Jump to content

Oniai

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Oniài)

Coordinadas: 40°24′28″N 9°39′08″E / 40.407778°N 9.652222°E40.407778; 9.652222

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Oniai est una bidda de sa provìntzia de Nùgoro e giughet 766 bividores.

Sa bidda de Oniai paret chi tèngiat raighinas protosardas. Su nùmene suo imbetzes diat derivare dae su fenìtziu: Hon, chi diat chèrrere nàrrere bundàntzia e richesa de sa campagna.

Ghetende dae Casteddu si pigat sa 131 fintzas a Abbasanta; girare conca a Nùgoro colende dae sa 131 DCN cara a Thiniscole e a pustis de 71 km bortare a dereta (iscassadòrgiu Orosei-Oniai); caminare pro una bindighina de chilòmetros in sa SP 125.

Dae Tàtari/Portu Turre si depet colare in sa 131 fintzas a s’iscassadòrgiu de Macumere, girare conca a Nùgoro; a pustis de 45 chilòmetros intrare in sa 131DCN conca a Thiniscole; pustis de 20 chilòmetros bortare a dereta (iscassadòrgiu (Orosei-Oniai) e sighire in sa 125 SP pro una bindighina de chilòmetros.

Dae Terranoa si depet colare in sa 131DCN prò 75 km; bortare a dereta (iscassadòrgiu Orosei-Oniai) e sighire pro una bindighina de chilòmetros in sa SP 125.

In s’istòria de sa Baronia, Oniai faghiat parte de sa Curadoria e de sa Diòtzesi de Garteddi. A pustis, suta de sos Aragonesos, est colada a sa Baronia de Orosei.

Dae su 1419 Oniai at connotu infeudatziones medas, moende dae s'era de Alfonso su Magnànimu. Dae su 1459 l'at infeudada Salvatore Guiso, su primu de sos barones, chi fiat de Orosei, de una famìlia de butegheris ricos. Sos Guisos comente feudatàrios in Oniai bi sunt abarrados pro 400 annos, fintzas a su 1808 cando sa Marchesa de Albis at tzèdidu su fèudu de Oniai a su Demàniu Règiu. Sa propiedade de su Demàniu Oniai l’at riscatada in su 1839. E in su 1946 est divènnida Comuna autònoma.

Oniai est de importu mannu pro ònnia casta de màndigu, mescamente pro su casu, su binu, su mele e sos durches de carrasegare. Si faghet laore, òrgiu, ortalìtzia, foràgios, àghina, uliva, arangiajos. In sa matessi manera marcada si pesant bèstias de vulu, de parile, crabas e berbeghes .

In manera prus pagu forte dant una ghetada de manu a s'economia sas butegas de maistros.

Su 23 de abrile si faghet sa festa de Santu Giorgi. Custa festa est sentida meda in Oniai, su simulacru de su santu lu mudant de frores e lu pigant in professone in subra de unu carru tiradu dae su giuu in sas carreras de sa bidda.

A primos de maju, chie colat in Oniai podet abbaidare su tusòrgiu a s'antiga.

  • Joyce Mattu, Oniai, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, p. 68.