Jump to content

Otieri

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Ozieri)

Coordinadas: 40°35′05.54″N 9°00′11.83″E / 40.584871°N 9.003285°E40.584871; 9.003285

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Otieri
Nùmene ufitziale: Otieri/Ozieri
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Tàtari (SS)
Ladiore: Nord
Longhiore: Est
Artiore: 490 m. subra su mare
Tirada: 252,45 km²
Populatzione: 10.829 (2013)
42.90 biv./km²
Apendìtzios: Chilivani; Santu Nigola; Fràigas
Comunes lacanantes: Aldara, Tzaramonte, Erula, Ittireddu, Mores, Nughedu Santu Nigola, Oscheri, Pattada, Tula
Còdighe postale: 07014
Prefissu telefònicu: 079
Còdighe istat: 090052
Còdighe catastale: G203
Bividores: Otieresos o Utieresos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Antiògu
13 santandria
Giassu web: Situ Ufitziale de su Comune


Otieri (Ozieri in italianu) est una tzitade sarda de 9 892 abitantes de sa tzitade metropolitana de Tàtari. Est su tzentru abitadu prus mannu de su Logudoro.

 

Su territòriu de Otieri est istadu pobuladu dae s'òmine giai dae sa preistòria. Lassende a un'ala un'istatuedda de sa Dea Mama agatada in Bisàrtziu e unos cantos repertos raros essidos a campu in sa Gruta Bariles e ligados a sa cultura de Bonu Ighinu, sa Preistòria locale est caraterizada dae sa cultura de Santu Micheli o Otieri.

Cultura de Otieri, idoledos feminiles, pagu prus o mancu su 3500-2700 a.C., dae sa gruta de Santu Micheli

Custa cultura, chi si podet datare a su neolìticu reghente-primu eneolìticu (4000-3200 a.C.), pigat su nùmene dae sa tzitade e dae sa gruta omònima iscoberta in su 1914 dae s'archeòlogu Antoni Taramelli, chi aiat fatu sa prima planimetria e sos primos iscavos archeològicos, in ue aiant agatadu materiale tzeràmicu de primore chi aiat contribuidu a sa distintzione e definitzione de sa cussa cultura, ispainada in totu s'ìsula e caraterizada dae una tzeràmica decorada in manera rica[1], che a esèmpiu in sa pìsside decorada cun pròtomes taurinas in subra, pròtomes taurinas e de mascru in giosso e motivu istellare subra de su fundu, agatada in sa Gruta de Santu Micheli, dae ue benit fintzas un'istatuedda de Dea Mama ligada a sa matessi cultura. Si podent atribuire a custa cultura fintzas sas chi si narant domus de janas, interros ipogèicos chi reproduent sa forma de sa domo terrena, sighende s'ideologia de sa continuidade de sa vida de custu mundu cun cussa de s'àteru. Sas tzellas fiant fatu-fatu pintadas de màngala ruja, sìmbulu de su sàmbene e de sa rigeneratzione, e in medas casos decoradas cun sìmbulos che a sas pròtomes taurinas, fatu-fatu istilizadas meda. Custos ipogeos sunt ispainados in totu s'Ìsula, e si nde contant 150 petzi in su territòriu de Otieri.

Sas fases de s'Eneolìticu, naradu Edade de su Ràmene o de sos primos metallos, articuladu intre su 3200 a.C. e su 2000 a.C., e partzidu in sas fases Sub – Otieri o Otieri II, Filigosa e Abealzu, Monte Claru e de su Vasu campaniforme chi at a durare finas a su Brunzu Antigu, sunt testimoniadas dae unu tzicherone cun carena de fase eneolitica Sub Otieri, e sa Cultura de Bunnànnaru imbeniente, ligada a s'edade de su Brunzu Antigu, est testimoniada dae unu vasu trìpode bènnidu fintzas issu dae sa Gruta de santu Micheli.

Su nuraghe Bùrghidu

In su territòriu otieresu s'agatant fintzas sas istigas de sa tziviltade nuràgica che a sos fràigos prus caraterìsticos suos, sos nuraghes, sos putzos sacros e sas tumbas de gigantes. S'aspetu prus de importu e originale de sa protoistòria sarda, durante sa cale s'intensìficant sas relatziones intre sas populatziones de s'ìsula e sas tziviltades mannas egeas (Creta, Mitzene, Tzipru), e de s'oriente a curtzu, in particulare sos Fenìtzios, est rapresentada in su territòriu de su Comunu de Otieri dae 123 nuraghes. Sos prus de importu de custos sunt su nuraghe Bùrghidu, su nuraghe Sa Mandra e sa Jua e su nuraghe Mannu de Bisàrtziu.

Paris a sas turres bi sunt in Otieri medas atestatziones de bidditzolos mannos, che a su de Cordianu, e fintzas fontes, putzos e tumbas de gigantes medas.

Dae Otieri benit unu lingotu, custoidu in su museu tzìvicu archeològicu de Otieri fatu de ràmene puru pro unu pesu de unos 28 chilos. Est unu lingotu de casta “ox-hide”, nùmene chi derivat de sa forma sua a pedde de trau, de orìgine egeo-tzipriota, atzapadu segundu unas cantas fontes orales paris cun unu segundu esemplare in sas fundamentas de su Nuraghe Tedde, como derrutu, a curtzu a sa crèsia de S. Antiogu de Bisàrtziu. Est unu de sos pagos meda lingotos intreos de sa Sardigna.

Sos iscavos in su territòriu ant giutu a sa lughe castas diferentes de trastes impreados pro sa traballadura de sos metallos: marteddos, palitas, pintzas, lingotos, istrales e màdrighes de fusione.

Su gasi naradu apartaditzu de Chilivani, atzapadu in sa localidade de Baldosa in su 1921 a intro de unu ziru de terralla, annotadu intre sos acatamentos prus bundantes de edade nuràgica, fiat costituidu in orìgine dae 86 manufatos. De totu su depòsitu, costituidu dae istrales bipennes a trincos parallelos ortogonales, acotzas, cùspides de lantza e istrales a oros artziados petzi unos cantos sunt espostos in Otieri. Sos àteros elementos, costituidos pro su prus dae istrales a oros artziados, comporados dae su Taramelli in s'època de su rinvenimentu, sunt espostos in Casteddu e in Tàtari.

Dae su territòriu benint fintzas restos de navieddos votivos e brunzos figurados che a su “pugiladore”[1] paris a medas fìbulas, bratzales e unos cantos àteros ogetos de arreu.

De su perìodu romanu imbeniente sunt de importu mannu su ponte subra de su Riu Mannu, connotu in sardu cun su nùmene de Pont'ezzu.

Època pùnica e romana

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Pont'Ezzu

Finas a como non sunt istados atzapados restos archeològicos chi documentent una frecuentatzione fenìtzia de custu territòriu, mentras sunt prus cunsistentes sas testimonias relativas a sa tziviltade pùnica che a sos rinvenimentos raros de tzeràmica decorada a bandas rujas parallelas atzapadas in Lentizzu, Fraigas, Sa Costa, Monzu e Sa Mandra 'e sa Giua,. De sa localidade de Sa Costa benit sa losa de casta “a ispigru” de edade romana ma de traditzione romanu-pùnica. De interessu est su tzipu funeràriu de Ferèntziu iscobertu in su 1957, in localidade Cuzi, subra de sa riba manca de su Riu Mannu, e chi benit dae su de III-de IV sèculu p.C. chi giughet s'iscritzione: Ferentius/Miloni f(lius) vixit ann(is) XLV h(ic) s(itus) e(st)/f(aciendum) c(uravit) filius. S'iscritzione l'aiat commissionada su fìgiu in onore de Ferentius, fìgiu de Milone, mortu a 45 annos.

In edade romana, in su territòriu de Otieri, sos bidditzolos fiant postos pro su prus a curtzu a istruturas de edade nuràgica che a esèmpiu Sa Mandra 'e sa Jua, mentras àteros fiant difùndidos in unas àteras localidades de su territòriu sos, che a esèmpiu in localidade Vigne-Suèlzu, Riu Terchis, Baldosa, Cuzi-Badu sa Feminedda, Ruìnas, etc.

Sas atestatziones prus mannas de àreas funeràrias de època romana benint dae Bisàrtziu e de Suèlzu: in custa localidade ant atzapadu medas istatueddas votivas in terralla.

In localidade Ruìnas, in su 1959, acanta a sas istruturas ligadas a sas abitatziones, un'interventu in su terrinu at iscalabradu una sèrie de tumbas chi ant frunidu ogetos de sos asciugàrios e un'iscritzione funerària como pèrdida.

No esistent testimonias architetònicas de logos de cultu pùblicos, ma medas sunt sos materiales ligados a sa religiosidade de sos abitantes de su territòriu durante custu perìodu. Primu intre totus su bustu fìtile de sa Sarda Ceres, atzapadu in tzitade a curtzu a sos giardinos de Su Càntaru, chi rapresentat sa dea Cerere (fine I-II sèc. p.C.) amparadora de su laore e de totu sas fainas agrìculas, chi paret cunfirmare sa vocatzione a sa laorera de su pranu de Otieri.

In su territòriu de Otieri, est a nàrrere peri su caminu romanu chi giughiat dae Casteddu a Terranoa, nd'ant agatadu duos. De su primu, agatadu cara a sa fine de s'800 e oe iscumpartu, bènnidu de sa localidade Santu Luca, abarrat petzi su testu de s'iscritzione, mentras su segundu, chi ant agatadu mutzadu in su 1981 in localidade Badu sa Feminedda inditat, in sa portzione de s'iscritzione chi tenimus, su reconnoschimentu de su pòdere a s'Imperadore a banda de su guvernadore de s'ìsula, mentras mancant su nùmene de s'imperadore e su nùmeru de sos mìllios.

Su territòriu fiat serbidu dae tres pontes subra de su Riu Mannu de Otieri: Iscia Ulumu, chi torrat a su tratzadu de su caminu peri su riu, Badu sa Femina Manna e Pont’Ezzu. Custu ùrtimu, mègius cunservadu, l'ant fraigadu in unu logu istratègicu pro sas comunicatziones durante s'època romana.

Ponte Ezzu est unu ponte frunidu de ses arcadas, ùtile pro serbire sas localidades a inghìriu e pro illebiare sos tràficos intre su nord e su tzentru de s'ìsula. Est istadu semper impreadu finas a sos annos '50 de su 1900.[1]

Sa bidda at pigadu su nùmene de Othieri (cun probabilidade de orìgine protosarda), dae ue benint sos nùmenes atuales in sardu e in italianu.

Capitellu, Santu Antiogu de Bisàrtziu

Pro su chi pertocat a su territòriu de Otieri in s'edade de mesu arta, tenimus pagas informatziones a livellu documentàriu. Est dàbile chi sa ruta de s'imperu romanu de Otzidente apat tentu pagos efetos in su territòriu otieresu, in ue si depiant coltivare laores in sas pranuras, mentras sos territòrios de sos montigros e montagninos fiant destinados a su coltivu de sa bide o impreados comente pasturas, tenende chena destinatzione naturale de su subraprus su portu de Terranoa. Tzertu, su perìodu tribuladu de sas invasiones germànicas aiat dèpidu influire subra de sa crisi de su portu gadduresu, determinende sa crèschida de importu de Torres, destinadu a devènnere su portu printzipale de sa Sardigna setentrionale.

Non tenimus novas subra de sos efetos in su territòriu de sa dominatzione vandàlica, nen s'ischit si bi fiant istados imbiados sos eclesiàsticos esiliados dae s'Àfrica. A sa matessi manera no ischimus ite efetos aiat tentu subra de su territòriu la conchista bizantina, chi est testimoniada dae sas tzeràmicas atzapadas in Sa mandra e sa jua e de sas medas fìbbias atzapadas a Bisarcio.

Sa crisi de s'imperu bizantinu in cunsighèntzia de s'espansione àraba aiat batidu, a bellu a bellu, a sa nàschida de sos giuigados. In su de XI sèculos, perìodu in ue torrat a cumpàrrere in cantidade de giudu sa documentatzione iscrita, sa Sardigna aparit partzida in bator giuigados: su territòriu otieresu faghiat parte de su Giuigadu de Torres, chi teniat che a capitale in comintzu Torres e a pustis Àldara. In pagu tempus, sa pranura otieresa, chi collegat Àldara cun su tzentru obispale de Bisàrtziu, fiat devènnidu unu de sos territòrios de importu prus mannu de su regnu. Àldara acasagiaiat unu palacium de sos giùighes, mentras in Bisàrtziu aiant fraigadu sa catedrale dedicada a Santu Antiogu.[1] In sa de duas metade de su sèculu XI fiat istadu sede de sa diòtzesi de Bisàrtziu, suprimida su 8 de nadale de su 1503; su territòriu suo l'aiant aunidu a su de sa diòtzesi de S'Alighera. L'at restaurada, su 9 de martzu 1803, su paba Piu VII, e in su 1915 at mudadu su nùmene in diòtzesi de Otieri, tzitade ue sos pìscamos aiant postu sa sede issoro finas dae s'època de sa restauratzione.

Intre su de XI e su de XII sèculos fiat incumintzada in Sardigna sa penetratzione de sas tzitades marinaras artu-tirrènicas: Gènova e Pisa. Custa ùrtima chircaiat in Sardigna su controllu de sa provista de laore, ma miraiat fintzas a sos minerales e a su sale. S'espansione de sas duas repùblicas fiat crèschida de intensidade finas a assùmere unu ruolu influente in sa determinatzione de sos indiritzos polìticos de sos bator giuigados. Sa penetratzione pisana e genovesa est testimoniada in su territòriu dae medas frammentos de majòlica arcàica pisana e de grafita arcàica savonesa agatados in totu su territòriu, mescamente in Biàrtziu, Pianu e Pira Domèstica.

In sos matessi annos si fiat isvilupada, in totu s'Europa, una sèrie de epidèmias: custas fiant cròmpidas fintzas a Sardigna. Medas bidditzolos fiant istados abbandonados in custu perìodu; non chi s'epidèmia siat istada s'ùnica càusa, ma cun probabilidade aiat contribuidu in manera determinante. In su territòriu comunale de Otieri de oe si contant unos 8 bidditzolos abbandonados: Bisàrtziu, Pira Domèstica, Pianu, Orvei, Lesanis, Guzule (o Butule). In su 1323 Su piseddu Alfonsu aiat incaminadu sa conchista de sa Sardigna e in su 1420 fiat iscumpartu su Giuigadu de Arborea, trasformadu in marchesadu de Aristanis. In su 1421 su territòriu otieresu su re aragonesu l'aiant afeadu, paris a medas àteros territòrios, a Bernat de Centelles. S'àrea est definida in sas fontes Encontrada de Montagut, cun cabu-de-logu Otieri, e cumprendiat sos territòrios de Alà, Bantine, Belchidda, Buddusò, Itireddu, Monte, Nughedu, Nule, Osidde, Patada, Tula e àteros tzentros chi in dies de oe no esistint prus.

Sa dominatzione aragonesa e ispagnola est testimoniada dae sos medas frammentos tzeràmicos bènnidos dae Valencia e dae sa Catalugna.

Sas majòlicas bartzellonesas e valentzianas de su de XIV-XVI sèculos agatadas in Badu 'e rughe, Bisàrtziu, Pìanu, Mesu 'e rios dimustrant sos cuntatos chi su territòriu otieresu aiat tentu cun su restu de s'ala otzidentale de su Mediterràneu durante sa dominatzione aragonesa e ispagnola.

Panorama de Otieri (xilografia, 1891)

Càralu Albertu de Savoja l'at dadu su rangu de tzitade su 10 de cabudanni de su 1836.

Monumentos e logos de interessu

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Basìlica de Santu Antiogu de Bisàrtziu

Architeturas religiosas

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
  • Basìlica de Santu Antiogu de Bisàrtziu, crèsia romànica de su de XI sèculos, catedrale de s'antiga diòtzesi de Bisàrtziu
  • Catedrale de s'Immacolada, fraigada in su de XV sèculos, sea de sa diòtzesi otieresa
  • Cunventu de sas Clarissas, su de XVIII sèculos, sede atuale de su Museu tzìvicu archeològicu
  • Crèsia de Santa Lughia, sèculu XIX
  • Crèsia de Santu Frantziscu, sèculu XVI
  • Cunventu de Santu Frantziscu, sèculu XVI
  • Crèsia de su Carmu, sèculu XVII
  • Crèsia de sos Santos Càsomo e Damianu, sèculu XVI
  • Crèsia de sa Beata Vèrgine de Pauli, sèculu XVI
  • Crèsia de Santu Bustianu Màrtire, sèculu XVII
  • Crèsia de sa Beata Vèrgine de su Rosàriu, sèculu XVII
  • Crèsia de sa Beata Vèrgine de su Loretu, sèculu XV
  • Crèsia de sa Beata Vèrgine de sas Gràtzias, sèculu XVI
  • Crèsia de Santu Nigola, sèculu XIII
  • Crèsia de su Sacru Coro, sèculu XIX-XX, in Chilivani
  • Crèsia de su Santu Pipiu de Praga
  • Grutas de Santu Micheli
  • Pont'ezzu, ponte romanu de su de II sèculos p.C.
  • Fontana Grixoni, fonte pùblica de su de XVI-XIX sèculos
Sea de s'Immaculada, fatzada

Evolutzione demogràfica

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dae sos ùrtimos dados de su tzensu 2011 in su comunu de Otieri si registrat una variatzione negativa de su 4 %, colende dae 11.334 abitantes in su 2001 a 10.881 abitantes in su 2011. In base a sos datos de su tzensu 2001 in su comunu de Otieri ant rilevadu 11.334 abitantes residentes, cun 7.384 abitantes (su 71%) in su tzentru urbanu de Otieri. Sas àteras localidades abitadas de su territòriu comunale sunt su bighinadu de Santu Nigola cun 2.927 abitantes e sa fratzione de Chilivani cun 294 abitantes, e sa populatzione ispartzinada chi abarrat ammontat a 1.389 unidades. Bividores tzensidos


Sa variante de su sardu faeddada in Otieri est sa logudoresa setentrionale.

Otieri, edifìtziu de su museu diotzesanu, capella
Su matessi argumentu a sa minuda: Prèmiu Otieri de Literadura Sarda.

Otieri at tentu pro tempus meda unu ruolu de importu mannu pro su chi pertocat a s'avaloramentu de sa limba e de sa cultura sardas, in particulare pro su chi pertocat a sa poesia e a sa literadura.

Difatis, paris a èssere istada sa prima sede de una gara de poesia a bolu in palcu, in su 1896, gràtzias a su poeta otieresu Antoni Cubeddu chi l'aiat ammaniada in ocasione de sa festa de Nostra Sennora de Su Remèdiu[2], est fintzas su logu in ue est nàschidu e si faghet cada annu su Prèmiu Otieri de Literadura Sarda, su prèmiu prus mannu e de importu de s'ìsula pro su chi pertocat a sa poesia iscrita e a sa prosa in sas limbas locales de Sardigna (sardu ma fintzas tataresu, gadduresu, saligheresu e tabarchinu). Custu prèmiu, creadu dae Toninu Ledda in su 1956, at tentu unu ruolu de primore in s'isvilupu de sa literadura sarda cuntemporànea, e s'archìviu suo, chi cuntenet chèntinas de cumponimentos (poesias, contos e sàgios), dae pagu est istadu reconnotu che a archìviu de valore istòricu mannu e postu suta de tutela.[3][4]

Paris a sas iscolas de s'òbligu, in Otieri bi sunt unos cantos istitutos de istrutzione segundària superiore, a indiritzu tècnicu, umanìsticu e iscientìficu.

  • Tzìvicu Museu Archeològicu
  • Museu diotzesanu de Arte Sacra
  • Pinacoteca tzitadina "Giuseppe Altana"
  • Museu Taverna de s'Àbbila
  • Museu de s'Arte Molitòria
  • Museu de su Caddu

Otieri in sos sèculos at tentu un'economia ligada meda a sas produtziones de su pranu fèrtile suo, chi l'ant semper dadu un'importàntzia manna. Intre custas, bi sunt fintzas produtziones traditzionales chi abarrant galu oe, che a su pane fine, connotu meda comente produtu tìpicu otieresu, su casu greviera e so sos durches prus famados issoro: sos suspiros e sas copuletas.[5]

Intre sos pratos tìpicos de sa coghina otieresa sunt de annotu sos macarrones de ùngia cun sa bagna de peta, lèpere o porcrabu, su pane a fitas, sos angelotos (genia de culurgiones de regotu e beda), sa faa cun lardu, sa faa cun gioddu, su trataliu e sa peta de porcheddu e de angione arrustu. S'impreant fintzas medas birduras siat coltivadas siat agrestes.[5]

Sa funtana Grixoni

Infrastruturas e trasportos

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Otieri est collegada a su territòriu a fùrriu dae tres caminos istatales, sa SS 128 bis, sa SS 132 e sa SS 199, paris a una rete de caminos provintziales.

S'istatzione de Otieri-Chilivani, posta in sa fratzione de Chilivani

  A unos cantos chilòmetros de distàntzia dae sa tzitade s'isvilupat sa ferrovia Casteddu-Figari, e pro custu inoghe podimus agatare s'istatzione de Otieri-Chilivani, s'ùnica in su comunu in ue in sos annos deghe apant fatu su servìtziu biagiadores (a òpera de Trenitalia), e dae sa cale est nàschida fintzas una segunda ferrovia pro Portu Turre. In territòriu otieresu bi sunt fintzas sas istatziones de Otieri-Fraigas e de Madonna de Castru, como abbandonadas pro sos servìtzios de trasportu pùblicu. Una de tres ferrovias, sa Tirsu-Chilivani, fiat istada ativa finas a su 1969 e fiat istada s'ùnica a dotare su nùcleu urbanu otieresu de un'istatzione ferroviària.

Perìodu Primu tzitadinu Partidu Càrriga Riferimentos
30 martzu 1946 8 nadale 1946 Matteo Mannu Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
8 nadale 1946 12 làmpadas 1952 Antonio Canalis Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
12 làmpadas 1952 12 làmpadas 1956 Gaspare Cocco Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
12 làmpadas 1956 23 santandria 1960 Giovanni Barosi Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
23 santandria 1960 23 làmpadas 1961 Antonio Peralta Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
23 làmpadas 1961 14 santandria 1962 Francesco Manca PCI Sìndigu [6]
14 santandria 1962 10 nadale 1964 Antonio Peralta Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
10 nadale 1964 13 trìulas 1970 Antonio Peralta Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
13 trìulas 1970 23 trìulas 1975 Antonio Peralta Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
23 trìulas 1975 23 trìulas 1976 Nardo Moretti Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
23 trìulas 1976 30 nadale 1976 Francesco Manca PCI Sìndigu [6]
30 nadale 1976 25 ghennàrgiu 1977 Matteo Polo PSI Sìndigu [6]
25 ghennàrgiu 1977 10 freàrgiu 1977 Antonio Peralta Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
10 freàrgiu 1977 23 trìulas 1979 Nardo Moretti Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
23 trìulas 1979 15 trìulas 1980 Antonio Pudda Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
15 trìulas 1980 21 làmpadas 1985 Angelo Carusillo Democratzia Cristiana Sìndigu [6]
21 làmpadas 1985 1990 Antonio Marongiu Partidu Comunista Italianu Sìndigu [6]
12 làmpadas 1994 24 maju 1998 Antonio Marongiu Alleanza de sos Progressistas Sìndigu [7]
24 maju 1998 26 maju 2002 Giovanni Fadda lista tzìvica Sìndigu [8]
26 maju 2002 27 maju 2007 Pietro Francesco Maria Giovanni Cubeddu lista tzìvica Sìndigu [9]
27 maju 2007 10 làmpadas 2012 Leonardo Ladu lista tzìvica Sìndigu [10]
10 làmpadas 2012 11 làmpadas 2017 Leonardo Ladu lista tzìvica "Impegno e Solidarietà" Sìndigu [11]
11 làmpadas 2017 13 làmpadas 2022 Marco Murgia lista tzìvica "Comune Obiettivo" Sìndigu [12]
13 làmpadas 2022 - Marco Peralta lista tzìvica "Alternativa per Ozieri" Sìndigu [13]
  • Fiorano Modenese
  • Maranello, dae su 1986
  • Oliva, dae su 2013

S'iscuadra de fùbalu printzipale de sa tzitade est s'A.S.D. Ozierese 1926 chi mìlitat in su girone B sardu de Promotzione. Est nàschida in su 1926. Est ativa fintzas su San Nicola Calcio militante in su campionadu de sa Prima Categoria.

In Otieri s'iscuadra de tziclismu printzipale est sa G.S. Ozierese Carrera 1981, chi intre sos àteros at permìtidu de intrare in su mundu de su professionismu a Fabio Aru, e at batidu a livellos natzionales e internatzionales medas atletas binchende tìtulos medas. Sa sotziedade at fintzas ammaniadu in sos annos garas de livellu regionale e natzionale e est una de sas oto iscolas de tziclismu chi bi sunt in Itàlia. Su presidente e fundadore suo Antoni Camboni at retzidu sa medàllia de oro a su mèritu isportivu de sa Federatzione Tziclìstica Italiana.

In Otieri b'est su tzìrculu Iscachìsticu A.S.D. Unione scacchistica Comuni del Logudoro fundada in su 2014. S'USCL organizat torneos de livellu regionale, natzionale e internatzionale.

Sas iscuadras de basket printzipales de sa tzitade sunt sa S.S. Dil. Demones e su 80 Basket, chi mìlitat in Promotzione. Sunt nàschidass in su 1958 e in su 2010.

  1. 1.0 1.1 1.2 1.3 PRENDAS DE OTIERI – Pro Loco Ozieri, in saporietesoriozieri.it. URL consultadu s'11 maju 2023.
  2. (IT) Origini del Premio Ozieri, in Premio Ozieri di Letteratura Sarda. URL consultadu su 12 cabudanni 2021 (archiviadu dae s'url originale su 14 cabudanni 2021).
  3. (IT) L’archivio in limba va sotto tutela, in La Nuova Sardegna, 25 santandria 2021. URL consultadu su 6 maju 2022.
  4. (IT) L'archivio del Premio Ozieri diventa di interesse storico, in ANSA, 22 santandria 2021. URL consultadu su 6 maju 2022.
  5. 5.0 5.1 SABORES DE OTIERI – Pro Loco Ozieri, in saporietesoriozieri.it. URL consultadu s'11 maju 2023.
  6. 6.00 6.01 6.02 6.03 6.04 6.05 6.06 6.07 6.08 6.09 6.10 6.11 6.12 6.13 6.14 6.15 6.16 Titino Bacciu e Manlio Brigaglia (a cura di), Ozieri, storia di una città (1836 – 1986), Ozieri, 1989.
  7. Comunales 12/06/1994, su elezionistorico.interno.it, Ministeru de s'internu. URL consultato il 16 austu 2017.
  8. Comunales 24/05/1998, su elezionistorico.interno.it, Ministeru de s'internu. URL consultato il 16 austu 2017.
  9. Comunales 26/05/2002, su elezionistorico.interno.it, Ministeru de s'internu. URL consultato il 16 austu 2017.
  10. Comunales 27/05/2007, su elezionistorico.interno.it, Ministeru de s'internu. URL consultato il 16 austu 2017.
  11. Comunales 10/06/2012, su elezionistorico.interno.it, Ministeru de s'internu. URL consultato il 16 austu 2017.
  12. Comunales 11/06/2017, su elezionistorico.interno.it, Ministeru de s'internu. URL consultato il 16 austu 2017.
  13. Comunales 12/06/2022 [ligàmene interrùmpidu], in Ministeru de s'Internu.
Controllu de autoridadeVIAF (EN146559385 · LCCN (ENn78033476 · MusicBrainz 2b69b741-2ef1-4b52-b88e-a5659785c53a · NKC (ENCSge1169247 · WorldCat Identities (ENn78-033476