Jump to content

Orgòsolo

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Orgosolo)

Coordinadas: 40°12′16.94″N 9°21′09.46″E / 40.204706°N 9.352627°E40.204706; 9.352627

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu



Orgòsolo
Nùmene ufitziale: Orgòsolo (SC) - Orgosolo (IT)
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Sìndigu: Pasquale Mereu
Ladiore: 40°12′0″ Nord
Longhiore: 9°21′0″ Est
Artiore: 620 m. subra su mare
Tirada: 223.66 km²
Populatzione: 4418 31/12/2010
19,75 biv./km²
Apendìtzios: Galanoli, Pratobello
Comunes lacanantes: Durgali, 'Onne, Mamujada, Nùgoro, Ulìana, Orthullè, Biddamanna Istrisàili
Còdighe postale: 08027
Prefissu telefònicu: 0784
Còdighe istat: 091046
Còdighe catastale: G097
Bividores: orgolesos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Perdu
29 de Làmpadas
Giassu web: Situ Istitutzionale


Orgòsolo est una bidda de s'ìsula de Sardigna cun 4538 bividores de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbagia de Ollolai.

S'economia sua est basada in sa pastoria e in su turismu, mescamente pro bisitare sos Murales, oe si at sa connoschèntzia de sa bidda in Italia e in foras de Itàlia. Custa traditzione de sos murales est nàschida in sos annos '60, paris cun sa protesta polìtica contras a s'idea de s'Istadu de pònnere bases de annestru militare in sa localidade de Pratobello, a mesu caminu dae Orgòsolo a Fonne. Sos Murales sunt rapresentados disignos polìticos, problemas antigos, iscenas cuotidianas de sa bidda o traditziones antigas.

Su Monte Fumai, in su Supramonte

Est una bidda de sa Barbàgia de Ollollai a 18 km dae Nùgoro, a 620 m dae s’oru de mare, contat 4550 abitantes e nde leat parte fintas sa fruitzione de Galanoli, a 6 km dae sa bidda in su caminu chi nche giughet a Mamujada. Su sartu comunale est de 223,66 Km cuadrados, de sos prus mannos de sa provìntzia. Su territòriu de Orgòsolo nche lompet tinas a su de Talana e Orthullè, a tramontana est a làcana cun su sartu de Nùgoro, a oriente cun su de Durgali e Ulìana, a mesudie cun su de Biddamanna, Orthullè e Talana, a otzidente cun sos montes de Fonne e Mamujada.

A tramontana in sa badde de Locoe, saliosa de bìngias e olias, bi curret su Tzedrinu. A s’ala de su caminu conca a Nùgoro su sartu a làcana cun Mamujada est totu montigros e seddas, cara cara imbetzes su terrinu torrat a atrempare a s’ala de sa badde de Sorasi antis a sas atzas de Punta sa Prima (1416 m) in su Supramonte; a mesudie a palas de sa bidda s’artària creschet totu de unu prontu intre unu padente issipiu de èlighes, fintzas a su gollei campòlicu de su pradu (1000 m), bundante de pastura e mandras conca a sos sartos de Fonne e Mamujada. A sud sa làcana est singiada dae su caminu Nùgoro-Lanusè finas a su Passu de Correboi, a paga treta dae s’atza de Armario (1433), sa prus arta; su sartu sighit fintzas nche lòmpere a su gollei de Olai e dae cue in antis a su Padente de Montes.

S'abba est bundante: Tzedrinu, Riu Flumineddu, Riu Olai, Riu Sorasi e Riu Ilole surcant totu sa sartu.

Su Supramonte s’allàcanat pro belle 3000 ètaros: su terrinu est a giassos sicu e bundante de pedra de carabina e a giassos cugugiadu dae unu padente rude e de rara bellesa e abitadu dae ònnia genia de animales. Partit dae Funtana Bona a Monte Fumai (1316 m) e a su monte Novu Santu Giuanne, dae ue si podet godire de una vista chi ponet a tìmere. Trampas artas, atzas imponentes, ispèntumes de ispantu, gorropos suludrados: custu est su Supramonte de Orgòsolo.

Su padente de Baddes-Nuraghe Mereu est s'ùnicu padente de èlighes de s'era primària de totu s’Europa, chi non est mai istada tallada e chi est che pare dae tando: unu buscu issipiu e malu a b’intrare. Nòdidu peri su padente de Montesi, òasi faunìstica e de catura.

Bundantes sunt sos fenòmenos de carsismu: de mentovare s’ispèntumu de su Suercone o Sercone, calancu carcàriu longu e profundu 200 metros. Custos sitos si podent bisitare a ghia de unos cantos grupos de escursionistas espertos, a sa sola est perigulosu meda, ca si podet faddire caminu e pro more de su padente issipiu e de sos ispèntumes est perigulosu meda e est fàtzile a s'istramancare.

Sas istigas archeològicas de su cumplessu de Nuraghe Mereu sunt nòdidas pro sos pinnetos fraigados cun pedra bianca; su nuraghe si presentat cun una turre printzipale e duas segundàrias.

Su sartu est istadu abitadu dae s’època preistòrica, de importu sa Gruta Corbeddu, pagu a tesu dae su de Ulìana. B’at finas unas cantas istigas de su Neolìticu: sas tumbas ipogèicas de sa Lopasa, e sas ruinas de Orulu, sas perdas fitas, sas concheddas de gianas e sas tumbas de gigantes de Orevara, Oleuli, Locoe e Galanoli.

In su 1420 sa bidda e su sartu suo faghent parte de su Regnu de Sardigna e gasi sighende est istadu fèudu de sas famìllias prus nòbiles de s'ìsula: Alagon, Carroz, Da Silva fintzas a su 1838. A pustis de su 1820 cun s’Editu de sas Tancaduras pro sos pastore non b’at àpidu perunu megioru e ant sighidu a impreare sas terras pùblicas pro si paschere su bestiàmene.

Murale in una carrera de sa bidda

Sa bidda si presentat a s'istràngiu galana peri pro sos murales chi sunt famados in totue. Sos primos sunt de su 1969 e los at pintados unu grùstiu teatrale anàrchicu "Dionisio", ma a pustis de su 1975, a ghia de su Professore de sas mèdias Francesco Del Casino, custa arte s'est arraighinada de su totu e sos muros de medas domos sunt istados mudados cun custas genias de pinturas. Custu professore in pare peri cun àteros nch'aiant ghetadu in badu peri sos iscolanos de s'iscola mèdia pro fàghere unos cantos murales chi pertocaiant sa Resistèntzia e sa Liberatzione.

Dae tando ònnia annu sos muros de sos fràigos de sa bidda si bestint a nou de murales chi pertenet sos temas sotziales e polìticos prus de importu.

In intro de sa bidda b'at sete crèsias e àteras tres in foras, custu inditat cantu siat forte sa fide in custu logu.

Bestimentas traditzionales de Orgòsolo

Mancari su Patronu de sa bidda siat Santu Perdu e sa sua festa siat meda intesa e tzelebrada, sa festa chi si faghet de prus est Nostra Segnora de Mesaustu, pròpiu sa die de mesaustu, su 15 de Austu de cada annu. In custa festa si faghet una manna protzessione, cun prus de 100 caddos e medas costùmenes traditzionales orgolesos. In sa protzessione bator òmines pigant sa Madonna dormida, chi est meda pesante. Sa festa sighit cun sa Vardia, sa famosa cursa de sos caddos. Sa festa cumentzat su 13 e acabbat su 23, e su 23 si faghet una àtera protzessione, a de note, però bi sunt semper medas costùmenes e caddos.

Su Tenore Murales de Orgòsolo

Orgòsolo est connota peri comente sa terra de sos bandidos e custu peri pro more de unos cantos istereòtipos tzinematogràficos, chi ant istrumentalizadu una situatzione de discumbèniu dèpida a unu momentu istòricu pagu flòridu e a s'isulamentu pro una bidda de gente chi su tempus li s'at dadu pagu baga.

Orgòsolo est famada peri pro su cantu a tenore, chi at calidades suas e iscastat dae cussu de su restii de sa Sardigna: su tràgiu est raru, distintu e nòdidu, pro more de un'abertura vocàlica e pro s'ermosura poètica de sas boghes, chi est petzi sua. De mentovare sa boghe de Pepinu Marotto, poeta, cantadore, ativista polìticu e sindacalista.

Medas sunt a oe sos grupos peri de giòvanos chi sighint custa traditzione antiga.

Sa prus parte de sos abitantes pràticat su pastoriu e est impiegada in sos cantieris forestales, ma meda de importu est fintzas su turismu. Difatis sos murales sunt belle su sìmbulu de sa bidda e sos istràngios issèberant de la bisitare peri pro custas òperas. Su turismu difatis est una de sas atividades prus de importu dae unos cantos annos a custa banda: medas sunt sos tzilleris e sos B&B, sas siendas de turismu rurale e ambientale e de escursionismu, chi sunt nàschidos in custos ùrtimos annos e ant megioradu e ant dadu un'àlinu nou e friscu a s'economia. Orgòsolo contat prus de chentu mìgia presèntzias a s'annu, est rara sa die peri in ierru chi non si bidat nessi unu postale, chi nche acumpàngiat istràngios a bisitare sa bidda.

De mentovare peri un'atividade antiga meda: s'allevamentu de su ghermeddu (bacu de sa seda) e sa filadura de sa seda pro tèssere su lionzu, su mucadore grogu de su costùmene de sa fèmina, custu est un'impreu de fèminas ebbia e oe sunt pagas a lu sighire.

Biada Antònia Mesina
Frontespìtziu de su Legendariu de Santas Virgines, et Martires de Iesu Christu de G.M. Garipa, Roma, 1627

Sas persones de importu sunt:

  • Giuanne Mateu Garipa: prèide e teòlogu, at iscritu in su 1627 su Legendàriu de Santas Vìrgines et Màrtires de Jesu Cristu, adatamentu in sardu de un’òpera italiana de un’anònimu, cun unas cantas bidas de santas diferentes e in prus e organizadas in manera diferente, e dedicadu a sos giòvanos de Baunei e Triei. Garipa est meda animosu e detzisu pro un’impreu de sa limba sarda iscrita e custa òpera est de importu mannu ca su Sardu est impreadu comente limba ufitziale iscrita.
  • Antònia Mesina: morta in su 1935, màrtire pro defensare sa puresa sua, est istada beatificada in su 1987 dae su Biadu Giuanne Pàule II e si festat cada annu su 17 de maju cun una professone dae sa bidda a su Motòrgiu, sas rechillas sunt costoidas in sa cripta de sa crèsia de su Sarvadore, chi est in su coro de sa bidda.
  • Antoni Monni: senadore e giornalista, su primu a bogare a campu s’idea cuntestada dae medas de su Parcu de su Gennargentu.


Controllu de autoridadeVIAF (EN125601077 · BNF (FRcb11936546m (data) · GND (DE4043857-0 · LCCN (ENn88266663 · MusicBrainz 278cb3b8-45ec-4d8f-b4bc-59b812753b57 · SUDOC (FR027291391 · WorldCat Identities (ENn88-266663