Maurìtzius

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bandera

Posidura in su mundu

Maurìtzius, o sa Repùblica de Maurìtzius (in inglesu Republic of Mauritius; in frantzesu République de Maurice; in crèolu maurìtzianu Repiblik Moris), est unu paisu insulare de Àfrica cun capitale Port Louis. S'istadu non tenet limba ufitziale. S'inglesu - essende ex-colònia britànnica - est sa limba faeddada in su parlamentu, mancari sa populatzione alleghet fatu·fatu una limba crèola basada subra su frantzesu, cun influèntzias inglesas, portughesas, malgàscias e hindi. Unu 4% de sa populatzione est francòfonu puru.

S'istadu currespondet a s'artzipèlagu de sas ìsulas Mascarenas, foras pro sas ìsulas de Reunione e de Tromelin, chi pertenent a sa Frantza. Tenet istèrrida de 1.860 km² e contat unos 1.299.172 bividores. S'agatat in s'otzèanu Indianu sud-otzidentale, 550 km a est de su Madagascàr. Franca a s'ìsula printzipale, omònima, cumprendet fintzas is ìsulas de Agalega, Cargados Carajos e Rodrigues.

S'ìsula fiat giai nòdida a is Malesos e a sos Àrabos a su nessi de su de 10 sèculos. Is Àrabos ddi naraiant Dina Arobi. Is Portughesos dd'aiant iscoberta in su 1505, batijende·dda cun su nùmene de Ilha do Cerne ("ìsula de su sìsine"), ma fiat abarrada disabitada fintzas a su primu aposentamentu olandesu, in su 1598. Fiant istados is Olandesos a ddi dare su nùmene de Maurìtziu, in onore de su prìntzipe Maurìtziu de Nassau. Tziclones e unos àteros eventos climàticos disfavoràbiles aiant portadu, carchi deghe de annos a pustis, is olandesos a dd'abbandonare.

In su 1715 is frantzesos nd'aiant pigadu possessu, torrende·dda a batijare Île de France. Conchistada dae is britànnicos in su nadale de su 1810, Maurìtziu fiat torradu a su nùmene olandesu pretzedente. Su 1 de freàrgiu 1835 s'amministratzione aiat abolidu s'iscravidade. In su 1965, is britànnicos aiant sutràidu a Maurìtziu sas Ìsulas Chagos, chi fiant fatas parte de su Territòriu britànnicu de s'Otzèanu Indianu. A fatu, su guvernu de Maurìtziu aiat sustentadu chi custa operatzione esseret illegale, segundu is leges internatzionales, pretendende su possessu de is Chagos.

Sa natzione at agiuntu s'indipendèntzia su 12 de martzu 1968, e est devènnida repùblica in s'àmbitu de su Commonwealth in su 1992. S'ìsula est de semper una democratzia istàbile, cun eletziones lìberas e regulares, in su respetu de is deretos umanos, e atraet inbestimentos mannos dae s'èsteru. Tenet unu de is PIB peròmine prus artos de totu s'Àfrica.

No esistet una religione de istadu, ma cussa prus praticada est s'induismu, dae prus de sa metade de sa populatzione, chi pro su 70% est de orìgine indiana, de iscratza de traballadores imbiados in ie durante s'impèriu Britànnicu in regìmene de tzerachia. Si tratat de s'ùnicu istadu africanu a majoria induista.