca pro ite de unu cantone sos aragonesos nde cheriant faghere unu fèudu de su rennu issoro a sighidu de sa licentia invadendi permitida de su paba Bonifatziu VIII, siat pro ite sos Arbareas si serbiant de sos aragonesos che alleados pro nche bogare sos pisanos de sos territòrios de sos giuigados de Càlaris e de Gaddura.

Is ligòngios polìticos chi uniant s'Arbarea cun s'Aragona fiant particulares, in sìntesi frutu giuntu de duos fatos: in primu logu sa licentia invadendi dada dae paba Bonifàtziu VIII a Giagu II de Aragona, chi difatis ddi daiat tìtulu de re de Sardigna, mentras chi in s'ìsula s'agataiant àteros domìnios e sennorias bene irraighinados (su giuigadu de Arbarea, is sennorias pisanas in territòrios de Gaddura e de s'ex giuigadu de Càralis, is possedimentos de sos Dòrias a manu de su cabu de subra de s'ìsula, su lìberu comunu de Tàtari).

In segundu logu su fatu chi fiant istados sos Arbareas a preguntare s'agiudu de sa corona de Aragona pro bìnchere sa resistèntzia militare pisana chi residiat in sos giugados de Càlaris e Gaddura. Bi fiat istadu, duncas, una sorte de faddina istòrica e polìtica, chi aiat permìtidu chi de una banda sos giùighes de s'Arbarea bidiant in sos aragonesos simpres alliados militares chi ddos podiant agiudare in sa conchista de sa Sardigna a dannu de Pisa, mentras chi su soberanu de Aragona bidiat sos Serra-Bas che feudatàrios de asserbire, a pustis de derrotare sas fortzas pisanas. A contributu de su malintèndidu b'aiat sa bisura diferente de su pòdere intre sas duas dinastias. Sa domo reale de Bartzellona fiat tipicamente imprentada a su pòdere feudale de tipu europeu, mentras chi in Sardigna su feudalèsimu no fiat mai esìstidu e de cunsighèntzia sos giùighes non reconnoschiant nen prus pagu si podiant cunsiderare subordinados a su soberanu catalanu. A primìtziu Ugone II aiat pensadu de s'assugetare a sas règulas feudales chi Giagu II cheriat dare a s'alleàntzia, ma fiat isceti una manera pro evitare sa gherra dereta.

Sos res de Aragona aiant chircadu in maneras diferentes de si tènnere alliados sos Arbarea, siat Giagu II, siat Alfonsu IV siat a pustis Pedru IV, aiant chircadu totu is maneras de s'afiantzare sa cunfiàntzia de sos giùighes de Aristanis. Est pro custa resone ca sos aragonesos aiant atibiadu rangu de soberanu a su giùighe e a sos fìgios suos, istringhende·ddos in ligàmenes parentales e de coja , tenende·ddos in sa corte e cunferende·ddis tìtulos baronales. Su rangu printzipale cuntzèdidu a Ugone II fiat su de visconte de Bas, in Catalugna (de tènnere a mente ca sa cualìfica de 'visconte' fiat in artu in sa nobilesa cadalana, a pustis de su soberanu chi in ie fiat difatis isceti 'conte'). Sos fìgios de sos Arbareas, in sa tzerimònia de corte, fiant cunsiderados a penas a fatu de sos infantes de Aragona. Ma custas cuntzessiones no fiant bàlidas a fàghere de sos Serra-Bas riccos homines, chi beniat a èssere barones vassallos de su re aragonesu. A marcare una truncadura ladale intre sa bidea de vassallàgiu in sa mente de su soberanu de Aragona e s'idea de giuigadu lìberu chi teniant is Arbareas, bi fiat su fatu ca in sa corte de Bartzellona, sos fìgios de su giùighe no teniant tìtulu perunu, pro ite pro su giùighe cale chi siat rangu baronale diat èssere istadu inferiore a cuddu de giùighe matessi. In totu sos casos sos ligòngios, fintzas sos parentales, intre sos Aragonas e sos Arbareas fiant sinnificativos, in prus fiat meda comuna sa presèntzia de cadetos giuigales in sa corte aragonesa. Marianu IV de Arbarea e totu, fìgiu segundu de su giùighe Ugone II, visconte de Bas, fiat istadu educadu, segundu sa voluntade de su babbu, in sa corte de Alfonsu IV, conte de Bartzellona e duncas soberanu de Aragona.

Fiat istadu partziàriu ativu in sa coronada de Pedru su tzerimoniosu, fìgiu de Alfonsu IV, in su 1336, ma a sa morte de su babbu, acontèssida in su matessi annu, fiat torradu a Aristanis. Semper in cuss'annu, in Bartzellona, aiat cojadu sa nòbile cadalana Timbors de Rocabertì (fìgia de su visconte Dalmau), cun chie at àere tentu bator fìgios: Ugone, Biata, Lionora e una pipia morta a primadiu in su 1346.

Conte de Marmidda e de Costera

In su 1339 a su donnikellu Marianu fiat reconnòschidu dae parte de Pedru de Aragona su tìtulu de visconte de Bas, conte de Marmidda e de Costera (territòriu chi cumprendiat is curadorias de Dore cun Oroteddi, Nùgoro, Otzana, Sarule prus s'antiga de Anela). Custos dominàrios (extra Judicatum) aiant fatu de Marianu vassallu de su re aragonesu de Sardigna e Còrsica. Custa relatzione fiat annoditada fintzas in foras, a puntu ca in so inditos personales in subra de s'àrbore irraighinadu fiant figurados sos palos catalanos.

Cando su conte de Costera no apompiaiat galu su tìtulu de judex, cun una mòvida polìtica baliosa aiat torradu a populare sa bidda de Casteddu de Costera, chi tando teniat giai su nùmene de oe (Su Burgu), e bi aiat torradu a acontzare su casteddu (chi galu oe in die s'agatat cunservadu bastante bene), a defensa de sa làcana norte de su giuigadu. In sos territòrios suos, guvernende de conte, aiat traballadu pro megiorare sa massaria, cosa chi a pustis aiat ammustradu de èssere fundamentale in sas deghinas de annos sighentes de gherra e pro sa ripresa econòmica de su giuigadu totu, chi s'agataiat in unu istadu de crise dèpidu a sas gherras contras de sa repùblica de Pisa. Durante custu tempus aiat pregonadu una prima sèrie de normas giurìdicas iscritas, chi regulaiant mescamente sa pesadia e sa messaria, cun iscopu de megiorare sa produtividade, e in parte giai trataiant carchi cosa de deretu penale, chi a pustis aiat evòlvidu in sa Carta de logu, corpus de leges, prus a s'ispissu atibiadu faddende a sa fìgia Lionora, chi antimes dd'aiat atrassadu, comente fintzas aiat fatu su frade Ugone III.

Sa mugere e sos tres fìgios de Marianu IV

Fiant tres sos fìgios subrabìvidos chi Marianu aiat tentu cun sa mugere Timbors de Rocabertì. Ugone (+1383) chi ddi diat sighire, Biata (+1377) e Lionora (+1404) fiant nàschidos totus unu a fatu de s'àteru, cando issu fiat galu conte de Marmidda e Costera, chi beniat a èssere pagu in antis de artziare a su tronu de Arbarea (1347). Su logu de nàschida issoro fiat Molins de Rei. Aiant però bìvidu in Aristanis e in su casteddu de Costera.

Una lìtera imbiada dae Aymeri VI de Narbona (1341-88) a su re Pedru IV de Aragona, torrada a agatare in sos Artzivos Reales de Bartzellona, aiat averguadu su fatu ca sa mugere Biata fiat sa fìgia segunda de Marianu (teniat fintzas su nùmene de s'antepassada pro parte de mama), a fatu de Ugone e in antis de Lionora, chi fiat sa fìgia prus pitia: in sa lìtera, difatis, su visconte cramaiat su tronu de Arbaree, a pustis de sa morte de su connadu (1383), pro s'erederi suo Gulliermu I (+1397). Lionora però s'agataiat in Sardigna e aiat ischìpidu pigare avantàgiu dae sa situatzione.

Biata fiat sa prima intre sos frades a mòrrere in su1377, e su nebode Gulliermu II aiat dèpidu parare fintzas a su 1407, annu de sa morte de Marianu V, pro devènnere giùighe.

Giùighe de Arbarea

In su 1347, cun sa morte de su frade Pedru III, Marianu fiat proclamadu giùighe de Arbarea dae sa Corona de Logu. A pustis de mantènnere s'alleàntzia cun sa Corona de Aragona durante prus de bìndighi annos, segundu sa lìnia diplomàtica trassada dae su babbu, Marianu si fiat agatadu comente sa polìtica de Pedru IV presumiat su graduale insertamentu de sa Sardigna in sa ròdia aragonesa e, a fatu de sa conchista de S'Alighera fata dae sos catalanos, chi in s'intertantu s'agataiant in gherra contra sa famìllia Doria in su norte de Sardigna, in su cabudanni 1353 aiat iscasciadu inesoràbile una gherra destinada a durare fintzas a su 1420 cando, cun sa bèndida de sos deretos de soberania dae parte de Gulliermu III de Narbona, fiat istadu ispèrdidu su giuigadu. Ma durante su rennu suo Marianu s'Arbarea aiat mantentu su controllu firmu de sa gherra. Sos esèrtzitos giuigales, cun atacos lestros e impreditzìbiles, aiant custrintu sos catalanu-aragonesos a si retirare dae totu sos territòrios de s'ìsula, fatas sas etzetziones de sa roca inespugnàbile de Castrum Calaris e de S'Alighera.

Marianu in s'intertantu aiat assoddadu medas resursas finantziàrias cun s'achistu e s'ammuntonamentu de trigu in su mercadu mediterràneu e sa sighente bèndida, caraterizada dae màrghines mannos de balàngiu, durante sos perìodos de carestia.

A pustis de unu perìodu curtzu de paghe, in su 1365 is cumbatas aiant torradu a comintzare cun derrotas fatu·fatu graes pro s'Aragona: Pedru De Luna aiat ghiadu unu esèrtzitu fintzas a suta sos muros de Aristanis, innorende sos casteddos in possessu de sos sardos, chi in s'intertantu aiant aparitzadu una gherra natzionalista. S'esèrtzitu cadalanu-aragonesu cun is palas iscobertas fiat trampadu dae s'atacu cumbinadu dae Marianu e dae su fìgiu Ugone (giùighe benidore), chi aiant bìnchidu unos cantos iscontròrios.

Marianu si fiat impinniadu in su rolu de legisladore: suo fiat su còdighe rurale, torradu in segus a acontzare dae sa fìgia Lionora (suta diretzione de su funtzionàriu giuigale importante de iscratza Mameli) e integradu in sa famada Carta de Logu, cun s'intentu de fàghere isvilupare sa produtzione agrìcula moderna.

Issu teniat annotamala relatos cun personàgios mannos de s'època sua, comente pro esempru santa Cadalina dae Siena. Is bisiones suas fiant iscontzadas dae sa morte acontèssida in su maju 1375 pro neghe de sa pesta chi, a primìtziu de su de 15 sèculos, in su momentu de màssima fortza de su giuigadu, diat ochìere fintzas sa fìgia Lionora.

Marianu IV fiat su solu soberanu arboresu de chie si connoschet unu retratu, a pitzocheddu, insertadu in su polìpticu de sa crèsia de Santu Nicolau de Otzana. Fintzas in unu cantu de afriscu, in su monastèriu aristanesu de Santa Crara, fundadu dae su frade Pedru III, si biet Marianu chi aparet s'erederi Ugone a s'amparu de sa religiosa de Assisi. In s'arcale de sa crèsia de santu Serafinu, in Ilartzi, sunt antimes isculpidos (pagu prus o mancu 1360) unos cantos personàgios unidos pregonende su Còdighe rurale, intre chie Marianu, sa mugere Timbors e su primu fìgiu Ugone. S'istòricu Frantziscu Tzèsare Casula, in su 1981, aiat apubadu in unu de sas bator asaetas de s'àbside de sa crèsia de Santu'Engiu su retratu de Marianu, de sos fìgios Ugone, de Lionora e de su ghènneru Brancalione Doria. Sa famìllia giuigale difatis, abitaiat meda su Casteddu de Monreale de Sàrdara.

Àtera iscoberta de interessu est istada fintzas sa de sos bator crètidos dinares de su Giuigadu de Arbarea chi teniant lantzitadu s'àrbore irraighinadu de s'aràldica arboresa, coniados, segundu unos cantos durante sos rennos de Marianu e Ugone III (però no b'ant documentas chi potzant dimustrare custa ipòtesi), a s'imbesse de sa creèntzia ca su giuigadu no tenneret una moneda autònoma e b'aiat petzi una moneda aragonesa.

Bibliografia

• (IT) Raimondo Carta Raspi, Mariano IV d'Arborea: conte del Goceano, visconte di Bas, giudice d'Arborea, Aristanis, S'Alvure, 2001 [1934], ISBN 978-8873831129, OCLC 48407842, SBN IT\ICCU\CAG\0085729.
• Id., Storia della Sardegna, Mursia, Milanu 1981.
• Angelo Castellaccio-Mariano Sollai, Monete e monetazione giudicale: la scoperta dei denari d'arborea, 2D Editrice Mediterranea, Pisa 1986.
• Alessandra Cioppi, Battaglie e protagonisti della Sardegna medioevale, AM-D, Casteddu 2008.
• Franco Cuccu, La città dei Giudici, vol. 1, S'Alvure, Aristanis 1996.
• Mariano IV d'Arborea in "Dizionario Biografico degli Italiani", vol. 70, Treccani, Roma 2007.
• (IT) Omar Onnis e Manuelle Mureddu, Illustres. Vita, morte e miracoli di quaranta personalità sarde, Sestu, Domus de Janas, 2019, ISBN 978-88-97084-90-7, OCLC 1124656644. URL consultadu su 6 nadale 2019.
• (IT) Gian Giacomo e Giacomo Mureddu, La Sardegna tra Arborea e Aragona, Il Maestrale, 2017, ISBN 978-88-6429-175-8.
• Enrico Piras, Considerazioni su una presunta monetazione arborense, Biblioteca Frantziscana Sarda, cuadernos de numismàtica, Aristanis 1992.
• Bianca Pitzorno, Vita di Eleonora d'Arborea, Mondadori, Milanu 2011.
• Giuseppe Pusceddu, Memorias de Marianu, Aipsa, Casteddu 2004.
• Laura Sannia, Dai "lumi" alla patria italiana, <Cultura letteraria sarda>, Mucchi, Mòdena, 1996.
• Giuseppe Spiga, Guida al "Pantheon" degli Arborea a San Gavino Monreale, Carlo Delfino, Tàtari 1992.

Artìculos ligados

• Judicadu de Arbaree
• Elionora de Arbaree